El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat que la recuperació de la titularitat de la seu de l’autogovern constitueix un “acte de justícia” per al conjunt del patrimoni de la Comunitat Valenciana amb el qual es completa “un llarg procés cap a la normalitat administrativa” iniciat fa 40 anys.
Així ho ha indicat durant l’acte de signatura de la cessió de la propietat del Palau de la Generalitat a l’Administració autonòmica per part de la Diputació de València, celebrat en el Va salar de Corts, el que fora també escenari de la primera reunió constitutiva de les Corts després de quasi tres segles de pèrdua dels drets forals.
El president de la Generalitat i el president de la Diputació de València, Antoni Gaspar, han rubricat aquest dimarts, 25 d’abril, dia en què es recorda precisament la pèrdua dels furs en la Batalla d’Almansa, l’acord pel qual la Generalitat es converteix en la titular de l’edifici sede de l’autogovern.
Culmina així un recorregut que es va iniciar el 29 de juliol de 1982, quan el Palau va ser cedit en ús a la Generalitat per la Diputació de València, i va continuar al juliol de 1983, moment en el qual la institució provincial va acordar la seua cessió gratuïta al Consell i li va atorgar el ple domini de l’edifici.
“Hui, 25 d’abril, és inevitable recordar aquells tambors de guerra” de la batalla d’Almansa, hui localitzats en països com Ucraïna o Sudan, perquè “el soroll simbolitza el fracàs de la política, la pitjor derrota d’una societat, la derrota moral”, ha assenyalat el president en l’inici de la seua intervenció.
“Fa 316 anys, el poble valencià va patir una derrota: les institucions forals, perdudes; les llibertats, anul·lades; la llengua, prohibida; la mort -van pensar alguns- del nostre poble; per aquesta raó, hui és un dia que la memòria cívica ens obliga a recordar, però no a recordar amb desesperança”, ha continuat el president.
Puig ha instat en aquest sentit a recordar l’aconseguit en “els millors 40 anys del poble valencià” que han representat aquestes quatre dècades d’exercici d’un autogovern “infinitament millor que el perdut en 1707”, per la qual cosa representa “d’identitat recuperada, de principis de civilitat il·lustrada i de democràcia socialment avançada”, i també pel protagonisme assumit per les dones i la projecció d’una mirada social.
Cooperació institucional
El cap de l’Executiu autonòmic, que ha recordat que enguany es compliran 100 anys des que la Diputació es va fer càrrec del Palau, ha destacat també que el Consell assumeix la titularitat d’aquest edifici “des de la cooperació i el bon veïnatge”, conscient que l’autogovern “és una xarxa de seguretat, la ‘mà invisible’ del nostre progrés”.
“Per tot això, hui, amb la recuperació simbòlica de la casa de valencians i valencianes, reivindique la governança basada en el respecte a la diversitat, sense sectarismes, sense dogmes, sense uniformismes, una convivència allunyada de la crispació, de les trinxeres i els murs”, perquè “aquesta és la base del fet diferencial valencià”, ha indicat.
Tal com ha remarcat, Almansa no va ser, per tant, “la mort del poble valencià”, sinó “l’inici d’un llarg viatge per a renàixer de les cendres, per a recuperar l’autogovern, per a millorar, junts, la nostra terra”.
