El Partit Popular de la província de Castelló defensa una Diputació ‘sensible i eficaç’ amb els problemes de la ciutadania i proposa que preste assessoria i orientació jurídica a les víctimes d’un delicte d’okupació. La proposta registrada es debatrà el dimarts en el ple i el desig, tal com assenyala la portaveu adjunta del PPCS, Mª Ángeles Pallarés, és «ser capaços d’atallar un problema que ha crescut amb caràcter exponencial en els últims anys».
Tal com demostren les dades facilitades pel Ministeri de l’Interior a una pregunta formulada pel diputat en el Congrés Óscar Clavell, a la província de Castelló s’han comptabilitzat entre gener i novembre de 2022, 276 delictes i faltes per aquest concepte. Una xifra que quadruplica la registrada en 2015, quan es van xifrar en 74 les okupacions d’habitatges.
Pallarés considera «que l’envergadura del problema obliga les administracions públiques a adoptar acords que tracten de protegir les víctimes que hui manquen d’un marc legal que defense els seus drets». I per això, a la iniciativa del PP que planteja ampliar el conveni de col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Castelló per a prestar assessoria en aquesta matèria, també reclama de la Diputació exigir al Govern d’Espanya una modificació legislativa que defense els drets dels afectats.
Per al PP, és urgent «modificar els articles 245 i 269 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre del Codi Penal per a endurir les penes, així com recuperar el delicte d’usurpació de béns immobles amb penes d’entre 3 i 5 anys».
Finalment, la iniciativa assenyala la necessitat d’incorporar noves mesures processals en la Llei d’Enjudiciament Criminal per a millorar la protecció de les persones físiques o jurídiques afectades per aquesta mena de delictes i recuperar el dret de conducta al desallotjament de l’habitatge ‘okupada‘ en situació de flagrant delicte o, en cas que no ho siga, en 24 hores per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
La proposta popular planteja igualment la modificació de la Llei 49/1960 sobre propietat horitzontal perquè les comunitats de veïns puguen iniciar processos contra els habitatges ‘okupats‘, així com incloure un nou apartat en l’apartat 4 de l’article 18 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local per a evitar la inscripció en el padró municipal dels okupes.
Finalment, «és necessari que la llei reconega nul·la una inscripció d’aquest tipus i que aquesta no servisca de prova de residència o domicili ni els atribuïsca cap dret». I ací té un paper fonamental els ajuntaments «als quals demanem que se’ls done de baixa d’ofici o a instàncies de l’afectat», ha conclòs la portaveu.
