Representants de les societats científiques valencianes van mantindre ahir un debat en línia sobre el paper de l’Atenció Primària en la desescalada de la COVID-19 van reclamar una Direcció d’Atenció Primària que exercisca un lideratge i que dispose d’un pressupost del 22%. Van demanar a la Conselleria de Sanitat respecte i cures al cuidador. A més d’insistir que es faciliten recursos tècnics i humans i un reforçament de les plantilles, contractant als MIR que acaben de finalitzar la seua formació. Tots van tindre un record per a tots els morts a causa de la COVID-19.
Els participants van acudir convocats pel Col·legi de Metges de Castelló (COMCAS) que també va convidar a la consellera de Sanitat que no va participar, excusant a última hora i per compromisos previs, la seua assistència, la qual cosa va impedir conéixer la postura de l’Administració. Una absència que la doctora Ángeles Medina Martínez, presidenta de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc) i representant del Fòrum de Metges d’Atenció Primària de la Comunitat Valenciana va qualificar de “grandiloqüent” i d’un “silenci evident” que va impedir que recollira les propostes de futur que se li van traslladar.
El debat, com va destacar Vicente Pascual, Vocal de Formació, Docència i Investigació del COMCAS, que va moderar i va introduir la sessió es produeix quan la Comunitat Valenciana està en la primera fase de desescalada. Fase en la qual als professionals de l’Atenció Primària i Comunitària se’ls ha assignat un paper clau en l’estratègia per a la detecció de la malaltia, alhora que continuen atenent la resta de patologies.
Des de Semfyc a Semergen passant per SEMG defensen l’adequat del marc de la Primària per a controlar els pacients contagiats, però per a això cal reforçar les plantilles i aportar recursos tècnics i pressupostaris i reduir el treball burocràtic que fan. Però consideren necessari, com va indicar Medina , que es cree una Direcció General de l’AP amb persones coneixedores de la realitat i capacitat de lideratge que disposen d’un pressupost finalista que “passe del 15% actual al 22%”. Asunción Iturralde, presidenta de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família de la Comunitat Valenciana (SEMG) va insistir en la necessitat de comptar amb recursos econòmics per a facilitar una assistència de qualitat.
També va recordar Inmaculada Cervera, coordinadora del Grup de Treball de Gestió Sanitària i Qualitat Assistencial de la Societat Espanyola de Métges d’Atenció Primària (SEMERGEN) la bona faena dels professionals en el tractament de pacients de la COVID-19, a costa d’efectuar un gran esforç, però “trobem a faltar instruccions clares” des de l’Administració, perquè moltes vegades hi havia modificacions i canvis en tot just unes hores. Una visió que comparteixen companyes de debat.
Medina veu positiu que la societat s’haja adonat de la importància de la Primària, que fins ara ha sigut «la cendrosa del sistema nacional de salut i la gran oblidada del pressupost destinat a Sanitat». I considera que s’ha d’aprofitar aquest reconeixement per a enfortir-la.
Les Societats Científiques reclamen una planificació estratègica de l’Atenció Primària, que compte amb els metges precisos per a cobrir baixes, vacants i vacances; una planificació que connecte l’assistència primària amb l’hospitalària, al mateix temps que la reducció i adequació del nombre de pacients per contingent i metge. Valoren positivament l’atenció telemàtica del pacient, però consideren que cal l’atenció presencial.
Reclamen que es contracten als MIR que han acabat la seua residència. No pot ser que es perden aquests 162 metges que han finalitzat la seua formació. Cal evitar que es vagen anara buscant ocupació, perdent-se així els seus coneixements. “No pot ser que en plena pandèmia estiga un metge sense treballar”.
Des del COMCAS, es va insistir que la Primària és el marc idoni per a abordar aquest tema. La falta de metges és un dels problemes que afronta la Comunitat Valenciana, alguna cosa que ha denunciat en reiterades ocasions el Col·legi de Metges de Castelló. Aquesta situació no és una mica d’ara, és amb-seqüència de les retallades de plantilles d’anys anteriors, durant l’anterior crisi econòmica. I a això se sumen les baixes laborals de metges i sanitaris en la seua lluita per atallar el coronavirus.
