Es complixen hui 2 d’abril 124 anys des de la creació de la Junta d’Obres del Port, la institució que en 1902 va donar l’impuls definitiu al qual hui coneixem com PortCastelló. El que va començar com un modest enclavament amb tot just 64 metres de moll i unes poques grues fixes, s’ha transformat hui en un gegant logístic amb més de 8.700 metres de línia d’atracada, consolidat com el nové port d’Espanya en trànsit de mercaderies.
Un somni nascut de l’ambició industrial
Encara que l’efemèride de hui marca l’inici institucional, la llavor de PortCastelló es va plantar molt abans, impulsada pel caràcter reivindicatiu de la societat castellonenca. Ja en 1716, diverses viles de la província sol·licitaven al rei Felip V un embarcador per a donar eixida a productes com el vi, l’oli o la seda. No obstant això, el verdader punt d’inflexió va arribar en 1865.
En aquell any, un grup de 39 empresaris i polítics, liderats per l’enginyer Leandro Alloza, van escriure a la reina Isabel II amb una visió clara: Castelló necessitava un port per a exportar la seua ceràmica, els seus cítrics i els seus productes agrícoles. Aquella missiva no sols justificava la necessitat tècnica per l’arribada del ferrocarril, sinó que apel·lava al desenrotllament d’una indústria que, segle i mig després, continua sent el motor de la nostra economia.
Resiliència davant l’adversitat
La història del port no ha estat exempta de desafiaments. Des dels seus inicis, el finançament va ser una batalla constant; al no ser considerat inicialment «d’interés general», la societat civil va haver de mobilitzar-se a Madrid per a aconseguir que l’Estat assumira el seu cost en 1882.
Dècades més tard, el port va patir les cicatrius de la Guerra Civil, quedant pràcticament impracticable després dels bombardejos que van destruir molls i vies fèrries. Lluny de rendir-se, la infraestructura va ressorgir amb força en els anys 60 amb la creació del polígon del Serrallo i l’arribada de la refineria ESSO (actual BP). Esta fita va multiplicar el trànsit de mercaderies de 431.000 tones en 1966 a més de 4,3 milions només un any després, posicionant a Castelló per damunt de València i Alacant en aquell moment.
L’obertura a la ciutadania i el futur
A partir dels anys 90, PortCastelló va iniciar una transformació que va transcendir l’industrial per a abraçar el social. Projectes com la plaça de la Mar o l’obertura del Moll de Costa van buscar derrocar els murs invisibles entre el port i la ciutat, convertint el recinte en un espai de passeig, gastronomia i cultura per a tots els castellonencs.
Hui, en celebrar estos 124 anys, PortCastelló no mira arrere amb nostàlgia, sinó amb ambició de futur. Amb connexions en més d’un centenar de països i projectes capdavanters com l’estació intermodal, l’accés ferroviari sud o un hub per al sector eòlic, el port reafirma el seu compromís amb l’economia blava i la sostenibilitat.
Com bé destaca la seua trajectòria, el port no és una fi en si mateix, sinó una ferramenta viva al servici de Castelló. Després de més d’un segle d’història, PortCastelló continua demostrant que quedar-se parat és quedar-se arrere, i el seu camí continua sent el de la innovació i la convivència amb la societat que el va veure nàixer.
Informació i foto: PortCastelló.
