L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) insta la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori al fet que treballen conjuntament perquè les plantacions tofoneres en terrenys agrícoles de la Comunitat Valenciana siguen reconegudes com a cultius agrícoles, en les mateixes condicions que l’olivar o l’ametler, en lloc de mantindre la seua classificació com a forestals per les traves que això implica. Així mateix, l’organització sol·licita una revisió de l’ordre 4/2015 de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient amb el propòsit d’eliminar les restriccions de grandària de superfície per a la truficultura, tant per a zones protegides com no protegides.
A la Comunitat Valenciana la *truficultura és classificada com un cultiu forestal subjecte a registre, de manera que si no estan inscrites en plantacions forestals temporals, en dur a terme la reversió agrícola esta comportarà un tràmit administratiu de canvi d’ús, que si és denegat per part de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori passara de manera directa a la consideració de sòl forestal. Esta reversió, si es duu a terme en un terreny de més de 25 hectàrees (10 hectàrees si és zona LIC, ZEPA, etc.) estarà sotmesa a avaluació d’impacte ambiental. Esta circumstància entra en contradicció amb les ajudes agrícoles que ofereix la PAC, que classifica la tòfona com a “cultiu de gemma” i considera la unitat de cultiu de 18 hectàrees.
AVA-ASAJA valora estes mesures com significativament lesives per a la *truficultura valenciana i per això demana un treball conjunt del Consell perquè les plantacions tofoneres cultivades en sòl agrícola continuen tenint la consideració de cultiu agrícola. En cas contrari, en sotmetre l’activitat agrícola a traves burocràtiques, estes suposen una devaluació de la propietat amb limitació de drets sense indemnització en reclassificar terrenys agrícoles com a forestals. Esta situació, unida a la falta de claredat sobre com seguir amb l’activitat quan la plantació comence el seu declivi, genera incerteses desfavorables per a les inversions. Tot això deriva en un minvament de la competitivitat, respecte a la *truficultura en altres comunitats autònomes i països europeus en els quals sí que es reconeix la seua autèntica naturalesa agrària.
L’expert en truficultura Santiago Reyna va subratllar durant una conferència organitzada per AVA-ASAJA “el desencert d’esta classificació tenint en compte el caràcter ecològicament amistós i sostenible de la *truficultura. És un cultiu favorable, amb poques necessitats d’aigua, fertilitzants i fitosanitaris, cultivat sobre arbres autòctons que generen hàbitats adequats per a la biodiversitat i contribueix al fre dels incendis forestals, així com al despoblament en zones de l’interior”.
La *truficultura, igual que tants altres cultius, passa per la domesticació d’un arbre, s’utilitzen plantes generalment del gènere Quercus sp. com les alzines o els roures, micorrizats amb tòfona negra mitjançant tècniques de biotecnologia, es llaura anualment, es poda, es fertilitza, etc. A més, està totalment contraindicat cultivar-la sobre terrenys forestals on la competència d’altres micorrizes és molt intensa. Reyna va assenyalar que “no són les espècies sinó les tècniques el que fan una gestió agrícola o forestal”.
