L’agricultura i la ramaderia són un dels sectors econòmics més preocupats pels efectes de l’onada de calor, que en la Comunitat Valenciana ha obligat a activar l’alerta roja en superar temperatures de 40 graus. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) advertix que estes elevades temperatures, que se sumen a la calor extrema i continuada durant les últimes setmanes, provoquen conseqüències negatives entre les quals destaquen la sobremaduració dels cultius pendents de recol·lecció, l’augment de la caiguda de fruits, el creixement de les plagues i els sobrecostos de producció tant en les explotacions agrícoles com ramaderes, on els animals requerixen més aigua i ventilació.
La calor abrasadora està provocant que pràcticament totes les plantacions patisquen per un estrés abiòtic i no realitzen el seu normal creixement. Això significa que les produccions agrícoles que encara estiguen pendents de recol·lecció avancen la seua maduració, com és el cas de les fruites de pinyol i les hortalisses que es troben en el tram final de la recol·lecció. En el cas del cereal, les restriccions horàries establides per la normativa de prevenció d’incendis forestals estan retardant les labors de sega. Per part seua, les collites que estan superant la fase d’engreixament -com els cítrics, caquis o alvocats- corren risc de patir una major caiguda de fruits (coneguda en el camp com la ‘esporgà’ de juliol) i, per tant, reduccions importants en els seus rendiments.
Un altre efecte que els agricultors detecten en els cultius és la presència de plagues i malalties que troben en estes condicions climàtiques l’escenari idoni per a desenrotllar-se, especialment els àcars que porten diverses campanyes causant estralls en els cítrics i el fong de la piricularina en l’arròs, tant per la calor com per la falta de solucions fitosanitàries. A més dels sobrecostos en lluita contra plagues i malalties, per a mitigar els efectes de les temperatures altes els agricultors també assumixen més costos per a dotar els cultius d’una dotació d’aigua suficient que pal·lie la seua evapotranspiració. L’estrés hídric és preocupant en tots els cultius, però especialment en el cas dels cultius de secà, com la vinya, l’olivar o l’ametler.
Quant a la ramaderia, les explotacions de boví, oví, caprí, porcí i aviari estan afrontant pèrdues de rendiment i majors gastos en sistemes de ventilació, habilitació d’ombres i subministrament de suficient quantitat d’aigua perquè els animals estiguen ben hidratats.
AVA-ASAJA reivindica la construcció i modernització d’infraestructures hidràuliques per a emmagatzemar i distribuir aigua, reutilitzar més aigües depurades que es perden en la mar, a través fins i tot de rebombaments amb energia fotovoltaica, i redimensionar els cabals ecològics. Considera imprescindible consensuar un Pacte d’Estat de l’Aigua que tinga en compte als tècnics i als agricultors per a posar en marxa estes infraestructures.
Al mateix temps, insta les autoritats europees a realitzar una aposta més decidida per la innovació per a ajudar el sector agrari a adaptar-se al canvi climàtic. En este sentit, ressalta la necessitat d’agilitzar a la Unió Europea la biotecnologia, especialment la tècnica d’edició genètica CRISPR, per a obtindre patrons i varietats més resistents a l’estrés hídric, així com a plagues i malalties, de manera que augmente la productivitat amb un menor ús d’aigua, fertilitzants i fitosanitaris.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
