La Comunitat Valenciana bat el seu rècord històric de terres agràries deixades de cultivar, bàsicament a causa de la falta de rendibilitat, en aconseguir en 2024 les 176.446 hectàrees, segons revela un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) elaborat a partir de l’enquesta Esyrce del Ministeri d’Agricultura. La superfície abandonada va augmentar enguany en 2.770 hectàrees, la qual cosa representa un increment interanual de l’1,59%, i deixa una de cada cinc parcel·les de cultiu erma.
AVA-ASAJA també alerta que la valenciana va ser la comunitat espanyola que major retrocés va patir en 2024, una circumstància que la consolida com la regió autònoma amb major superfície deixada de cultivar, per davant de regions amb molta major extensió com Castella-la Manxa (158.173 Ha), Andalusia (130.204 Ha), Castella i Lleó (116.197 Ha) i Aragó (113.212 Ha). Mentres la Comunitat Valenciana va abandonar més camps, el conjunt d’Espanya va recuperar 7.339 Ha en l’últim any, situant la superfície erma en 1.030.535 Ha. D’esta manera, la Comunitat Valenciana ja suposa el 17% de les terres agràries deixades de cultivar de tot el país. Ampliant el focus a un període de temps més ampli, la pèrdua de superfície agrària en la Comunitat Valenciana s’eleva a 14.879 Ha en els últims cinc anys.
El cultiu que més superfície va perdre enguany en la Comunitat Valenciana és l’ametler (2.216 Ha que representen un retrocés del 2,4%) a causa dels baixos preus en origen ocasionats per l’entrada massiva d’importacions californianes de pitjor qualitat, i a la disminució de producció per la sequera. Els cítrics van continuar en 2024 la seua tendència descendent, tant en taronges com en mandarines, en perdre 1.347 Ha. Altres cultius que van retrocedir són els fruiters d’os (bresquilles, nectarines, prunes, albercocs, cireres, etc.) que van caure en 908 Ha, la vinya (-381 Ha) i el caqui (-158 Ha).
Entre les produccions valencianes que van elevar la seua superfície destaquen l’alvocat (+309 Ha) que amb un augment del 8,38% s’aferma com la principal alternativa de cultiu en zones càlides, l’olivar (+272 Ha) motivat per la pujada dels preus de l’oli, les hortalisses i flors (+258 Ha) i el kiwi (+31 Ha).
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, va denunciar que “la falta de respostes eficaces per part de les administracions aboca als productors a abandonar. La Unió Europea i el Govern espanyol continuen sacrificant l’agricultura com a moneda de canvi en acords com el de Mercosur. Per part seua, la Generalitat Valenciana seguix sense afrontar el problema de les estructures agràries, més reduïdes que en resta d’Espanya.
Mentres no es garantisca una rendibilitat digna, els majors se n’aniran i els joves no continuaran l’explotació familiar. A més, si el Govern no presta les ajudes necessàries als afectats per la *DANA, l’abandó a València serà molt major. Així que menys paraules de fals ecologisme i falsa sostenibilitat, i més mesures reals de suport que convertisquen l’agricultura en una activitat empresarial més segura, sòlida i atractiva. La resta són falòrnies que ens porten a més camps abandonats, més mala herba, més rates, més plagues, més abocadors, més incendis i més desert”.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
