El Col·legi de Metges de Castelló (COMCAS) va acollir ahir divendres el primer dels actes del Dia Mundial de la Diabetis que, commemora el centenari del descobriment de la insulina. Una conferència i una taula redona d’experts en aquesta patologia van oferir una visió de la situació actual i dels reptes de futur per a tractar una malaltia que pateixen 450 milions de persones en el món i d’ells 5,3 milions són espanyols. L’acte, organitzat en col·laboració amb la Societat Espanyola de Diabetis (SET), va reunir representants dels col·legis oficials d’Infermeria, Farmacèutics i Metges i va ser clausurat pel director territorial de la Conselleria de Sanitat Universal, Edelmiro Sebastián.
El vicepresident del COMCAS, Josep Ignasi Gelabert, va presentar l’acte i va alertar dels efectes sobre la població de la diabetis, cedint la paraula al president del Col·legi de Farmacèutics, Sergio Marco, i al Secretari del d’Infermeria, Francisco Mahugo. Les tres institucions van unir esforços com ho fan en l’atenció, cadascun en la seua esfera, dels pacients d’aquesta i altres patologies.
En la seua intervenció, el doctor Antonio Pérez va reforçar les idees exposades en la taula redona, en destacar que el descobriment de la insulina va ser una revolució en el tractament de la diabetis, salvant moltes vides.
La intervenció del doctor Antonio Pérez va ser el fermall a un acte que va tindre com a pròleg el debat, en una animada taula redona, moderada pel doctor Antonio Lorenzo, amb participació dels doctors Ángel Merchante, Cap d’Endocrí, a l’Hospital General Universitari de Castelló (HGUCS) i Vicente Pascual, del Centre de Salut del *Palleter, i la infermera, María Teresa Martí, experta en diabetis i ET a l’Hospital La Plana de Vila-real.
Els participants van coincidir a assenyalar que va ser un descobriment científic de gran rellevància, que va suposar una revolució en la medicina i que ha permés evitar les morts de milions de pacients en el món.
Els precedents
La troballa de la insulina fa cent anys per Frederick Banting i Charles Best va obrir una porta a l’esperança als més de 450 milions de persones que pateixen aquesta malaltia en el món. «I és que fins a 1921 totes les persones amb diabetis tipus 1, i moltes amb diabetis tipus 2, morien a causa d’aquesta malaltia, per la qual cosa la insulina els va donar l’oportunitat de viure», com apunta la doctora Noemí González, secretària de la Societat Espanyola de Diabetis. Per a això, cada cert temps i al llarg del dia aquests pacients han de punxar-se una dosi d’insulina. Aquest acte forma part del seu dia a dia, però els permet seguir avant en controlar aquesta patologia que no té cura. El descobriment de la insulina va ser considerada una revolució terapèutica pels professionals, perquè ha evitat la mort de pacients amb aquesta patologia des de fa un segle. No obstant això, malgrat aquests cent anys que ens separen del descobriment de la insulina encara no ha sigut possible aconseguir substituir el tractament per mitjà de la injecció subcutània. I això, a pesar que, com apunten els especialistes.
Reptes per al present i futur
Els reptes per al present estan a aconseguir insulines més duradores i, per tant, que requereixen menys burxades (insulines basals) o insulines més ràpides i més fisiològiques (en el cas de les insulines prandials), així com per l’aplicació de tecnologia innovadora per a facilitar la seua administració (bombes d’insulina, sistemes híbrids). I per al futur, les tendències van encaminades a l’ús de la tecnologia per a una millor administració de la insulina: sistemes tancats avançats, pàncrees artificial uni/bihormonal, plomes intel·ligents… Així mateix, s’empesta per les de-nominades insulines intel·ligents, amb una acció dependent dels nivells de glucosa i minimitzant el risc d’hipoglucèmies. També es confia a poder desenvolupar altres formulacions d’insulina, com la insulina oral o els pegats d’insulina.
