Culla ha celebrat este cap de setmana la rogativa fins a l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa ubicada al terme municipal de Vistabella del Maestrat. És tracta d’una tradició molt important que es realitza durant el divendres i dissabte de Corpus. Els seus orígens es remunten a l’Edat Mitjana abans de l’any 1.400, encara que no es coneixen els motius exactes, tot sembla indicar que el pelegrinatge es va realitzar per demanar pluges per les collites o bé salut per al municipi durant les epidèmies de pesta. La tradició s’ha conservat fins als nostres dies amb els cants en llatí que feien durant la rogativa, així també les normes que va establir l’església a l’Edat Mitjana per fer la romeria. L’alcalde de Culla Víctor Fabregat destacava durant la celebració de la rogativa que es tracta d’una tradició molt important a la localitat i explicava que el divendres es fa el camí d’anada fins a l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa, mentre que al dia següent, dissabte, es fa el camí de tornada. Pel que fa a la composició de la romeria comentava que encara es conserva l’estructura original de l’Edat Mitjana.
A la rogativa de Culla també va participar el president de la Diputació de Castelló Javier Moliner que enguany ha estat escollit com alcalde del pelegrinatge. Durant el camí fins a l’ermita va destacar que és important seguir conservant les tradicions a la província des del punt de vista històric i cultural, així també com turístic com a reclam per atreure més visitants. En este sentit, comentava que els camins del Penyagolosa suposen un important atractiu del nostre territori, perquè a banda de les tradicions, també acullen competicions esportives que atrauen a participants d’arreu del món.
Cal destacar que la rogativa fins a l’ermita de Sant Joan de Penyagolosa ha estat declarada com a Bé d’Interès Cultural Immaterial i està inclosa dintre del projecte Camins del Penyagolosa que té com a objectiu aconseguir la distinció del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. Este cap de setmana desenes de persones van participar de la rogativa de Culla en una tradició de més de 700 anys que s’ha pogut conservar, tal i com es feia en els seus orígens, gràcies a la devoció de tot un poble.