L’Ajuntament de Peníscola va celebrar ahir dijous el Debat sobre l’Estat del Municipi, un Ple en sessió extraordinària, on s’analitzava la primera meitat del mandat per part dels portaveus dels grups municipals i l’alcalde.
El Ple, que es va retransmetre en directe a través de la web municipal i Canal 56, va estar obert al públic i va comptar amb la participació de Javier Mateu, portaveu de Ciudadanos; Juan Marcos Bayarri, portaveu de Compromís; Isabel Esbrí, portaveu del PSPV-PSOE; Raquel París, com a portaveu de l’equip de govern del PP, i el mateix alcalde, Andrés Martínez, que va definir el clima de la sessió al seu acabament com a «cordial», malgrat la negativa de la regidora no adscrita, Núria Calduch, a no intervindre en el debat apel·lant al poc temps assignat per a la seua intervenció, per no ser portaveu de grup.
Durant la sessió, tant l’alcalde com el conjunt de portaveus van al·ludir al context de pandèmia que ha condicionat el mandat des del seu inici, arrancant amb dos temporals marítims que van afectar de manera «devastadora» el litoral del municipi.
Martínez va centrar la seua primera intervenció a destacar algunes fites de la gestió del seu govern, com l’execució d’obres de reconstrucció del litoral, amb una inversió de dos milions d’euros, la posada en marxa del Pla de Reactivació, amb més de quatre milions d’euros, la posada en marxa de plans d’ocupació local, ajudes per a pimes i autònoms de caràcter municipal, l’eliminació de taxes com la d’ocupació de via pública o la taxa municipal per a la recollida de fems, així com l’execució del major modificat de crèdit de la història de l’Ajuntament per a quadruplicar els recursos per a atendre les peticions de les famílies en matèria d’emergència social.
L’alcalde va tindre també paraules de record per a les víctimes de l’ensulsiada que va tindre lloc al mes d’agost del passat any, succés que va descriure com un dels més durs que ha viscut Peníscola en la seua història recent.
Balanç del govern, àrea per àrea
Raquel París, portaveu del govern municipal, va posar l’accent en la cohesió de l’equip i la seua capacitat de reacció davant els reptes que ha plantejat aquesta primera meitat del mandat, i va destacar especialment la gestió de les àrees de Serveis Socials i Hisenda, amb María Jesús Albiol i Dolo Bayarri al capdavant de la seua gestió, respectivament, al·ludint a la multiplicació de recursos que es van posar a la disposició de més de 500 famílies afectades greument per la crisi sociosanitària, així com a l’esforç realitzat per a refer el pressupost municipal per complet per a afrontar les necessitats que plantejava la crisi, destinant mig milió d’euros de l’Ajuntament a ajudes a autònoms i pimes, aconseguint al voltant de mig milió d’euros per a plans d’ocupació i renunciant al cobrament d’un milió i mig d’euros en eliminar la taxa d’ocupació de via pública i la taxa municipal de fems.
En inversions i obres, va destacar l’esforç del regidor d’Urbanisme, Jorge Rovira, per a la realització contrarellotge de les obres de reconstrucció del litoral després dels temporals, així com la posada en marxa de projectes com el nou gimnàs municipal, el nou parc de cal·listènia, la nova pista multiesportiva, la reurbanització de l’avinguda de la Mar, les millores en enllumenat públic en les zones nord i sud, o la restauració de Les Fontetes, en l’accés al nucli antic.
Va destacar la gestió mediambiental de Miguel Castell després d’haver aconseguit realitzar la neteja i dragatge de La Marjal, finançat parcialment per la Generalitat, i impulsa’n un ambiciós pla de posada en valor, a més del Pla d’Educació per a la Sostenibilitat en els centres educatius.
En matèria de Cultura i Festes, París va destacar la tasca de Ramón Simó, que en plena pandèmia va multiplicar un 300% el nombre de cites i esdeveniments culturals, posant en valor la recuperació de la programació cultural en el Palau de Congressos després d’anys de reivindicacions a l’Institut Valencià de Cultura.
