L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) mostra el seu rebuig frontal a l’acord comercial aconseguit entre la Unió Europea i Austràlia, en considerar que, una vegada més, “el sector agroalimentari europeu torna a ser moneda de canvi en les negociacions internacionals”. Igual que denuncia ASAJA Nacional, l’organització presidida per Cristóbal Aguado advertix que Brussel·les ha cedit en sectors agraris, especialment la ramaderia i l’arròs, a canvi d’afavorir interessos industrials aliens al sector primari, especialment en àmbits com l’automoció o la indústria química, així com per a garantir l’accés a matèries primeres estratègiques vinculades a la transició energètica, com el liti, el magnesi o l’alumini.
“Sempre que cal sacrificar a algú a Europa, el triat és el sector agroalimentari”; i esta situació no és nova. Ja va ocórrer amb les conseqüències dels aranzels a fertilitzants russos i bielorussos, amb l’encariment energètic o en anteriors negociacions comercials com Mercosur o el del Marroc.
Sectors sensibles en risc
L’acord contempla l’obertura de contingents aranzelaris per a diversos productes agroalimentaris considerats especialment sensibles per a Espanya i la Comunitat Valenciana. En carn de boví, es permetrà l’entrada de 30.600 tones -més de la mitat lliures d’aranzels-; en oví i caprí, 25.000 tones sense drets; i en sucre, 35.000 tones lliures d’aranzel. També s’inclouen concessions en productes lactis, arròs, etanol o derivats del cereal.
Encara que la Comissió Europea defén que estos volums representen un percentatge reduït del consum comunitari -entorn del 0,5% en boví o menys del 0,3% en sucre-, AVA-ASAJA considera que l’impacte en determinats sectors i territoris pot ser significatiu: “L’experiència demostra que estos contingents, encara que semblen xicotets en termes globals, generen tensions en els mercats i pressionen els preus en origen”.
A més, critica que no s’haja seguit el model d’altres acords en negociació, com el de l’Índia, on els sectors més sensibles van quedar exclosos. “AVA-ASAJA dona suport al comerç internacional, però sempre sota condicions de reciprocitat i deixant fora aquells sectors estratègics, alguna cosa que en este cas no ha ocorregut”.
Desconfiança en les clàusules de salvaguarda
Un altre dels punts que preocupa especialment l’organització és l’eficàcia real de les clàusules de salvaguarda previstes en l’acord. AVA-ASAJA recorda precedents recents en els quals estos mecanismes han resultat ineficaços o s’han activat amb anys de retard, com va ocórrer amb les importacions d’arròs procedents de Birmània i Cambodja o amb l’etanol del Pakistan. “Són ferramentes defensives molt difícils d’aplicar en la pràctica. Quan arriben, el mal al sector ja està fet”.
Huit anys de negociació en un context geopolític incert
L’acord UE-Austràlia culmina un procés negociador de més de huit anys i es produïx en un context internacional marcat per una forta incertesa geopolítica. La guerra a Orient Mitjà -amb l’Iran com a actor clau-, la volatilitat energètica i l’encariment d’inputs agraris estan disparant els costos de producció en el camp europeu, que ja arrossega una pèrdua de rendibilitat estructural.
A això se suma un calendari comercial especialment intens. Des d’AVA-ASAJA s’advertix que este “efecte acumulatiu” d’acords comercials pot agreujar la situació del sector primari europeu si no s’introduïxen salvaguardes reals i criteris de reciprocitat. Davant este escenari, AVA-ASAJA ha fet una crida directa als eurodiputats, responsables de ratificar l’acord, perquè voten en contra: “La política comercial de la UE no pot continuar construint-se a costa dels qui produïxen els nostres aliments”.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
