En una decisió històrica, el ple del Parlament Europeu va recolzar hui l’ús de les noves Tècniques Genòmiques (NGT), en la mateixa línia que havien votat anteriorment les Comissions d’Agricultura i de Medi Ambient. El sector agrari europeu obté així una altra victòria en les institucions comunitàries motivada pel llarg i intens treball reivindicatiu de les organitzacions professionals agràries.
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), tant de manera directa com a través d’ASAJA, el COPA-COGECA i l’Aliança per una Agricultura Sostenible (ALES), ha liderat una duradora campanya informativa i reivindicativa dirigida als representants polítics amb competències en agricultura.
Cristóbal Aguado, president d’AVA-ASAJA, afirma que “seria increïble que el CRISPR, un invent d’un alacantí, Francis Mojica, s’haguera aplicat reeixidament en totes les potències agràries del món excepte en el continent en el qual es va crear. Esta tecnologia permetrà a la UE pujar-se per fi al tren de la innovació i obtindre cultius millor adaptats al canvi climàtic, amb menys necessitats de productes fitosanitaris i més econòmics per a la butxaca dels consumidors. És una mesura beneficiosa no sols per al camp, sinó per al conjunt de la societat europea”.
L’aprovació de regulació de les Noves Tècniques Genòmiques marca un pas transcendental per al sector agroalimentari europeu, evitant que es quede arrere en matèria d’innovació tecnològica enfront dels països competidors. El CRISPR resulta la ferramenta més eficaç en el camí cap a una agricultura més sostenible i productiva.
AVA-ASAJA recorda que este era un dels compromisos adquirits per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, amb el COPA-COGECA, que inclou l’organització espanyola ASAJA, en el transcurs de la reunió del passat 1 de febrer a Brussel·les. No obstant això, reitera la necessitat de complir altres promeses llançades com simplificar la Política Agrícola Comuna (PAC) abans del pròxim Consell d’Agricultura Europeu, no tancar l’acord de Mercosur sense garantir les clàusules espill o canviar l’estatus del llop a espècie cinegètica, entre altres reivindicacions que garantisquen una rendibilitat digna.
