L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) sol·licita al Govern que exceptue de l’obligació d’emplenar el quadern digital d’explotació a les finques que tinguen igual o menys de 15 hectàrees de regadiu i igual o menys de 30 hectàrees de secà o que tota la seua superfície estiga dedicada a pastures. Així mateix, demana que l’entrada en vigor es retarde a l’1 de gener de 2026 (a l’ésser la data màxima establida per la Unió Europea) i que l’Administració aprofite aquest període transitori per a realitzar un pla formatiu als agricultors i ramaders, facilitar mitjans digitals i identificar els organismes oficials que podran prestar l’emplenament del quadern digital.
Aquesta és una de les principals al·legacions que l’organització presidida per Cristóbal Aguado ha presentat al projecte de Reial decret pel qual el Govern planteja modificar diversos reials decrets dictats per a l’aplicació a Espanya de la Política Agrícola Comuna (PAC).
L’associació així mateix proposa que l’obligació de comptar amb un assessor en gestió integrada de plagues (GIP) només recaiga en explotacions de més de 15 hectàrees de regadiu i 30 hectàrees de secà, ja que “seria inviable tècnica i econòmicament per als petits i mitjans agricultors”.
Aguado afegeix que “si la Conselleria d’Agricultura fora capaç d’establir una xarxa d’avisos sobre l’evolució de totes les plagues i malalties per comarques i el Ministeri la considerara com a referència, ja no faria falta que fora l’assessor de cada agricultor qui fera un munt de visites a les parcel·les, amb els sobrecostos inassumibles que això generaria”.
El dirigent agrari també insta a posar a la disposició del sector un equip de l’Administració per a assessorar en cas de dubtes (com aplicar diverses matèries actives en una sola polvorització que puguen exigir diferents volums de caldo, identificació de l’estat fenològic del cultiu, etc.), preferentment en les oficines comarcals agràries, si bé proposa també en les organitzacions agràries i cooperatives en cas de considerar-les i finançar-les com a entitats col·laboradores de manera oficial. “La Conselleria hauria de plantejar-se aquest tema i traslladar-lo a Madrid, perquè hi ha altres regions amb molt de minifundi. I si Madrid no fera cas, ens plantejaríem la desobediència, no emplenar el quadern digital, no perquè no vulguem, sinó perquè no podem”, adverteix Aigualit.
AVA-ASAJA també advoca per flexibilitzar els ecoregiments. En primer lloc, sol·licita incloure un nouecoregiment denominat conreu superficial amb els imports similars a l’agricultura de carboni i agroecologia: rotacions i sembra directa. A més, a fi de controlar les males herbes, proposa que es puguen realitzar labors superficials en els cultius herbacis a partir de la data de recol·lecció i tractaments agrícoles en les terres de guaret entre els mesos d’abril i juny.
Respecte a l’ajuda associada als productors de fruita seca, que en la Comunitat Valenciana només es destina al sud d’Alacant per risc de desertificació i amb pendent superior al 10%, AVA-ASAJA sol·licita que s’incloguen altres comarques com Els Serrans, Utiel-Requena, l’Alt Palància o el Baix Maestrat.
Finalment, AVA-ASAJA reitera la seua reivindicació de reduir la burocràcia a efectuar pels agricultors i ramaders (fotografies georeferenciades i, en el cas dels ramaders, també informació de dispositius de geolocalització animal) de manera que siga la mateixa Administració a través dels seus mitjans digitals la que puga realitzar aquestes comprovacions.