La portaveu d’Educació del GPP en les Corts, Beatriz Gascó, ha destacat que “el Consell de Carlos Mazón ha fet més per l’educació dels valencians en un any que el Botànic en huit”.
La diputada popular ha subratllat que “la Conselleria d’Educació ha aprovat les mesures que volien i demanaven els valencians, sense sectarismes polítics i amb eficàcia”.
Gascó ha recordat que, entre les més assenyalades es troba l’aprovació del decret d’admissió “perquè les famílies puguen triar lliurement el centre en el qual volen que estudien els seus fills, donant prioritat a les rendes més baixes i vulnerables, cosa que l’anterior Consell no va fer”.
“Des de la Conselleria d’Educació s’ha treballat des del primer dia per a aprovar mesures amb l’objectiu d’acabar amb la imposició lingüística, mostra que per al govern del canvi la llibertat és una prioritat absoluta”, ha apuntat la portaveu.
Quant a les infraestructures educatives, la portaveu d’Educació ha assenyalat que “s’està adequant el pla Edificant perquè els ajuntaments no hagen d’assumir tota la càrrega de treball i siga la Conselleria qui assumisca les obres de Secundària”.
“El conseller Rovira també ha modificat el nou decret d’ESO, hem recuperat l’assignatura de Música i les quatre hores de Matemàtiques en tots els cursos de Secundària”, ha assenyalat Gascó.
Una altra de les mesures a destacar es tracta de la “gratuïtat universal per a totes les famílies de la Comunitat Valenciana en el primer cicle d’educació infantil, la qual cosa suposa un estalvi per a les famílies entre 3.000 i 4.600 euros a l’any”.
La diputada popular ha indicat que “Educació també ha baixat la ràtio de sis a quatre alumnes en els centres dels municipis d’interior, una mesura amb la qual es pretén mantindre les escoles obertes i així combatre amb la despoblació en zones rurals, una cosa fonamental en províncies com Castelló”.
Quant a l’educació especial, la popular ha recordat que “s’han sumat més especialistes i unitats específiques per a tindre a l’alumnat en les millors condicions possibles, a més, s’està realitzant el decret de convivència que tants problemes va ocasionar amb el Botànic”.
A més d’això, ha posat en valor la nova plataforma informàtica per a l’adjudicació de docents, “més àgil i modernitzada”. En eixe sentit ha afegit que les oposicions del 8 de juny es van fer abans «per a avançar terminis i d’esta manera també s’han fet les adjudicacions correctament», mentres que “l’any passat a l’agost, per culpa de la deixadesa del Botànic s’estaven entregant llistats”.
Entre altres mesures, “s’han fet adaptacions per a l’alumnat amb dislèxia, s’ha restringit l’ús de mòbils a les aules, s’ha posat en marxa un pla de salut mental, s’han millorat les condicions per a les beques menjador i per al curs que ve ja tindrem infermeres escolars”.
Per a concloure, ha remarcat que “no es pot fer més en menys temps, el compromís del Consell és clar, real i efectiu”.
“Si algú va polititzar el Pla Edificant va ser precisament el PSPV al costat de Compromís”
D’altra banda, Gascó ha fet referència a les declaracions del portaveu d’Educació del PSPV i ha afirmat que “si algú va polititzar el Pla Edificant va ser precisament el PSPV al costat de Compromís”.
“A vegades és convenient fer memòria i tirar la vista arrere. Qui va intentar beneficiar a ajuntaments socialistes i de Compromís en el temps de descompte de la legislatura i havent perdut les eleccions van ser els partits del *Botànic. Això sí partidisme i politització pura i dura, en prioritzar als seus abans que les necessitats dels municipis”, ha assenyalat.
Gascó ha posat com a exemple els casos de Benidorm i Gandia, amb una població similar, però de distint color polític. “Benidorm, governat pel PP, va demanar 9 delegacions del Pla Edificant i el Botànic només li va firmar 1 per valor de 3,7 milions d’euros. En canvi Gandia, terra de Diana Morant, va rebre 14 delegacions per un valor de 46,5 milions”.
Així mateix, Gascó ha recordat que el cas del projecte del *Botànic de fer un centre integrat d’FP a Guardamar del Segura “no es va tindre en compte el pilar fonamental de l’FP, que és l’ocupabilitat dels alumnes. Van decidir implantar un centre amb matèries que no tenen empreses en la zona, per la qual cosa els estudiants es quedaven sense eixides. No va ser una decisió estratègica per a enfortir la indústria de la zona, va ser una decisió únicament política per a afavorir a un Ajuntament del PSPV”.
