L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) denúncia que la Unió Europea (UE) va interceptar el mes de juliol les primeres deteccions en aquesta campanya de la plaga de quarantena de la falsa arna (Thaumatotibia leucotreta) en cítrics procedents de Sud-àfrica amb destinació al mercat europeu, una localitzada en un carregament de taronges i una altra en aranges. L’organització presidida per Cristóbal Aguado entén que “aquestes intercepcions demostren que les mesures establides per la UE són insuficients perquè Sud-àfrica deixe d’importar-nos aquesta perillosa plaga” i per això reclama a Brussel·les que “endurisca” el tractament en fred (el mecanisme que evita l’entrada de la falsa arna) als cítrics sud-africans, fent que “es complisca rigorosament el tractament en fred aprovat per als enviaments de taronges i que s’estenga a mandarines i aranges per comportar el mateix risc fitosanitari”.
Sud-àfrica va encapçalar al juliol el rànquing mundial d’intercepcions de plagues i malalties, amb 16 deteccions totes elles en cítrics. A més de les dues esmentades de falsa arna, les autoritats comunitàries constaten 12 casos del fong que causa la taca negra (Phyllosticta citricarpa), una del bacteri que ocasiona la cancrosis dels cítrics (Xanthomonas *citri) i una del fong causant de la malaltia denominada ronya o sarna dels cítrics (Elsinoë). En el cas de la taca negra, Sud-àfrica ja aconsegueix enguany les 22 deteccions, enfront d’una sola en 2022. Egipte, per part seua, suma una nova intercepció de taca negra en els seus enviaments de taronges.
A més, el país sud-africà també té el trist honor d’encapçalar el nombre d’incidències en els seus enviaments (69 només al juliol): incompliments de requisits especials o de documentació, números d’unitat de producció no vàlids o no inclosos en llistat, dates de venciment, presència de mercaderies no esmentades, declaracions addicionals inadequades o invàlides, desajustaments en els mitjans de transport declarats, etc. Per a AVA-ASAJA, “és evident que Sud-àfrica no actua amb la serietat i el rigor que necessita Europa per a garantir la seua sanitat vegetal. La UE no pot continuar permetent que els interessos comercials d’uns pocs s’anteposen a la seguretat fitosanitària de tots”.
La falsa arna també s’ha detectat en importacions de roses vingudes de Kenya (2 intercepcions al juliol), Etiòpia (1) i Zàmbia (1). En aquest sentit, AVA-ASAJA sol·licita un increment dels controls a les plantes ornamentals originàries de qualsevol país tercer. La seua entrada i propagació a la UE causaria uns minvaments mitjans del 26% de la producció citrícola, però igualment afectaria de manera devastadora a molts altres cultius (fruites d’os, poma, pera, alvocat, vinya, olivera, caqui, magraner, pimentó, tomaca o albergínia) i fins i tot a la mateixa rosa o espècies arbòries com el roure.
Cristóbal Aguado no descarta que “ara podria succeir el mateix de tots els anys. Suposem que algun càrrec de la UE cridarà amb la seua habitual bondat i generositat a Sud-àfrica per a insinuar-li que potser ha acumulat un nombre una miqueta elevat d’intercepcions i incidències. Llavors, enlloc que la UE decidisca tancar la frontera a un país incomplidor, com clama tot el sector citrícola europeu, creiem que tornarà a optar per mantindre l’honorabilitat d’un soci preferent, irreprotxable, i es rendirà en agraïments davant la seua magnanimitat en anunciar, de manera voluntària i altruista, la suspensió de les seues importacions quan la seua campanya pràcticament haja finalitzat i tinga als vaixells de camí a Europa. Un teatre, el mateix de tots els anys, amb un final feliç per a Sud-àfrica i Brussel·les, però dramàtic per a la producció agrària europea”.
