Es tracta d’una tècnica d’alta complexitat per a intervindre lesions cerebrals localitzades en àrees funcionals, que s’ha consolidat com una ferramenta fonamental per a preservar activitats essencials com el llenguatge, el moviment o la sensibilitat
L’any passat es van fer huit operacions d’este tipus, augmentant la mitjana anual de l’hospital, que se situa entorn de cinc
L’Hospital General de València ha superat el mig centenar de craniotomies en pacient despert mitjançant un abordatge multidisciplinari, al qual, en l’últim any, ha incorporat el servici de Rehabilitació, apostant per una neurocirurgia cada vegada més precisa, segura i centrada en les persones.
La craniotomia en el pacient despert és una tècnica d’alta complexitat per a intervindre lesions cerebrals localitzades en àrees funcionals, que s’ha consolidat com una ferramenta fonamental per a preservar activitats essencials com el llenguatge, el moviment o la sensibilitat.
Mentres el pacient està conscient i respon als exercicis determinats que se li van sol·licitant, l’equip quirúrgic pot identificar i preservar regions cerebrals imprescindibles per a la comunicació o altres funcions superiors o executives com la lectura i el càlcul, minimitzant el risc de seqüeles neurològiques permanents.
Tal com ha indicat el cap de Neurocirurgia, José María Gallego, “si bé és una tècnica ja afermada, els avanços actuals se centren en optimitzar la seua aplicació. El secret està en la labor d’equip multidisciplinari i el seu objectiu d’obtindre el millor tractament per a cada pacient”.
El servici de Neurocirurgia de l’Hospital General de València desenrotlla esta tècnica de manera coordinada amb la secció de Neurofisiologia i el servici d’Anestèsia i Reanimació des de 2014, període en el qual s’ha intervingut a un total de 53 persones. A més, es van fer huit operacions d’este tipus, augmentant la mitjana anual del centre hospitalari, que se situa entorn de cinc.
En 2025, va incorporar el servici de Rehabilitació al procediment, afegint qualitat de vida als pacients. La seua participació inclou la valoració pre i intraoperatòria, així com el seguiment postquirúrgic del pacient, amb l’objectiu de detectar precoçment possibles dèficits i establir estratègies de rehabilitació individualitzades que afavorisquen la seua recuperació funcional.
Esta tècnica requerix una estreta coordinació entre totes les especialitats implicades i un maneig altament precís de l’anestèsia perquè el pacient romanga despert, confortable, col·laborador i sense dolor en els moments clau de la intervenció.
“Els resultats que estem tenint són molt positius, estem aconseguint poder llevar lesions (tumor o d’altres tipus) que en altres èpoques s’hagueren considerat inoperables, per afectar zones importants del cervell”, afegix Gallego.
Neurofisiologia
La cap de la secció de Neurofisiologia, Trinidad Blanco, ha assenyalat que, durant la cirurgia, el monitoratge neurofisiològic intraoperatori exercix un paper essencial en la protecció de les funcions motores i sensitives. “Mitjançant tècniques avançades de registre i estimulació cerebral, supervisem de manera contínua la integritat de les vies nervioses, la qual cosa ajuda a detectar precoçment qualsevol alteració funcional i facilita la presa de decisions quirúrgiques en temps real”.
Una altra de les seues funcions en este abordatge és la valoració prequirúrgica individualitzada de cada pacient. Els neurofisiòlegs realitzen esta avaluació prèvia exhaustiva amb l’objectiu d’establir una referència basal de les possibles alteracions neurològiques, adaptar les proves al perfil laboral, cultural i familiar de cada persona –afavorint un clima de confiança i col·laboració–, i detectar dèficits de nova aparició durant la intervenció.
Informació i foto: Generalitat Valenciana.
