Comunicat del Club Natació Benicarló que reproduïm a continuació.
Avui dilluns ha tingut lloc una roda de premsa telemàtica des del Club Natació Benicarló on el seu president, Xavier Rodríguez, ha exposat la problemàtica que té el Club, agreujada per haver-se declarat deserta la licitació de la gestió de la piscina municipal. Ha explicat que s’ha enviat per registre d’entrada una detallada proposta a l’Ajuntament on s’especifiquen diverses alternatives per a poder solucionar el problema del tancament de les instal·lacions.
El text enviat al consistori és un document de treball per mirar de desencallar «aquesta situació absurda que és tindre una piscina a Benicarló i no poder utilitzar-la, havent, fins i tot, d’anar a entrenar a piscines d’altres localitats, amb el cost tan brutal de desfeta econòmica i social que això ha representat, tant per al CNB com per la societat benicarlanda. L’objectiu de la proposta seria que poguera traduir-se en la base d’una reobertura de la instal·lació el més prompte possible«.
Dos serien les opcions que es proposen:
1- Gestió compartida (Ajuntament + CNB)
2- Gestió per cessió completa, que podria ser:
2A- Continuada i renovable durant el període que l’administració considerés, o
2B- Fins que l’Ajuntament tragués altra vegada una nova licitació.
1- Gestió compartida (Ajuntament + CNB)
Pensem que és, probablement, la més equilibrada atenent a què seria l’Ajuntament qui es faria càrrec de la gestió econòmica de la instal·lació (control d’ingressos i gastos), mentre que tota la gestió esportiva seria a càrrec del CNB.
2A-Cessió completa renovable per períodes
Després de dos gestions empresarials privades que ens han portat a la situació actual (piscina tancada), creiem que s’ha acabat aquest cicle i que ara caldria un replantejament total per part de l’ajuntament, canviant el model de gestió de la piscina municipal de Benicarló. Un pas, no oblidem, i és ací on es clarifica el nivell de responsabilitat a assumir, que inclouria, perquè l’Ajuntament no tingués problemes amb la subrogació del personal adscrit a l’anterior empresa, fer-se càrrec de la part del personal que es considere necessària. Sempre, tenint present no ficar en perill tant la viabilitat del projecte d’obertura de la instal·lació, com el futur del CNB (sobretot, perquè és el CNB el que s’està oferint per solucionar una problemàtica que no ha generat).
Aquesta actuació, a parer nostre, dona una estabilitat a la gestió, que fins ara no tenia, perquè no fica per davant els beneficis econòmics, que sempre vol aconseguir l’empresa privada, i al mateix temps li dona garanties als treballadors, que ara estan en una situació precària (que podria ser pitjor si arriba a transcórrer un any del seu acomiadament). Com hem dit, la gestió completa per part del CNB, al ser una entitat sense ànim de lucre, implica que tots els beneficis es puguen reinvertir altra volta en la instal·lació, cosa que facilita la seua viabilitat futura i garanteix un retorn íntegre a la societat.
2B-Cessió fins que s’adjudique la nova licitació
Tal com es dona a entendre, el que es planteja ací seria una cessió com la indicada en el punt 2A Cessió completa continuada renovable, però tenint en compte que aquesta seria limitada en el temps, fins que l’ajuntament adjudiqués de nou, la concessió, després de nova licitació. Seria una solució temporal que hauria de contemplar tot el que fes falta per arribar a la nova licitació, les obres a escometre per ficar la instal·lació a punt i la durada, la qual estaria supeditada al que considerés l’ajuntament en tot moment. Acabats els terminis, es lliuraria la instal·lació a qui fora el nou adjudicatari.
Proposta d’obertura esglaonada i pla d’actuacions
1a Fase. Inici/Obertura
1.1. Resulta obvi que abans de poder obrir la instal·lació, després d’un any tancada, per molt de manteniment, mínim, que s’haja fet a dita instal·lació, caldria fer una revisió a fons dels aspectes principals a tindre en compte per a posar-la en marxa (control d’aigües, desinfecció, sistemes de calefacció, elèctrics, etc.), a més d’implementar les mesures antiCovid adients marcades per les autoritats sanitàries.
1.2. Una vegada implementades totes les mesures anteriors, es pot fer el plantejament d’obertura parcial, començant pels Clubs Federats i sense ús de vestuaris i en horari limitat (s’hauria d’elaborar el Pla corresponent, que el CNB ja tenia preparat des del passat setembre, adaptat al Covid).
