La nova norma de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica que regula l’activitat d’agrocompostatge permetrà transformar fins a 150.000 tones de residus agroramaders en més de 30.000 tones de compostos a l’any.
La consellera, Mireia Mollà, ha afirmat que aquesta eina ajudarà a multiplicar la producció d’agrocompost a curt termini en la Comunitat Valenciana, partint de les 2.000 tones que amb caràcter experimental s’han generat en 2021. A més, en aquest mateix any 2022, amb la nova norma s’estima que es podrien autoritzar entre 100 i 150 punts de compostatge local i un número similar en anys successius.
També ha assegurat que hi ha una elevada demanda d’informació i d’experiències d’agrocompostatge en el sector agropecuari valencià i que aquesta nova disposició ve a cobrir un interés creixent de la societat, perquè dona una resposta al sector de l’agricultura i ramaderia respecte a la gestió dels residus, a l’obtenció de fertilitzants i a l’estalvi de costos de producció.
En aquest sentit, es consideren prioritaris les restes de poda, que en l’actualitat s’incineren; vitivinícoles (sarments); subproductes de gestió estacional, com ‘alperujos’ i orujos vitícoles; fems de granges locals per a millorar les mescles; residus de jardineria urbana; viverisme; algues i arribazones; indústria conservera i indústria hortofructícola.
Un altre aspecte rellevant és l’efecte mitigador d’emissions que es pot aconseguir amb el compostatge, que s’estima en una fixació de carboni en el sòl agrícola valencià d’entre 5.000 i 15.000 tones de carboni a l’any.
En concret, l’ordre reguladora estableix un marc normatiu de gestió sostenible dels subproductes agrícoles, ramaders, silvícoles i agroforestals en un entorn d’economia circular i de mitigació del canvi climàtic.
A través d’aquesta disposició s’afavoreix l’aprofitament de biomassa forestal i vegetal evitant les cremes controlades i incontrolades, la reincorporació dels residus agrícoles en el sòl per a augmentar el segrest de carboni i mitigar el canvi climàtic, i l’autocompostatge dels residus forestals, agrícoles i ramaders en un enfocament d’agrocompostatge de proximitat.
Així, estableix una nova xarxa d’establiments d’agrocompostatge d’àmbit local, amb diverses grandàries i possibilitats de compostatge de diversos fluxos de recursos agroramaders que actualment es malgasten o cremen, perdent així les seues importants qualitats com a fertilitzants en els mateixos camps agrícoles, donant la deguda seguretat jurídica a aquestes operacions.
Aquesta nova norma afavoreix l’economia circular en reintroduir les restes agroramaderes en les collites en forma de compost. Així, amb una mínima supervisió municipal o tècnica i una formació bàsica es pot desenvolupar aquest tipus d’establiments per a operacions tan senzilles com la trituració i ‘mulching‘, el compostatge de diversos inputs en els mateixos camps o l’aprofitament de recursos fertilitzants per part de les cooperatives agràries a partir de materials que actualment malgastaven o rebutjaven.
Col·laboració amb la UMH
A més, caldre recordar que la Conselleria, amb la col·laboració de la Universitat Miguel Hernández (UMH), ve impulsant des de 2017 un Pla d’Agrocompostatge pioner a Espanya a través del projecte Agrocompost, que pot conéixer-se detalladament en la web.
L’objectiu general d’aquesta col·laboració consisteix en la investigació i experimentació de diversos tipus de compostatge i descobrir les millors mescles i mètodes, que permeten elaborar un compost amb rapidesa i d’alta qualitat, i la seua divulgació en el camp valencià, a fi que es puga produir compost de restes vegetals, forestals i urbans, produint la valorització del residu i la generació d’un recurs anomenat compost, que se situa com a element clau per a la mitigació de canvi climàtic i l’economia circular.
En aquest marc de col·laboració, en els últims cinc anys s’han desenvolupat 131 assajos pilot d’agrocompostatge, liderats per agents locals, repartits de manera uniforme per la Comunitat Valenciana. Això ha permés la gestió de 7.216 tones de biomassa, sent més de 2.000 tones de l’any 2021. El percentatge major de residus tractats ha sigut de tipus agroindustrial (‘alperujos’ i orujos), seguit dels residus de tipus ramader.
En l’àmbit formatiu, la Conselleria ha realitzat un ampli desplegament amb l’organització de nombroses accions formatives, en forma de cursos presencials i ‘en línia’ (1.345 alumnes i alumnes només en 2021) i de material audiovisual, amb més de 625 hores i 13.868 visualitzacions.
Cal destacar que s’ha elaborat i desenvolupat el contingut d’una formació específica a través d’un curs d’agrocompostatge en col·laboració amb el Servei de Transferència de Tecnologia de la Conselleria.
El curs consta de 9 unitats didàctiques en les quals s’inclouen coneixements teòrics i pràctics sobre compostatge, així com els casos d’èxit posats en marxa en el projecte Agrocompost. Cada unitat temàtica està composta per textos que desenvolupen conceptes, vídeos explicatius, imatges, contingut extra per a ampliar coneixements i test d’autoavaluació.
