Davant la consulta pública del Pla d’Acció Nacional per a l’ús sostenible de productes fitosanitaris, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) presenta al·legacions al Ministeri d’Agricultura per a reclamar-li que no prohibisca més matèries actives fitosanitàries -llevat que hi haja disponible una alternativa eficaç, suficient i viable econòmicament per a combatre les plagues i malalties- atés que Espanya ja ha complit amb els objectius de la normativa europea.
Al maig de 2020 la Comissió va anunciar dos objectius de reducció a nivell comunitari que consistien en una reducció del 50% de l’ús i risc de productes fitosanitaris químics, així com una reducció, també del 50%, de l’ús dels productes fitosanitaris més perillosos. Doncs bé, segons subratlla AVA-ASAJA a partir de dades del mateix esborrany del Pla d’Acció Nacional, Espanya ha reduït l’ús i risc de productes fitosanitaris en un 59,7% en el període de referència 2015-2017 i 2022, quasi deu punts per damunt del mínim exigit. De la mateixa manera, respecte als productes fitosanitaris més perillosos, la reducció aconseguix el 53,8%, complint també l’objectiu mínim del 50%.
AVA-ASAJA també demana, tenint en compte el grau de compliment de la legislació comunitària, que el Govern espanyol mostre una major flexibilitat a l’hora de concedir autoritzacions excepcionals per a previndre i combatre plagues i malalties que no compten amb suficients ferramentes de control autoritzades.
L’organització agrària presidida per Cristóbal Aguado denuncia que “l’accelerada i excessiva supressió de productes fitosanitaris sense alternatives eficaces està provocant greus pèrdues en multitud de cultius que estan posant en risc la seua viabilitat, bé perquè no existixen productes per al seu control o bé perquè els pocs que estan autoritzats generen resistències a les plagues i malalties a causa de la seua nul·la rotació en el mode d’acció”.
A esta complexitat AVA-ASAJA suma la introducció de noves plagues o malalties procedents de països tercers i la major persistència de les mateixes a causa del canvi climàtic. Alguns dels exemples més alarmants de l’agricultura valenciana són els problemes creixents que causen els *trips, àcars i el fong de la *alternaria en cítrics; la taca foliar, cotxinilles i mosques blanques en caquis; trips en magranes; les males herbes i el fong de la piricularina en l’arròs; l’avispilla en el cultiu ecològic de l’ametler, etc.
Aigualit ressalta “la paradoxa que, mentres els polítics europeus exigixen el que no es pot complir a costa de dessagnar l’economia dels productors, ells sí que s’asseguren salaris amb les condicions més dignes del món. Si a peu de camp no hi ha suficients solucions, siguen fitosanitàries o biològiques, per a fer front a les plagues i malalties, els productors s’arruïnen i el desaprofitament alimentari es dispara. La societat està molt preocupada pel desaprofitament en els restaurants o les llars, però on més aliments es perden és en els mateixos camps o magatzems de confecció per culpa de la política fitosanitària europea. I si damunt els polítics espanyols són més papistes que el papa i reduïxen més fitosanitaris dels que estipula Europa, el problema és encara pitjor”.