2a Fase. Adaptació de les instal·lacions
2.1. Una vegada posada en marxa la instal·lació, amb la comprovació durant un període de temps prudencial que tot està funcionant correctament, s’hauria d’ampliar l’estudi inicial i fer-lo ja completament extensiu a tots els aspectes, d’una manera molt més centrada en tot allò que haja quedat obsolet o deteriorat, o que no acomplisca la normativa d’aquest tipus d’instal·lacions (quadres elèctrics, bombes, sistemes de filtració, etc.). A partir d’aquest moment, seguint igualment totes les indicacions sanitàries, si existeix la possibilitat es faria una obertura més extensa, ampliant horaris i aforament per a la resta d’usuaris.
2.2. Haurien d’adaptar-se correctament els sistemes d’entrada i sortida a/de la Instal·lació a la normativa actual, sobretot d’accés de discapacitats i les sortides d’emergència que, a banda de dificultar l’evacuació per com estan fetes i com s’han refet posteriorment, limiten l’aforament de la instal·lació en un grau molt important i fiquen en perill els usuaris en un cas d’emergència (la sortida d’emergència de les graderies per exemple o l’accés a les graderies mitjançant l’escala circular). De la mateixa manera, igualment, haurien d’adaptar-se els sistemes de detecció d’incendis que estan completament obsolets.
3a Fase. Remodelació/canvi dels vestuaris
Aquesta fase implica obres de molta més envergadura i requeriria un estudi molt particular , tant econòmic com tècnic, per veure quina és la millor manera de realitzar-les atenent al fet que hauria de fer-se l’obra sense el tancament (o el menys possible) de la instal·lació, o escometre-la en el període de menys afluència d’usuaris (a l’estiu per exemple). Això sempre que l’Ajuntament contemple la possibilitat de fer-la per ell mateix o per licitació.
4a Fase. Sales de gimnàs i maquinària
Des del nostre punt de vista, l’operativitat inicial d’aquesta fase no seria prioritària al principi (que no vol dir que no siga necessària en el seu moment), atesa que la prioritat hauria d’estar centrada en la zona de banys, sobretot perquè implicaria adaptació/separació de vestuaris diferenciats entre la zona de banys i la que no ho és (que ha estat motiu de conflicte des de sempre entre els que van només al gimnàs o sala de màquines i els que només utilitzaven la zona d’aigua, o quan els cursets escolars on les queixes es disparaven). Per tant, s’hauria d’escometre quan les anteriors fases estigueren completament tancades.
5a Fase. Zona de cafeteria
Igual que la fase anterior no resulta prioritària, tot i que si és un punt important per a retindre usuaris i familiars d’usuaris en espera o pels pares dels nadadors que també esperen els seus fills. És un recurs important que pot ajudar a generar més recursos econòmics. Hauria d’estudiar-se on i com realitzar-la o, fins i tot, inicialment com un annex a la instal·lació, mòbil, que poguera llevar-se si fos necessari, si es determinés la seua realització d’obra.
Conclusió
Totes aquestes fases són un esborrany de proposta a estudiar, igual que el seu encaix tant legal com econòmic. S’ha de tindre en compte que tot dependrà de fins on vol assumir de despesa l’ajuntament, i de quina manera, i la seua voluntat de fer aquest pas. Ara correspon a l’ajuntament valorar aquesta proposta en la seua justa mesura i actuar en conseqüència atès que el que està joc ja no és la supervivència del CNB, que també, el futur de la pròpia instal·lació.
A la proposta que s’ha enviat a l’Ajuntament hem indicat diverses opcions, algunes desenvolupades, de models tant d’acords d’entitats públiques amb entitats privades com capçaleres de notícies, que abunden en aquesta mena de cessions i com s’han portat a efecte. Però per a això, resulta evident, que primer cal la voluntat de l’administració.
En tot cas, si l’Ajuntament no vol optar per cap de les opcions proposades pel CNB, almenys, fins que es torne a adjudicar la gestió de la piscina, el que demanem és que se’ns deixe nadar en les condicions que es van pactar al setembre, «entrar, nadar i sortir», sense ús de vestuaris i en horari limitat. Una solució de compromís, aquesta, social per salvar el CNB, que l’han vist viable tots els serveis jurídics. El protocol sanitari per a poder nadar en aquestes condicions ja el vam enviar a l’ajuntament el mateix setembre, a proposta seua. Ara està en les mans del govern municipal prendre aquesta decisió social i política.
