L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) dona la veu d’alarma per “la presència sense precedents de caparres en el medi rural, que està multiplicant el nombre d’atencions en ambulatoris per picades i s’està convertint en un greu problema de salut pública”.
Segons dades de la Conselleria de Sanitat facilitades a AVA-ASAJA després d’una sol·licitud formal, els casos de persones ateses en la Comunitat Valenciana dins de la categoria diagnòstica “mossegada o picada per insecte no verinós i altres artròpodes no verinosos” (que inclou a les caparres) es van elevar en 2025 a 4.451, és a dir, més de 12 cada dia. Esta xifra va suposar un increment del 7,8% respecte a l’any anterior, quan es van atendre 4.126 persones. Encara que Sanitat encara no informa de les dades de 2026, AVA-ASAJA advertix que “el nombre de picades de caparres en els camps segurament registrarà enguany, sobretot este estiu, una incidència rècord mai abans vista que no deixarà d’augmentar si no es prenen mesures dràstiques”.
Un associat de Picassent, José Luis González, ja ha acudit tres vegades a urgències per mossegades de caparres: “Portem uns mesos tirant-nos repel·lent en els pantalons perquè si no hi ha vegades que ixes de l’hort ple de caparres. És igual que estigues tot el dia treballant que uns pocs minuts, sempre cal inspeccionar-se la roba i el cos abans d’entrar a casa. En l’ambulatori recomanen que no t’arranques la caparra, el metge ha d’extirpar-la de manera segura i entregar-te-la en un pot perquè la guardes, així en cas que la picada genere complicacions la pots portar a l’hospital i sabran quines malalties t’ha pogut transmetre”.
A la província de Castelló, el responsable comarcal de la Plana Baixa, Roberto Vicent, explica que “ja portem diversos anys amb este problema i ara pràcticament tots els dies van persones als ambulatoris perquè els lleven les caparres de la pell. Sobretot a partir de la primavera, no és estrany asseure’s en un bancal i sacsejar-se alguna caparra abans que s’agarren”. Els agricultors fins i tot advertixen dels problemes sanitaris que causen als gossos que els acompanyen als camps.
Causes i reivindicacions
AVA-ASAJA atribuïx com a principals causes d’esta expansió rècord de caparres l’acumulació de mala herba en els camps abandonats i els barrancs (on troben refugi estos insectes) i la superpoblació de fauna salvatge (sobretot conills i senglars, encara que també cabres munteses, cabirols i cérvols en zones interiors, que actuen com a portadors de caparres). Per això, l’organització agrària exigix a les administracions la posada en marxa d’actuacions, en matèria agrària i mediambiental, que contribuïsquen a reduir la vegetació i la fauna salvatge en la qual residixen i es transporten les caparres fins a mossegar a persones i mascotes.
Respecte al tema dels camps abandonats, AVA-ASAJA planteja una sèrie de solucions per a recuperar-los individualment o col·lectivament, com ara una llei específica amb el seu oportú pressupost incentivant la seua recuperació o facilitant el seu lloguer/venda, o bé des de la Llei d’Estructures Agràries impulsant la concentració de terres. Independentment que estes parcel·les es recuperen o no, proposa una legislació que obligue a tindre estes parcel·les netes de mala herba per a evitar els greus efectes negatius que tenen sobre les parcel·les confrontants cultivades, en la propagació d’incendis, plagues i caparres.
Quant a la fauna salvatge, AVA-ASAJA reitera la necessitat de controlar les poblacions de senglars, conills i altres espècies silvestres, mitjançant un impuls de l’activitat cinegètica, la col·locació de gàbies-parany i el suport, amb finançament públic, d’altres solucions destinades a recuperar la compatibilitat de la fauna amb l’activitat agrària i la salut pública.
Informació i foto: AVA-ASAJA.
