El conjunt, obra d’Antoni Ferrer, és un retaule barroc de grans dimensions fet de fusta policromada i daurada, presidit per una pintura sobre tela de 1941 del pintor tortosí Josep Andreu Murall. Al coronament s’hi conserva una tela barroca amb la representació de la Missa de Sant Gregori, d’autor desconegut
La intervenció, dirigida tècnicament pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i executada per un equip encapçalat per Voravit Roonthiva, ha permés descobrir una inscripció manuscrita d’Antoni Ferrer amb la seua signatura i la data d’execució de l’obra
Els treballs han estat promoguts pel Capítol de la Catedral de Tortosa i subvencionats pel Departament de Cultura, dins la línia de conservació-restauració de béns patrimonials
El Bisbat de Tortosa ha finalitzat els treballs de conservació curativa del retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Carme i les Ànimes del Purgatori, situat a la segona capella de la nau lateral nord de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. La intervenció ha estat promoguda pel Capítol Catedralici i ha sigut executada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Es tracta d’un dels retaules barrocs més destacats del temple, una estructura d’11 metres d’alçada per 7 d’amplada, feta de fusta policromada i daurada, que combina arquitectura, escultura i pintura sobre tela. L’obra escultòrica i arquitectònica és d’Antoni Ferrer i està datada entre 1713 i 1715. La policromia i dauradura són d’autor desconegut.
La tela central, incorporada durant una intervenció dels anys quaranta del segle XX, representa la Mare de Déu del Carme salvant les ànimes del Purgatori i és obra de Josep Andreu Murall (Xerta, 1892 – Tortosa, 1965). Al pis superior es conserva una pintura barroca ovalada amb la Missa de Sant Gregori, d’autor desconegut.
Els treballs de conservació han posat de manifest la complexitat tècnica i històrica del conjunt, especialment per la coexistència d’elements originals barrocs amb incorporacions posteriors del segle XX.
En una intervenció dels anys 40 es va modificar l’estructura del retaule i es va col·locar la tela central, amb la pintura de la Mare de Déu del Carme salvant a les ànimes del Purgatori. En aquest moment, també es van instal·lar les dos talles del pis principal i les cinc imatges de sants, així com la representació d’una ànima, al pis superior.
Una atenta mirada revela, però, tècniques pictòriques i estils diferents, entre aquestes figures exemptes i els relleus de sant Pere i sant Pau de les portes del pis de baix, els quals pertanyen a l’estil escultòric de l’autor del retaule.
Estat de conservació deficient
Abans de la intervenció, el retaule presentava un estat de conservació deficient, amb un important atac d’insectes xilòfags, descohesions i aixecaments de la policromia, així com una acumulació notable de pols i brutícia superficial.
També es va detectar la presència de cablejat, interruptors i endolls instal·lats al revers del retaule, alguns visibles i fora de la normativa de seguretat actual, fet que representava un risc tant per a l’obra com per a l’espai patrimonial.
La pintura barroca de la Missa de Sant Gregori, en canvi, es trobava en bon estat gràcies a una restauració efectuada al CRBMC l’any 2002. El conjunt ja havia estat objecte d’una
intervenció curativa el 1998, però el pas del temps i les obres de restauració de l’edifici havien provocat noves afectacions.
Una intervenció basada en la mínima actuació
L’actuació s’emmarca en el projecte de conservació preventiva que la Catedral de Santa Maria de Tortosa impulsa des de fa anys. Els treballs han partit d’un estudi tècnic exhaustiu i d’una diagnosi completa de l’estat de conservació, que han permés definir els tractaments més adequats per al conjunt. Les imatges científiques obtingudes amb diferents radiacions i les analítiques dels materials originals i afegits, assumides pel CRBMC, han contribuït a conéixer millor l’obra i a garantir la idoneïtat de la intervenció.
El criteri aplicat ha estat el de mínima intervenció, prioritzant l’estabilització de les alteracions més greus i respectant les restauracions anteriors sempre que no comprometeren la seguretat, l’estabilitat ni la lectura de les parts originals. Atesa la diversitat tècnica del conjunt, els tractaments s’han aplicat de manera selectiva i adaptada a cada element, mantenint en tot moment una coherència global en el resultat final.
Seguint els criteris deontològics de la conservació-restauració, s’han utilitzat materials i metodologies reversibles, compatibles i estables, així com solucions sostenibles i de baixa toxicitat tant per al medi ambient com per als professionals participants.
La intervenció ha inclòs la neteja integral del retaule, tant de l’anvers com del revers. Durant aquests treballs s’ha descobert una inscripció manuscrita fins ara oculta en què l’escultor Antoni Ferrer deixa constància de la seua autoria i de la data d’execució de l’obra.
També s’ha dut a terme un tractament general de desinsectació contra els xilòfags, la fixació de la policromia descohesionada i el reforç estructural del conjunt. A les zones superiors del revers, de difícil accés, s’hi ha instal·lat un material ignífug, transpirable, estable i reversible, fet amb fibres de polietilé, per evitar l’acumulació de pols i brutícia i frenar possibles processos de degradació.
Finalment, l’actuació ha permés renovar la instal·lació elèctrica, evitant el pas del cablejat per darrere del retaule i adequant-la a la normativa vigent.
A més de garantir l’estabilitat i la conservació del conjunt, el projecte contribuïx a ampliar el coneixement tècnic i històric d’aquesta peça destacada del patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre i reforça el compromís de les institucions implicades en la seua preservació.
Informació i fotos: Bisbat de Tortosa.
