Un estudi pioner impulsat per l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic Universitari de València, i la Fundació Valenciana d’Agricultura i Medi Ambient (FUVAMA) de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) detalla la capacitat del consum de cítrics per a modular de manera apreciable l’expressió del genoma.
Els resultats del projecte, que s’han presentat hui en un acte presidit pel *president de la Generalitat, Carlos Mazón, en la seu d’AVA-ASAJA a València, obrin les portes a pròximes investigacions més específiques que aporten dades i evidències sobre un possible benefici d’estos aliments en la salut humana.
El principal resultat del projecte ‘Anàlisi nutrigenòmica de dietes suplementades amb cítrics’, planificat com una prova de concepte inicial i desenrotllat pel Grup d’Investigació en Genòmica Translacional Humana d’INCLIVA, sota la direcció de l’investigador Arturo López Castel, ha sigut constatar que es pot identificar una modulació significativa in vivo de l’expressió gènica en diferents òrgans, i concorrent en rutes moleculars específiques, en resposta a una dieta suplementada amb cítrics (taronja o mandarina), productes de gran importància econòmica i gastronòmica a la Comunitat Valenciana.
La nutrigenòmica és una disciplina científica que busca entendre com els nutrients afecten l’equilibri entre la salut i la malaltia mitjançant la seua capacitat d’interacció amb el genoma. En este sentit, l’actual estudi pretenia ampliar la comprensió, encara escassa, de les propietats potencialment beneficioses de taronges i mandarines.
FUVAMA ha proporcionat els cítrics necessaris per al desenrotllament d’este projecte d’investigació, que ha tingut lloc al llarg de 2023 i ha sigut finançat per la Conselleria d’Agricultura, Desenrotllament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha destacat en l’acte de presentació que “és la primera vegada que el sector agrari i sanitari s’alien per a investigar l’impacte genètic que pot comportar el consum dels cítrics. A la vista dels resultats, podem dir que els diners ha sigut ben invertit, perquè a València, bressol de la taronja, hem obert una nova via d’investigació molt prometedora. En el futur hem de desenrotllar nous projectes que concreten els beneficis nutrigenòmics que ens servisquen de base científica per a millorar la promoció dels cítrics i, per tant, la rendibilitat dels productors, al mateix temps que cuidem la salut dels consumidors”.
Per part seua, el director gerent d’INCLIVA, Vicente de Juan, ha afirmat que “este estudi pioner és una mostra clara de la necessitat de tendir llaços de col·laboració i crear sinergies amb sectors externs a l’àmbit de la salut amb l’objectiu de generar beneficis per a tota la societat”.
El *president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha destacat que esta línia d’investigació “aportarà un valor afegit i un aval perquè els nostres cítrics guanyen visibilitat i competitivitat. El govern valencià presta una atenció integral al sector agrari i, en este sentit, aposta per una investigació aplicada al servici de l’agricultura valenciana, casualment amb el nostre producte més emblemàtic a nivell mundial com és la taronja i la mandarina”.
L’objectiu principal de l’estudi era avaluar si un suplement amb un cítric (taronja o mandarina) en una dieta normal completa, durant un mes, era suficient per a modular l’expressió gènica en un grup de ratolins sans, joves i ben alimentats. Per a això, els investigadors van realitzar una anàlisi de l’ARN total dels animals (seqüenciació massiva o ARNseq) en sis teixits diferents (cervell, fetge, múscul esquelètic, renyó, cor i teixit adipós), comparant cada dieta suplementada amb el cítric amb un grup de ratolins que no van tindre accessible el suplement.
L’estudi ha confirmat que el disseny experimental plantejat permet identificar de manera sòlida els canvis en un organisme, a nivell d’expressió d’un gran nombre de gens, davant la incorporació d’un canvi específic en la dieta, en este cas, a partir de la presència important d’un cítric.
Una de les hipòtesis plantejades inicialment era que la taronja i la mandarina provocarien un efecte similar. No obstant això, les primeres observacions indiquen que la resposta a una dieta suplementada diferix considerablement d’un cítric a un altre en termes de capacitat de canviar l’expressió del genoma a nivell global, però també amb diferències importants en la resposta teixit per teixit.
En línia amb les investigacions científiques de les últimes dècades, l’estudi presentat suggerix que el consum d’estos cítrics presenta un efecte saciant i beneficiós per a la salut, mitjançant la valoració també d’aspectes funcionals i bioquímics durant l’estudi. Els ratolins que van experimentar una ingesta suplementada de cítrics van menjar menys i van engreixar menys que els ratolins amb una dieta normal, sense que hi haguera diferències en la força física dels animals.
Els investigadors precisen que els resultats de seqüenciació massiva obtinguts en els diferents teixits han mostrat un gran nombre de canvis, amb un alt nivell de complexitat a l’hora d’interpretar els resultats, per la qual cosa els següents passos s’estan encaminant al fet que les dades siguen analitzades en molta major profunditat utilitzant diverses ferramentes bioinformàtiques i compartint els resultats amb personal expert a analitzar este tipus d’aproximacions.
Les conclusions que s’obtinguen després de l’anàlisi detallada dels resultats permetran plantejar hipòtesis de treball, en aspectes de la salut i malaltia humana, interrogant sobre les implicacions funcionals de la resposta genòmica observada a la dieta. Estes hipòtesis hauran de ser avaluades i els resultats validats a diferents nivells, com, per exemple, a través d’anàlisis de proteïnes relacionades amb els gens que han patit canvis d’expressió.
A més, en tractar-se d’un estudi prospectiu, les possibilitats de continuació són molt àmplies, podent-se plantejar diferents estudis complementaris que no es van poder realitzar inicialment, com una anàlisi detallada de la composició dels pinsos emprats per a l’alimentació dels ratolins en este primer experiment, una anàlisi histològica o metabòlica d’algunes mostres recol·lectades de teixits, o nous experiments en el qual s’administre durant un període més llarg la mateixa dieta. També és una possibilitat, donada la gran quantitat de resultats obtinguts amb esta aproximació, realitzar nous estudis en els quals testar altres aliments de gran rellevància gastronòmica, com la xufa, la carxofa o la llima.
Així, els següents passos en el full de ruta dels investigadors són redactar un manuscrit científic per a la seua publicació en una revista internacional amb revisió per parells descrivint els resultats i la potència de l’aproximació realitzada mitjançant seqüenciació massiva, fins ara inèdita en literatura especialitzada en relació a l’ús de cítrics en dieta. A més, el grup d’investigació vol aprofitar els resultats del projecte per a escriure nous projectes, continuistes d’este primer, i demanar nou finançament associat.
