La zona nord-est d’Espanya reuneix alguns dels 94 pobles més bonics d’Espanya, que després de les primeres neus, són la destinació perfecta per a descobrir pobles de conte, bones gents, ric patrimoni i una gastronomia caracteritzada per plats típics i receptes tradicionals, que ens garanteix una jornada esplèndida i segura
L’Associació Els Pobles més Bonics d’Espanya proposa per a aquestes pròximes setmanes descobrir la bellesa dels pobles de l’entitat, que es troben en la zona nord-est d’Espanya, en els quals ja han caigut les primeres neus, cobrint de blanc carrers, teulades i els seus bells paisatges, creant una atmosfera completament de conte de Nadal.
Desenes de localitats dels 94 municipis que pertanyen a l’Associació, han començat el dia aquests últims dies cobertes per un mantell blanc en la primera nevada de la temporada per a molts d’ells.
“Els nostres pobles ja són bonics, però quan cauen els primers flocs de neu, la puresa del blanc permet descobrir l’espectacularitat dels seus paisatges nevats, dels seus racons únics, d’una gastronomia que ens ajudarà a recuperar les forces, després d’unes caminades tranquil·les i segures. Per a visitar aquests bells pobles, mantenint les normes de seguretat, només necessites un bon calçat, i moltes ganes per a poder gaudir de les millors vistes i dels racons més autèntics, on la neu mostra un nou rostre” recomana Francisco Mestre, president de l’Associació.
Bagergue (Lleida)
Bagergue és el municipi habitat més alt de la vall de l’Alt Arán, situat a 1490 m d’altitud i part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un poble de conte, amb casetes de pedra i fidel representant de la típica arquitectura aranesa en els seus edificis. Les seues cuidades cases, els seus balcons florits i l’estampa peculiar que li dona la neu durant l’hivern fa que et sentes vivint dins d’un *Christmas i no podràs deixar de sorprendre’t per la bellesa dels seus racons.
Anento (Saragossa)
Clar exemple de la recuperació d’un municipi, ha passat de l’oblit i la quasi despoblació, a ser un dels Pobles més bonics d’Espanya, gràcies a una magnífica labor de rehabilitació, i tornar dia a dia a gaudir d’una esplendor merescuda, que amb les últimes neus, realcen la seua arquitectura i bells paisatges, com el brollador “Aguallueve”, del qual brolla la seua aigua per enormes parets càrstiques, creant un espectacle inigualable.
Puertomingalvo, Cantavieja, Albarracín, Mirambel i Rubielos de Mora (Terol)
Puertomingalvo se situa a la part alta d’una «crestón» calcari, relíquia viva de l’Edat mitjana, amb el seu castell del segle XII i el seu Ajuntament, tot ell de pedra de cadirat i amb finestres geminades, però amb evidències d’una història que es remunta als ibers.
Els seus estrets carrers realcen l’arquitectura popular, on la pedra és el seu màxim exponent i el seu ajuntament del segle XV, és considerat com una de les millors mostres del gòtic civil de Terol.
De pedra de cadirat, la fortalesa de Puertomingalvo va ser des de l’Edat mitjana la residència ocasional dels senyors d’aquest bell poble, i ara, ofereix unes vistes úniques dels camps nevats des del seu mirador panoràmic.
Cantavieja situada sobre un penyal calcari a 1300 m d’altitud que ha marcat la seua esdevindre i la seua història, convida a vagarejar per racons i apuntar-se als seus miradors, des dels quals podem veure, a l’oest, l’imponent Queixal Monchen, a l’est la Vega de Sant Antoni i el Rebollar i al Sud, La Tarayuela.
Els secrets i la riquesa d’un ric i convuls passat, on Templers, San Juanistas, i Carlistes entre altres han deixat el seu segell i els seus records en forma d’edificacions, històries, gastronomia, camins i sendes, s’aprecia en passejar pels seus carrers, des de temps d’Anníbal Albarca, fins al més recent dels personatges de la seua història “El Tigre del Maestrazgo” Ramón Cabrera. En el Museu de les Guerres Carlistes pot conéixer-se la història d’aquest home i les batalles que des d’ací es van lliurar.
