Els arrossers valencians estan en peu de guerra. L’entrada massiva d’importacions procedents de països asiàtics a través dels ports europeus, entre ells els de València i Sagunt, han afonat la campanya. Mentres que després de la sega el mercat es caracteritzava per una oferta curta, una demanda fluida i uns preus en origen estables, des de l’arribada durant les últimes setmanes de massius carregaments forans per part de les grans corporacions importadores i comercialitzadores d’arròs, les vendes de les existències valencianes que encara esperen en els magatzems s’han paralitzat.
En este context, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), a través de la seua organització nacional ASAJA i del COPA-COGECA, entitat que aglutina a les principals organitzacions professionals agràries i cooperatives de la Unió Europea (UE), ha liderat esta setmana les gestions en representació del sector arrosser dirigides a salvaguardar la rendibilitat dels productors enfront de l’ona d’importacions asiàtiques.
El representant d’AVA-ASAJA i vicepresident del grup de treball de l’Arròs del COPA-COGECA, Miguel Minguet, defén que l’organització ha aconseguit que els europarlamentaris no hagen votat per a tombar definitivament el mecanisme d’aplicació de la clàusula de salvaguarda automàtica (*GSP), com pretenen els països del nord d’Europa, i mantinguen vives les negociacions perquè l’arròs entre dins del llistat de productes de l’article 29 d’esta normativa, de manera que quan calga aplicar una clàusula de salvaguarda es puga fer de manera automàtica. “La votació no era gens favorable al sector arrosser europeu, però la pressió que hem dut a terme davant els eurodiputats ha aconseguit que no hi haja majoria qualificada i la qüestió es torne a debatre després de les pròximes eleccions on esperem que el nou Parlament Europeu eixit de les urnes ens siga més favorable”, explica Minguet.
D’altra banda, a curt termini AVA-ASAJA insta les autoritats comunitàries a reinstaurar els aranzels a les importacions d’arròs provinents de Cambodja i Myanmar pel seu greu impacte sobre el mercat europeu. Minguet recorda que “ja aconseguim que Brussel·les adoptara una clàusula de salvaguarda entre 2019 i 2021 i ara tornem a demanar-la amb caràcter d’urgència perquè els arrossos d’estos països asiàtics estan causant el mateix perjuí comercial als productors valencians que llavors”.
Precisament esta setmana la Comissió va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) el Reglament d’Execució 2024/842 pel qual es restablixen les mesures de salvaguarda respecte a les importacions d’arròs índica originari de Cambodja i Myanmar/Birmània (175 euros per tona en 2019, 150 euros en 2020 i 125 euros en 2021). Davant l’anul·lació d’esta clàusula per una sentència del Tribunal General, la Comissió ha aportat suficients proves que els aranzels van estar correctament justificats i, per tant, dictamina que “no es retornaran ni condonaran cap dret percebut”.
AVA-ASAJA també va interposar una denúncia davant l’Agència d’Informació i Control Alimentari (*AICA) perquè este òrgan dependent del Ministeri d’Agricultura investigue si la cadena de distribució ALDI comet una presumpta venda a pèrdues o destrucció de la cadena alimentària en la seua venda d’arròs. Una promoció oferix arròs redó a 1,09 euros per quilo, després d’aplicar un descompte del 12%. En la seua reclamació, l’organització exposa que “este preu pot incórrer en venda a pèrdues perquè no permet cobrir tots els costos de producció dels diferents agents que intervenen en la cadena de valor”.
AVA-ASAJA arremet també contra les empreses distribuïdores per comercialitzar paquets d’arròs sense especificar en l’etiqueta el país d’origen (tan sols el distribuïdor) i, a més, confonen al consumidor amb imatges relacionades amb el cultiu de l’arròs en l’Albufera: “Ja està bé d’afonar als arrossers i d’enganyar els consumidors. Les grans empreses han d’apostar pels nostres productes que garantixen els màxims estàndards de traçabilitat, qualitat, seguretat alimentària i sostenibilitat ambiental”.
