Els productors valencians de cebes i pataques estan acabant una de les campanyes més negatives dels últims temps. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) xifra en 18 milions d’euros -10 milions en el cultiu de pataques i 8 en el de cebes- les pèrdues patides pels horticultors de la Comunitat Valenciana, els qui s’han vist obligats a malvendre les seues collites molt per davall dels costos de producció i fins i tot, davant la falta d’un preu que cobrira almenys els gastos de recollida, a deixar perdre la producció en el camp.
AVA-ASAJA destaca que l’entrada excessiva de pataca vella de França i d’importacions de cebes i pataques procedents de països tercers -Xile, el Perú, Israel, Egipte, el Marroc, el Senegal, Nova Zelanda, etc.- van copar els mercats espanyols i europeus des del principi de l’etapa de comercialització, la qual cosa ha contribuït de manera decisiva a afonar la demanda del producte local, alentir les compres fins al mes de juliol i desplomar els preus en camp.
En el cas de la ceba, els preus oferits pels operadors comercials als agricultors han caigut a 0,08 euros per quilo (€/kg), enfront d’uns costos de producció que superen els 0,25 €/kg. En el tram final de la campanya han arribat a afonar-se a 0,03 €/kg, la qual cosa no permet ni tan sols recol·lectar-les, de manera que alguns productors han optat per ‘rotovatarles’ amb el seu tractor o regalar-les. Les cotitzacions oferides per la pataca s’han reduït a 0,17 €/kg, molt per davall dels 0,30 €/kg que suposen ja els costos de producció després d’encarir-se els carburants, els fertilitzants i altres inputs.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, denúncia que “la campanya de cebes i pataques ha sigut desastrosa de principi a fi. Els agricultors han complit les normatives més exigents del món, han afrontat uns costos de producció enormes, han lluitat contra la calor i les plagues per a obtindre la major producció possible, però tot eixe esforç ha sigut inútil perquè la classe política de la Unió Europea ha obert les portes de bat a bat a una producció de fora que ni és tan fresca, ni és tan saludable, ni és tan sostenible com la nostra. N’hi ha prou de competència deslleial que ve per a tirar-nos del mercat. O donem preferència a la producció de proximitat o continuaran augmentant els camps abandonats”.
Al respecte, Aguado lamenta que “l’Horta de València està protegida per llei, però l’agricultor no pot sobreviure. Les ajudes testimonials que es donen estan bé, però si volem mantindre este paisatge, és necessari que els cultius siguen rendibles. No hi haurà horta si les limitacions resten competitivitat, si els preus de les cebes i creïlles estan pels sòls, si els preus dels melons d’Alger no permeten el seu cultiu o si la xufa perd cada any més productivitat. El futur de l’horta només serà possible si garantim el futur de l’agricultor”.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
