Arriba a les llibreries «Te con ciencia. El twenty–twenty y otras historias para no dormir» (Onada Edicions), una obra en la qual la científica valenciana Amira Fernández Ramos recull les seues preguntes i pensaments sobre el dilema entre aventurar-se pel camí desprotegit de la investigació o llançar la tovallola per la mateixa salut mental. Alhora, ho combina amb la divulgació de temes que li surten al pas del seu treball al laboratori i de temes d’actualitat, des dels microplàstics en l’organisme humà al funcionament dels virus, per qüestionar-se si «la ciència és la dolenta, o senzillament és la víctima dels interessos econòmics i polítics que mouen la cobdícia en el nostre planeta».
És possible ser una jove investigadora i obrir-se pas en el món de la ciència a Espanya? La biotecnòloga valenciana Amira Fernández Ramos reflexiona sobre la precarietat de la faena científica en el seu nou llibre «Te con ciencia. El twenty–twenty y otras historias para no dormir». L’obra va guanyar el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló i ha sortit publicat per l’editorial Onada Edicions.
«Sobreviure fent ciència». Al llarg de les pàgines, l’autora explica els obstacles que s’ha trobat per poder exercir en un laboratori i investigar en aquells camps en què s’ha format durant anys. Unes experiències personals -extrapolables a la majoria de joves científics del país- que s’expliquen com a històries de terror i de desconcert a causa d’un sistema que posa traves al fet que els investigadors sortits de les facultats puguen assentar-se al mercat laboral. «La manca d’inversió al nostre país no és l’únic problema que he anat trobant als diferents laboratoris en els quals he treballat. Hi ha tantes coses que fallen, tant per millorar, que de vegades m’espanta veure com ens embenem els ulls i seguim el nostre camí perquè, al cap i a la fi, és el que hi ha», exposa Amira Fernández sobre un panorama d’endogàmies, places amb bestiola i altres injustícies que sacsegen la investigació espanyola.
Però tot i això, Amira Fernández no desisteix de llaurar-se una carrera perquè no pot renunciar a la seua passió: «Al remat això és el que sentim els investigadors per la nostra musa: una mena d’unió, de força sobrenatural que ens porta a ella, una vocació incurable i unes ganes d’expulsar-la de les nostres vides, però a la vegada tindre-la tots els dies». I aquesta vocació es trasllada a «Te con ciencia«. El llibre no es queda en un lament, sinó que l’autora dedica espai a difondre coneixements sobre el seu camp, la biologia, i de forma amena ens introdueix en el meravellós món de les cèl·lules, les micropartícules i els microorganismes, l’ADN i, és clar, dels virus com la SARS–CoV-2, responsable de la Covid-19 que ho ha canviat tot. Ara bé, deixa clar que el coronavirus no és l’única amenaça: què passarà quan els microplàstics afecten seriosament la nostra genètica? L’autora elabora una defensa de l’harmonia entre l’ésser humà i el medi natural en què la ciència siga una poderosa aliada per a la preservació del planeta i no només per al benefici econòmic d’uns pocs. Posa exemples com els bioremedació, que consisteix a utilitzar bacteris per eliminar els abocaments d’hidrocarburs al mar.
«Te con ciencia«, a les postres, és un relat amè, proper i no per això menys rigorós que acosta la faena dels investigadors al gran públic. A punt de complir la trentena, Amira Fernández ha conjugat la passió per la ciència i per les lletres, que va començar en un blog i ara arriba amb aquest llibre de tints autobiogràfics. En el camp científic, l’autora ha investigat la caracterització molecular d’un virus que infecta els fongs, ha buscat nous agents terapèutics per a pacients d’osteosarcoma resistents a fàrmacs de quimioteràpia, ha dissenyat micropartícules cobertes d’antimicrobians naturals per tractar malalties gastrointestinals, i ha treballat en la producció de fàrmacs biològics, així com en diagnosi de la Covid.