L’arribada de partides de taronges procedents d’Egipte a alguns magatzems espanyols, sobretot valencians, ha alçat preocupació en l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) per la falta de reciprocitat amb la qual entren aquestes importacions i per l’amenaça que, a causa d’un etiquetatge indegut o confús, els consumidors puguen acabar adquirint taronges foranes abans que les locals. Per tant, l’organització agrària demana tant als operadors comercials i la gran distribució com als consumidors que donen prioritat a les taronges valencianes i espanyoles, les quals es troben en el seu òptim grau de maduració i garanteixen els màxims estàndards de frescor, qualitat, seguretat alimentària i sostenibilitat mediambiental.
Malgrat la forta disminució de collita citrícola en tota la conca mediterrània, degut fonamentalment a la sequera, AVA-ASAJA ha detectat en els últims dies que alguns comerços privats estan introduint carregaments de tercers països, amb l’objectiu de guanyar marges comercials i utilitzar-los per a pressionar els preus en origen dels cítrics locals a la baixa. La major quantitat de fruits importats en aquesta segona meitat de la campanya són taronges egípcies, encara que també consten taronges de Turquia i mandarines del Marroc.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, insta a “prioritzar el consum de les nostres taronges i mandarines. No podem ser menys que els francesos i els italians, els qui saben defensar el seu producte i anteposar-lo a importacions que, si són més barates, és perquè es produeixen en condicions laborals miserables, sense traves ambientals i amb matèries prohibides ací”.
Aguado també reclama a l’Administració “controls exhaustius en l’etiquetatge dels cítrics –i la resta de productes agraris– en els punts de venda perquè el país de procedència estiga identificat clarament i per a no enganyar o confondre a ningú venent com a propis cítrics d’Egipte, el Marroc o Turquia. Com la UE fomenta la competència deslleial i rebutja que les importacions de països tercers complisquen reciprocitat o clàusules espill, quan hauria de ser el mínim exigible, el consumidor ha de poder diferenciar a simple vista el producte europeu del no europeu per a permetre-li que trie l’opció més beneficiosa per a la seua salut, així com per a la prosperitat econòmica europea, l’autosuficiència alimentària, la fixació de població rural i la lluita contra el canvi climàtic”.
