ASAJA Nacional també rebutja esta norma, pactada entre el Ministeri i UPA i Unió d’Unions, que desoïx les reivindicacions dels agricultors i ramaders
El Govern ha aprovat el Reial decret 1051/2022 sobre nutrició sostenible dels sòls agraris, una norma pactada amb UPA i Unió d’Unions que, segons AVA-ASAJA i ASAJA Nacional, desoïx les reivindicacions del sector i suposa una nova càrrega burocràtica per a agricultors i ramaders.
El Reial decret, publicat en el BOE, establix noves obligacions en matèria de fertilització, entre les quals destaca l’obligació de comptar amb un pla abonat a partir de l’1 de gener de 2026 per a les explotacions en regadiu els cultius del qual se sembren o planten entre l’1 de març i el 30 de juny, i des de l’1 de setembre de 2026 per a la resta.
A més, el registre mensual de totes les labors de fertilització en el quadern d’explotació, siga en paper o en format digital, també serà obligatori des de l’1 de gener de 2026, amb una sèrie d’excepcions contemplades en la norma.
L’assessorament tècnic obligatori en matèria de fertilització serà exigible un any després d’eixes dates en les unitats de producció situades en zones vulnerables a la contaminació per nitrats, i dos anys més tard en la resta de zones.
Així mateix, es modifiquen els requisits relatius a l’aplicació de fems en determinades zones on no és possible realitzar-la de forma localitzada, excepte en parcel·les de menys d’una hectàrea que no siguen confrontants amb altres recintes de la mateixa explotació. També es precisen els criteris sobre el còmput de les pastures comunals en la superfície total de les explotacions.
AVA-ASAJA lamenta que el Ministeri d’Agricultura haja ignorat les propostes de simplificació plantejades per l’organització, entre elles la d’excloure d’estes obligacions a les explotacions de regadiu de fins a 15 hectàrees i a les de secà de fins a 30 hectàrees.
L’organització agrària expressa a més la seua preocupació perquè esta norma òbriga la porta a futures inspeccions tècniques d’adobadores i ferramentes utilitzades en fertilització, una mesura que considera injustificada, atés que la majoria de les zones agrícoles ja complixen la normativa de zones vulnerables per contaminació de nitrats.
AVA-ASAJA també havia sol·licitat suprimir l’obligació de registrar la fertilització en un termini màxim d’un mes, per considerar-la una pressió burocràtica innecessària. En este sentit, l’organització va proposar que l’aplicació del Reial decret es retardara fins que el Ministeri publicara les guies de bones pràctiques en fertilització i posara en marxa un programa formatiu per a divulgar-les entre els agricultors i ramaders.
Entre altres demandes, AVA-ASAJA va reclamar la reducció de la burocràcia per a les persones que subministren fems a tercers, el reconeixement oficial per part de les administracions —central o autonòmica— d’un programa informàtic gratuït que permeta fer els plans d’abonat sense necessitat de contractar un assessor en fertilització, i la supressió de l’actual règim sancionador, que preveu l’aplicació simultània de fins a set lleis, dos reials decrets i les normatives autonòmiques corresponents, sense perjuí de possibles responsabilitats civils, penals, mediambientals o d’un altre orde.
AVA-ASAJA insistix que el sector agrari ja complix àmpliament els estàndards mediambientals exigits per la Unió Europea i considera que esta nova normativa no aporta solucions reals, sinó que incrementa els tràmits, costos i càrregues administratives per als professionals del camp.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
