Personal investigador de l’institut VRAIN de la Universitat Politècnica de València (UPV), al costat de la Fundació Fisabio (entitat dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), han desenvolupat el prototip d’una eina per a la valoració mèdica de pacients de manera remota en entorns rurals sense assistència presencial en el moment de la consulta.
L’eina utilitza tecnologia d’Internet of Things (IoT) per a comunicar-se amb dispositius de mesura com a termòmetre, glucòmetre, pulsioxímetre o tensiòmetre. En essència, consisteix en una aplicació connectada a una tauleta que es comunica també en el núvol i permet monitorar al pacient. Des de la seua ubicació, el doctor/a pot realitzar una vídeo-consulta amb el pacient i veure les mesures d’aquest, ajudat en tot moment per un auxiliar metge. D’aquesta manera pot portar un control del pacient, en cas de crònics, o diagnosticar en remot, així com la dispensació de medicines.
Entre els seus avantatges destaquen, d’una banda, una assistència del pacient més rigorosa i precisa; i per un altre, un monitoratge dels pacients més freqüent i amb un registre centralitzat de les mesures històriques.
“La idea és que l’eina servisca per a fer un primer diagnòstic per a detectar si es requereix emergència o no, i en aquest cas desplaçar a un equip mèdic. També s’utilitza la cambra per a fer videoconferències i que el pacient senta major proximitat. El següent pas seria incorporar una càmera d’alta precisió per a poder veure i valorar qüestions relacionades amb dermatologia”, ha explicat l’investigador principal d’aquest projecte en l’institut VRAIN de la UPV, Juan Miguel Alberola.
Nel·lo Monfort, metge de Vallibona i Castell de Cabres, coordinador del Centre de Salut de Morella i investigador principal del projecte per part de Fisabio, afirma que “el dispositiu pot millorar l’accessibilitat i equitat del sistema sanitari públic de la població rural més remota així com prioritzar desplaçaments de professionals o pacients quan siga necessari. D’altra banda, el manteniment de recursos i serveis en la ruralitat reverteix la inequitat territorial i les desigualtats en salut, causes importants del despoblament”.
Mobilitat de les zones rurals
En aquest sentit, Juan Miguel Alberola, investigador de l’institut VRAIN de la UPV afegeix que “el problema fonamental que existeix en les zones rurals és la mobilitat. En aquestes zones tenen un únic metge per a diversos pobles xicotets i només va als consultoris auxiliars dos dies a la setmana. Quan hi ha un cas urgent, és el pacient el que s’ha de desplaçar al centre de salut més pròxim que sol ser una persona d’edat avançada i ha d’anar per carreteres que es troben en mal estat, sobretot a l’hivern”.
La despoblació rural és una amenaça per a la població europea. S’estima que la caiguda de la població rural a Espanya se situa entorn del 40% des de 1950 i es preveu una reducció més freqüent en les dues pròximes dècades. En les zones rurals, la població sol ser de major edat que en les zones urbanes i començarà a disminuir lentament en la dècada vinent. Aquesta despoblació té implicacions en serveis com els sanitaris que es veuen reduïts en entorns rurals.
En la Comunitat Valenciana existeixen entorns rurals com la comarca dels Ports que connecta a 7.075 habitants distribuïts en 17 municipis i que en la seua gran majoria es tracta de població envellida i dispersa.
Aquesta situació, tal com ha subratllat Juan Miguel Alberola “fa necessari oferir un sistema d’assistència sanitari remot de gran qualitat per a pacients de zones rurals. En els pròxims anys, la teleassistència o telemedicina, sobretot arran de la COVID-19, es desenvoluparà per a oferir una assistència de major qualitat i precisió que la trucada telefònica. La IA mai podrà substituir a una persona, però serà molt més precisa que una cridada”.