El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha proposat aconseguir “una major equitat, innovació i coordinació fitosanitària” en polítiques agràries europees per a assegurar la productivitat, la competitivitat i la sostenibilitat en l’agricultura durant la presentació del seu Dictamen sobre Competitivitat Agrícola davant el Comité de les Regions.
El dictamen, que ha sigut aprovat en la Comissió de Recursos Naturals (NAT) del Comité de les Regions, s’elevarà al ple d’este organisme el mes vinent de novembre.
Sota el títol “Millorar la competitivitat agrícola regional de la Unió Europea: una estratègia global que integre condicions comercials equitatives i seguretat fitosanitària”, Mazón ha presentat esta proposta amb la finalitat de reforçar la Política Agrícola Comuna (PAC) i posar de manifest “la urgència d’integrar i coordinar” en eixe marc altres polítiques que aborden els reptes actuals i futurs del sector “de manera clara, efectiva i sostenible per a tots els agricultors”.
En este sentit, ha assenyalat les pràctiques comercials deslleials, l’escalfament global i la competència en un mercat especialment sensible a canvis geopolítics o fluctuacions demogràfiques com els “grans desafiaments”, al mateix temps que apostat per abordar-los des d’una estratègia “global, ambiciosa i realista”.
Així, ha demandat polítiques que garantisquen que el sector siga “viable, sostenible i amb futur” perquè d’això depén la fortalesa dels territoris, “que són base i manteniment de tota l’activitat que desenrotllem, des del comerç a la gastronomia”.
També ha posat en valor l’agricultura per ser un sector “essencial i estratègic” en el desenrotllament econòmic i social, a més de “peça fonamental en el repte de la transició ecològica”.
Avançar en Política Agrària
En el seu discurs, el cap de l’Executiu valencià ha plantejat “un sistema d’inspecció en origen” a nivell de la Unió Europea que garantisca que els productes agrícoles importats de tercers països complisquen amb les nostres normatives sobre sanitat vegetal. D’esta manera, es protegirien les explotacions de plagues i malalties no presents en l’agricultura europea i s’asseguraria la sanitat alimentària.
Igualment, ha instat “una equiparació de polítiques comercials i fitosanitàries” que garantisca que els acords comercials amb tercers països siguen “equitatius i mútuament beneficiosos”.
Per a això, ha defés les clàusules #espill perquè els productes importats complisquen amb els mateixos estàndards que els europeus. “Cal posar tots els mitjans per a protegir els nostres agricultors, garantir la seguretat i qualitat alimentària per a la ciutadania i fomentar, de manera real i efectiva, l’equitat i l’accés als mercats globals”, ha incidit.
De la mateixa manera, ha reclamat posar a la disposició dels agricultors “tecnologies que permeten obtindre noves i més resistents varietats” o respondre a les conseqüències de l’escalfament global “valorant les solucions que contribuïsquen a compensar els desequilibris hídrics”.
Igualment, ha apostat per impulsar “una agricultura de precisió” i l’ús del ‘blockchain’ per a avançar en la transparència de la cadena de subministrament i en la traçabilitat dels productes agrícoles i alimentosos “tant dels produïts a la Unió Europea com els de països tercers, des del seu origen fins al consumidor final”.
Per tot això, ha demandat “avançar” en les mesures necessàries per al camp amb la finalitat d’aconseguir una política agrícola “més eficaç, ce