L’aposta per l’activitat turística
L’alcalde, Andrés Martínez, va ser molt contundent en la seua defensa del sector turístic, posant en valor els esforços realitzats per a la seua reactivació, «malgrat estar embolicats per les pitjors circumstàncies possibles, hem sigut capaços de motivar la demanda turística, aprofitar cadascun dels mesos en què la mobilitat estava permesa perquè les més de 1500 famílies que viuen del sector hagen pogut treballar; hem suportat molt millor que altres destinacions la crisi en el sector turístic provocada per la Covid-19 i no ens hem conformat en aguantar el rumb, hem continuat treballant per aprofitar cada oportunitat per a crear producte, desestacionalitzar i dinamitzar l’activitat econòmica».
En aquest sentit, va fer referència al recent exemple de campanya promocional duta a terme de la mà de Ferrero Rocher, «que ens ha permés posicionar-nos com a destinació també d’hivern, la qual cosa ha valgut perquè en aquests mesos passats s’haja sostingut un flux constant de visitants, i ara afrontem la Setmana Santa amb molt bones sensacions».
Promeses i tasques pendents
La portaveu del govern municipal va aprofitar el debat per a exposar el compromís de l’equip per impulsar nous projectes l’any que queda fins a final del mandat. «Afrontem els pròxims anys amb la il·lusió de la reconquesta de la normalitat, per a la qual tenim grans plans», assegurava, anunciant la voluntat del govern local d’executar l’opció de compra del Centre d’Estudis, «que l’esquerra ens va obligar a comprar posant-li preu en lloc de cedir-lo al poble».
També va destacar l’execució del Pla de Sostenibilitat Turística, on l’Ajuntament rep una aportació de dos milions d’euros, més el milió que es compromet a aportar en tres anualitats, per a la millora de la mobilitat sostenible, creant nous pàrquings i millorant també l’accés per als vianants i amb bicicleta cap a la zona sud.
«I, per descomptat, continuarem apostant per la dinamització dels sectors econòmics, amb més promoció, més creació de producte turístic fora de la temporada d’estiu, però sense deixar de costat la premissa d’atendre els més vulnerables, posant les persones en el centre de la nostra gestió; cosa que podrem emprendre encara amb majors facilitats quan aquest Ajuntament deixe de pagar les sentències urbanístiques que l’esquerra per la seua nefasta gestió, ens va deixar en herència», finalitzava.
Reivindicacions
Durant el debat també va haver-hi temps de reclamar a les administracions superiors obres i inversions encallades, com la restauració de La Porteta després dels desperfectes ocasionats pels temporals fa 25 mesos, pendent d’execució per part de la Generalitat Valenciana, l’ampliació del col·legi, la ubicació d’una base d’ambulància, la millora de la seguretat en l’accés per la CV-141 o la finalització de les connexions de l’estació depuradora amb la nova estació de bombeig, totes de competència del govern autonòmic.
Al Govern central també es va deixar en evidència davant la negativa d’actuar en la protecció del litoral i els penya-segats del tómbol, per a protegir-lo dels futurs temporals marítims i els seus efectes, l’agilitació de permisos per a la construcció de la senda per als vianants en el litoral sud o la ubicació d’un nou punt accessible a la platja sud, així com col·laboració en la lluita contra el «top manta».
Martínez va apel·lar a què les administracions superiors abandonen el «sectarisme» i afronten els projectes que necessita Peníscola, recordant que el treball realitzat ha comptat amb el suport i la lleialtat del conjunt de la corporació malgrat les discrepàncies polítiques. Finalitzava posant en valor l’esforç que ha realitzat el govern local, però sense oblidar l’important, les persones i les seues necessitats més bàsiques que «han sigut la nostra prioritat per tal d’avançar en l’anhelada normalitat. Junts hem sigut capaços de continuar invertint, creixent, demostrant que hi ha una manera de governar sense oblidar les tradicions i la nostra identitat».
