Una de les imatges que més indignació està provocant als agricultors que comencen a recórrer els camps cremats per l’incendi de la Serra d’Espadà, a la província de Castelló, és la propagació del foc a través dels barrancs -les competències dels quals recauen en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco)- que ha acabat ocasionant greus danys a explotacions i infraestructures agràries situades a quilòmetres de les àrees boscoses cremades.
Al respecte, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) exigix a la CHX que realitze la necessària gestió de neteja dels llits de la seua competència i en el cas d’este incendi li demana responsabilitats per haver agreujat amb la seua inacció els efectes del foc en el sector agrari i la societat en general. El president de l’associació, Cristóbal Aguado, lamenta que “els barrancs i escorrenties d’aigua estaven en un estat total d’abandó, eren masses de mala herba i canyes, a causa dels plantejaments equivocats de l’ecologisme radical que impedix tocar una herba, i amb l’incendi forestal s’han convertit en serps de foc que han actuat com a corredors de les flames escampant-les als camps confrontants, en alguns casos les primeres fileres d’arbres però en uns altres tota la parcel·la, les instal·lacions de reg, les casetes de ferramentes, tot”.
El dirigent agrari denúncia que “molts productors es troben en una situació dramàtica perquè el seu mitjà de vida no està completament cobert per l’assegurança agrària. Qui pagarà la resta de les seues pèrdues, que no hagueren ocorregut si els barrancs estigueren més nets i millor gestionats per l’Administració? Després d’un incendi d’estes dimensions, cal asseure’s en una taula i reflexionar per què s’ha cremat tanta superfície, per què no hi ha més pasturatge de bestiar i altres pràctiques que contribuirien a reduir el material combustible, qui no s’ha preocupat perquè els camps abandonats no tinguen tanta vegetació seca, què hem de canviar perquè no es creme tot i es pose en perill l’economia i el territori de pobles sencers, fins i tot la vida de les persones”.
AVA-ASAJA demana responsabilitats a la CHX, així com a la resta d’administracions amb competències, insistint a reclamar ajudes excepcionals i mesures fiscals destinades a alleujar les pèrdues en el sector agropecuari i procediments àgils que permeten recuperar com més prompte millor l’activitat de les explotacions, que en el cas dels cultius llenyosos (cítrics, alvocats, vinyes, oliveres, ametlers, etc.) pot tindre un període de recuperació de diversos anys.
Així mateix, Aguado exigix a la CHX una major neteja dels llits i barrancs per a previndre, a més d’incendis, desbordaments davant futures riuades: “Ja està bé de continuar acceptant postulats de l’ecologisme radical que ja hem comprovat que causen conseqüències desastroses. Si no es retira suficient vegetació, quan arriben pluges torrencials els barrancs es convertixen en dics que s’emporten ponts i tot al seu pas. Què més ha de succeir per a rectificar? O potser l’ecologisme radical és l’excusa per a no gastar diners en estos menesters? Menys idees de moqueta i més xafar terra i escoltar les persones que han sabut durant segles previndre i limitar els danys amb la seua activitat i el seu bon fer”.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
