El senador recorda que el llistat simplement incorpora les immatriculacions de 17 anys
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha afirmat hui que el llistat publicat pel Govern sobre les immatriculacions de l’Església Catòlica, entre 1998 i 2015, arriba molt tard i mal, perquè acaba emparant les 34.961 inscripcions que gràcies a les modificacions en la Llei Hipotecària durant el mandat d’Aznar «va permetre inscriure massivament, sense títols de propietat, i amb un simple certificat que va emetre la mateixa Església».
Per a Mulet «és inaudita aquesta operació, nosaltres portem anys exigint aquest llistat, i durant molt de temps han argumentat que no era possible elaborar-lo. Després, davant la insistència, la resposta era que estaven treballant en ell. Fins a 5 vegades ho vam sol·licitar per via parlamentària, i sempre ens contestaven que encara estaven treballant en ell. Ara, ho hem vist gràcies a la premsa, no pel conducte que tocava».
Però el més greu- segons el senador- és que «en teoria, el llistat es va fer després d’aprovar-se en el Congrés una PNL que demanava elaborar un estudi en el qual es recolliren tots aquells béns que des de 1998 van ser immatriculats a favor de l’Església Catòlica, i que és procedisques a reclamar la titularitat del domini o d’altres drets reals immatriculats a favor d’aquesta».
«Lluny d’això, el Govern en lloc d’iniciar els procediments per a reclamar la titularitat del domini, ha adjuntat, sense ser requerit ni preceptiu, un informe de 22 fulls per a justificar la inacció i donar carpetada a l’assumpte, dificultant encara més als particulars i administracions públiques en conflicte amb l’Església poder recuperar la titularitat usurpada», ha afegit.
Mulet ha recordat que «en el llistat d’immatriculacions sense títols previs, apareixen a més de temples i edificis d’usos religiosos, finques rústiques, cases, locals, magatzems, solars sense usos religiosos, parcel·les urbanes, terres de secà i tota mena de tipologies de béns immobles, que van ser apuntades com a propietat de l’Església sobre la base de certificats elaborats ad hoc per la mateixa Església on afirmava que era seu”.
“Volem remarcar que si bé la reforma de la Llei és de 1998, amb anterioritat s’ha anat produint aquesta pràctica d’immatriculacions de béns que eren d’ús públic, edificis que fins i tot de ser per a usos religiosos eren tradicionalment del municipi (ermites, campanars, esglésies, calvaris…, etc.), que si bé, a partir d’aquesta modificació van accelerar els tràmits, ja que anteriorment ja passava que en molts municipis valencians es coneixen aquest tipus de pràctiques i litigis durant dècades per la titularitat d’immobles”, ha afegit.
«En molts casos es pot entendre com una cosa simbòlica, però manca de sentit l’interés per acumular propietats per una entitat privada, per a després exigir a l’administració pública que invertisca en un el seu manteniment i adequació, ja que són incapaços de mantindre dignament el patrimoni històric, però sí que corren per a atresorar com a propis els immobles. I després venen els problemes i conflictes. I més injustificablement és quan s’inscriuen milers d’immobles i propietats sense ús religiós”.
Mulet ha afirmat que «òbviament en molts d’aquests casos es poden tractar d’immatriculacions legítimes, però no es pot fer tabula rasa i justificar totes com ha fet el Govern. El Congrés no li va exigir això, sinó el contrari, que reclamara les immatriculacions fetes sense títol previ, incidint en el patrimoni cultural de domini públic. Es tracta de nou de l’enèsima traïció del PSOE i especialment de la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, cap a l’aconfessionalitat de l’Estat. Ni derogació de concordat, ni religió fora de les escoles, ni reclamació de les immatriculacions irregulars».
Per al senador, aquest llistat blindat amb un informe a la carta deixa als xicotets ajuntaments als peus dels cavalls i desemparats. “És per tots coneguts casos de litigis històrics de xicotets ajuntaments de l’Espanya rural que han vist aquest tipus de casos, on el bisbat s’autoinscriu com a propis edificis, d’usos religiosos o no, que sempre han sigut del poble. Ara, als ajuntaments amb pressupostos i recursos molt limitats, solament els queda acudir als tribunals, i segurament molts no tindran tal capacitat».
A manera de conclusió, Mulet ha remarcat que aquesta llista de béns immatriculats per l’Església Catòlica, entre 1998 i 2015, «per sorpresa (o desgraciadament sense), ve acompanyat d’un informe, que no entenem a què atén, en el qual el Govern justifica aquestes apropiacions massives indegudes, legalitza’n de facte aquestes apropiacions sense títol de propietat, no declara nul·les totes les immatriculacions realitzades sense títol suficient, com li va exigir el Congrés, i no atén immatriculacions d’anys anteriors a 1998».