Cantavieja és monuments, història i històries i naturalesa, on simplement passejar per qualsevol de les seues nombroses senderes traslladaren al visitant a llocs sorprenents com el Mirador de la Tarayuela, La font de la Faldrija o les ribes del riu Cantavieja, que en aquestes dates, amb les neus caigudes, mostren la bellesa d’un paisatge on el voltor lleonat, o la cabra salvatge, són els seus protagonistes.
Albarracín trasllada al visitant a l’edat mitjana. Passejar pels seus carrers empedrats, recórrer la seua muralla i gaudir de les seues cases de color vermellós, amb els rics detalls a les seues portes i llamadores o les seues xicotetes finestres sempre decorades amb cortinetes d’encaix.
En els seus voltants s’estén un dels conjunts paisatgístics i culturals més sorprenents d’Aragó: el Paisatge Protegit de les Pinedes de Pinastre, on la neu enriqueix les tonalitats de les seues pinedes i de les seues roques, on es conserven excel·lents mostres d’art rupestre llevantí.
En Mirambel sembla que el temps s’ha detingut. Enclavat a 993 metres sobre el nivell de la mar, els paisatges nevats acompanyen al visitant mentre passeja amb calma pels seus carrers, on la seua història mostra l’esplendor dels segles XVI i XVII, amb una arquitectura civil on brillen els palaus i cases senyorials pertanyents a la noblesa local.
Mirambel és una vila carregada d’història, conservant íntegrament el recinte emmurallat i les notables construccions, sense alterar la imatge i l’ambient medieval, amb una restauració i ordenació del conjunt urbà de la localitat, molt cuidada que ha servit d’inspiració a molts artistes i escriptors.
Rubielos de Mora conegut com el “Pòrtic d’Aragó” reuneix un gran nombre de cases pairals i edificis notables, on destaca el treball de la pedra i la forja, els seus ràfecs o els seus escuts, tot això emmarcat en les muralles que protegien la vila, Rubielos de Mora va arribar a comptar amb set portals per a accedir a la vila de les quals encara hui, podem admirar dues, la de Sant Antoni i del Carmen (S. XIV)
Aquestes neus i un clima únic, permeten passejar pels seus bells entorns, i per descomptat, deixar-se conquistar per la gastronomia tradicional «turolense«, on el Pernil de Terol, cada dia guanya més adeptes.
Culla i Morella (Castelló)
Culla s’alça entre els bells paisatges de l’Alt Maestrat castellonenc, on el seu castell domina els terrenys nevats que en el segle XI i XII van ser davantera entre cristians i musulmans.
El barri antic del poble, ens ofereix un recorregut per edificis carregats d’història i carrerons plens de tradició. A Culla es troben monuments tan interessants com les ruïnes de l’antic castell, actualment en fase de restauració; les restes de les muralles i torrasses del segle
XIII, l’arc de la Porta Nova, l’Església Parroquial d’El Salvador, el Graner del Comendador, també conegut com la *Presó, o l’Antic Hospital del segle XIV.
Els visitants pot realitzar activitats a l’aire lliure com a excursions pels seus bells paratges o visites guiades al *Parc *Miner del *Maestrat o al Centre d’Interpretació Vaig moldre de l’Orde, per a posteriorment degustar algun dels plats més típics de l’Alt Maestrat, com «l’Olla del Maestrat” o la seua “Coca Celestial”.
Morella
El color blanc de la neu ha sigut protagonista aquests dies a Morella, realçant la bellesa de les seues muralles centenàries coronades pel robust castell a més de mil metres d’altura. Les seues setze torres, sis portals i quasi dos quilòmetres de muralla configuren una silueta única, coronada per l’imponent castell. Declarada Conjunt Històric-Artístic, amb un excel·lent treball de rehabilitació municipal que ha sigut reconegut per les ciutats Patrimoni de la Humanitat amb el premi Patrimoni i que posseeix la declaració de la UNESCO en l’abric rupestre de Morella la Vella, aquest bell poble sedueix també per la seua tradició, monuments, gastronomia, folklore i el seu entorn.