La directora general de Producció Agrícola i Ramadera intervé en la jornada ‘Innovar en la garrofa per a aconseguir una alimentació més saludable en un territori més resilient’
En l’acte s’ha presentat Grup Operatiu CERATOPIA, un projecte finançat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural, dins del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027
La directora general de Producció Agrícola i Ramadera, Maria Àngels Ramón–Llin ha subratllat el compromís de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca amb el cultiu de la garrofera en secà, que està contemplat dins de les ajudes directes de la PAC, i té també accés a les ajudes a l’agricultura ecològica.
En el marc de la Sol·licitud Única de la PAC, el cultiu de la garrofera pot acollir-se a l’ajuda associada als productors de fruita seca en àrees amb el risc de desertificació i a l’ajuda destinada a compromisos de gestió mediambiental en agricultura ecològica. En concret, en l’última campanya s’han abonat 135.899 euros a productors de garrofera per una superfície de 2.211 hectàrees dins de la primera línia, mentres que l’agricultura ecològica ha permés concedir 70.650 euros per a 314 hectàrees de garroferes.
La directora general, que ha intervingut en la inauguració d’una jornada sobre innovació i resiliència associades a la garrofa, ha recordat que “poques espècies llenyoses mediterrànies resistixen com la garrofera, un cultiu capaç de prosperar en sòls pobres, pedregosos o salins, amb escassíssimes necessitats de reg una vegada establit, i amb una tolerància a la sequera i a les temperatures extremes que ho convertix en un aliat natural enfront dels escenaris de canvi de clima que ja estem vivint”.
En paraules de Ramón–Llin, “la garrofera forma part d’eixe mosaic de secà —al costat de l’olivera, l’ametler i la vinya— que definix el caràcter de bona part del nostre territori interior”. Però a més d’identitat, la garrofera “és la resposta a dos reptes que no admeten espera: l’alimentació saludable i l’adaptació al canvi climàtic”.
La directora ha recordat que, en moments durs de sequera, els productors valencians de fruits de corfa en secà com la garrofera, l’ametler o l’avellaner es van beneficiar de les ajudes gestionades per la Conselleria en 2024, que va suposar l’abonament de 17.000.000 d’euros per a l’agricultura i ramaderia afectada per la sequera.
“Són instruments que hui existixen dins del marc de la Política Agrícola Comuna, i que la Conselleria continuarà reivindicant i, allí on siga necessari, reforçant, perquè un cultiu amb tant que aportar al territori mereix un acompanyament a l’altura”, ha afirmat.
Valor nutricional
La directora ha recordat que la garrofa és rica en fibra, en polifenols i en un compost, el D-pinitol, que diversos estudis associen a la millora de la sensibilitat a la insulina i al control de la glucosa. Aporta minerals com el calci, el magnesi o el potassi, manca de gluten i, al no contindre cafeïna ni àcid oxàlic, s’empra des de fa dècades com a substitut natural del cacau.
“La comunitat científica continua confirmant el que el món rural mediterrani va intuir sempre: que la garrofa, tan humil en aparença, té molt a oferir a una alimentació més saludable i sostenible”, ha assenyalat.
El compromís de la Conselleria: suport a la investigació
Durant la jornada, celebrada en la seu del Seu de l’IATA-CSIC, Ramón–Llin ha mostrat el suport institucional a la innovació en l’acte de presentació del Grup Operatiu CERATOPIA, un projecte finançat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Fons Europeu Agrícola de Desenrotllament Rural, dins del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027.
A la presentació del projecte han assistit la directora del *IATA-CSIC, Amparo López, l’alcaldessa d’Enguera i presidenta d’AMUFOR, Matilde Marín Palop, el director general d’Innovació, Juan José Cortez i la representant del Fons Espanyol de Garantia Agrària, Silvia Capdevila.
El treball de CERATOPIA reunix aspectes com a restauració del territori, prevenció d’incendis, innovació alimentària i desenrotllament rural, “poques vegades un sol projecte aconseguix connectar tants objectius que, per a esta Conselleria, són prioritaris”, ha assegurat Ramón–Llin.
CERATOPIA no és només un projecte d’investigació: és un model reproduïble de desenrotllament rural que connecta gestió forestal, innovació agroalimentària i inclusió social, i que posa en el centre als territoris rurals mediterranis i a les persones que els habiten.
“Projectes com CERATOPIA demostren que recuperar un arbre és, en realitat, recuperar molt més: paisatge, economia rural, salut i futur per als pobles que durant segles han viscut al costat de la garrofera”, ha conclòs la directora.
Informació i foto. Generalitat Valenciana.
