Les restes són d’un únic individu de 10 metres de longitud i entre 2,5 i 3 metres d’alt
Aquesta troballa corroborarà la presència de l’Iguanodont bernissartensis a Morella
L’aparició de restes de dinosaure és relativament freqüent en les explotacions d’argila pròximes a Morella. Aquestes pertanyen a la fauna que va habitar aquesta zona fa uns 125 milions d’anys i la seua presència es detecta a través dels controls paleontològics que es desenvolupen en les explotacions. L’activitat extractiva d’argila dins de la concessió minera en la Masia Palau ha proporcionat noves restes d’un únic individu de dinosaure ornitòpode pròximament emparentat amb el gènere Iguanodont.
Les primeres restes es van localitzar a principis del mes de novembre en el front extractiu de la mina i s’està procedint actualment a la seua estabilització, documentació i extracció. La troballa representa un d’individus de dinosaure ornitòpode més complets trobats en el Cretàcic Inferior ibèric.
Les argiles roges de Morella són pioneres en la dinosauriología espanyola i una de les referències més freqüents en la història dels vertebrats fòssils espanyols. D’aquestes procedeixen part de les primeres restes de dinosaures identificats a Espanya en l’últim terç del segle XIX. Probablement el dinosaure més abundant d’aquestes argiles és Iguanodont, descrit a Morella tan sols 50 anys després que el metge anglés Gideon A. Mantell donara nom a aquest emblemàtic dinosaure l’any 1825.
Des d’aquestes primeres troballes, l’activitat paleontològica a Morella s’ha mantingut de manera ininterrompuda. Afortunadament, les col·leccions de fòssils procedents d’aquestes argiles han patit un espectacular increment des de fa un parell de dècades degut sobretot als controls paleontològics rutinaris d’activitats com les que es realitzen en les mines gestionades per l’empresa Argiles Vega del Moll S.A. S’han localitzat 21 jaciments fossilíferes dels quals s’han extret més de cinc mil fòssils de vertebrats, destacant les restes pertanyents a dinosaures ornitòpodes emparentats amb Iguanodont i Morelladon. Està gran quantitat de restes fòssils en la unitat geològica coneguda com a Formació Argiles de Morella la converteix en un dels referents actuals en l’estudi de les comunitats de dinosaures ornitòpodes d’Europa occidental durant el Cretàcic Inferior.
El material recentment descobert en la Masia Palau està compost per les restes d’un únic individu representat per part del crani, vèrtebres del coll, el tronc i la cua, costelles i elements de les dues extremitats. Aquest dinosaure s’interpreta com un ornitòpode estiracosterno robust i de grandària gran, amb una longitud aproximada de 10 metres i una altura d’uns 2,5-3 metres, molt probablement pertanyent al gènere europeu Iguanodont. Les úniques espècies actualment considerats vàlides d’aquest gènere són Iguanodont bernissartensis, distribuït a Bèlgica, Regne Unit i Alemanya, i Iguanodont galvensis, conegut únicament en la localitat turolense de Galve. Fins al moment, s’havia considerat que Iguanodont bernissartensis estava present en els jaciments de Morella, encara que el material inequívoc era relativament escàs. La presència d’aquesta espècie a Morella podrà ser corroborada a partir de la informació disponible en l’exemplar recollit en la Masia Palau.
Es considera que la fauna d’ornitòpodes estiracosternos de Morella està constituïda per, almenys, tres espècies: la forma autòctona Morelladon beltrani i altres restes tradicionalment relacionades amb les espècies Iguanodont bernissartensis i Mantellisaurus *therfieldensis, mostrant l’enorme diversitat d’aquests ornitòpodes de grandària mig-gran a la regió sud d’Europa fa uns 125 milions d’anys.
L’excavació està dirigida pels paleontòlegs José Miguel Gasulla, Fernando Escaso i Francisco Ortega, que de manera habitual desenvolupen el seu treball en l’anàlisi de la fauna de vertebrats del Cretàcic Inferior de Morella, i està sent desenvolupada per membres del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, com Adán Pérez-García o Daniel Vidal.
L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha volgut “agrair a l’empresa Argiles Vega del Moll la seua labor per ser un exemple en l’estudi i cuidat del patrimoni paleontològic que s’amaga en el sòl argilenc de Morella”.