Les caparres causen creixents problemes de salut pública en el sector agrari, però no són els únics insectes que preocupen els agricultors i ramaders de Castelló. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) també alerta de l’increment de les picades de la denominada mosca borriquera o mosca de cavall (Hippobosca equina) en zones de l’interior de Castelló, a causa de l’expansió descontrolada de les poblacions de cabirol durant els últims anys.
El delegat d’AVA-ASAJA del Toro, Enrique Romero, assegura que “este insecte, la presència del qual era pràcticament desconeguda, s’ha convertit en un problema cada vegada més freqüent. Les picades són especialment doloroses i les molèsties afecten tant les persones que treballen en el camp com als qui practiquen activitats a l’aire lliure, a més de causar un important estrés al bestiar i les mascotes”.
La mosca borriquera pertany a la família Hippoboscidae i és un insecte hematòfag que s’alimenta exclusivament de sang. Es caracteritza per un cos pla, molt dur i resistent, difícil d’esclafar, i per unes potents arpes que li permeten subjectar-se amb força a tomb dels animals mentres es desplaça amb gran rapidesa.
Igual que ha ocorregut en altres comunitats com Catalunya o Aragó, la multiplicació en excés dels cabirols a l’interior de Castelló ha provocat l’arribada massiva d’este paràsit. Romero advertix que “si continua l’expansió d’esta espècie cinegètica sense un control adequat, la mosca borriquera acabarà estenent-se per bona part de la Comunitat Valenciana”.
L’increment de cabirols proporciona a estos paràsits un reservori permanent on alimentar-se i reproduir-se. A més, els mateixos animals actuen com a vehicles de dispersió, transportant les mosques des de les zones forestals cap a explotacions agrícoles i ramaderes, camins rurals i proximitats dels nuclis de població.
Les conseqüències poden resultar especialment preocupants per a la ramaderia extensiva. Cavalls, vaques i altres animals patixen un intens nerviosisme en cas de contínues picades i a causa de la dificultat per a desprendre’s d’estos insectes. L’estrés reduïx el temps de pasturatge, provoca pèrdues de benestar animal i pot traduir-se en una disminució de pes i fins i tot de la producció làctia.
Les persones tampoc es deslliuren dels seus atacs. Agricultors, ramaders, caçadors, ciclistes i senderistes ja han comprovat que la mosca es posa sobre la roba o el cos i resulta molt complicat desprendre’s d’ella. “Quan estàs treballant en el camp o vas amb bicicleta i se’t puja una, has de parar per a llevar-te-la; si no, la portes damunt durant hores fins que acaba picant-te. A més, són tan resistents que cal rebregar-les amb els dits per a aconseguir matar-les”, detalla el representant d’AVA-ASAJA.
Les picades provoquen una intensa picor, inflamació i faves que poden persistir durant diversos dies. Així mateix, diferents investigacions analitzen el possible paper d’estes espècies com a vectors de bacteris i altres patògens presents en la fauna silvestre i en l’entorn ramader.
Davant esta situació, AVA-ASAJA reclama a les administracions competents que reforcen el seguiment d’esta problemàtica i adopten mesures eficaces per a controlar les poblacions de fauna silvestre, en este cas sobretot de cabirols, quan aconseguisquen densitats incompatibles amb l’activitat agrària, la ramaderia i la salut pública. L’organització recorda que el creixement descontrolat de determinades espècies no sols ocasiona danys en els cultius i accidents de trànsit, sinó que també afavorix l’aparició de nous problemes sanitaris i parasitaris que afecten directament el medi rural.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
