El professorat començarà a cobrar este mes el primer tram de la pujada de 200 euros, amb efecte retroactiu des de l’1 de setembre
Barrachina destaca que l’acord inclou sis dies de lliure disposició, reconeix la desconnexió digital i estén els increments salarials al professorat de la concertada
El Consell ha ratificat hui, en sessió extraordinària, l’acord per a la millora del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, aconseguit amb les organitzacions sindicals ANPE-CV i CSIF, que suposarà un increment de 200 euros en el complement específic autonòmic del professorat.
Així ho ha anunciat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, durant la roda de premsa posterior al Ple extraordinari, en la qual ha destacat que els docents començaran a cobrar este mateix mes de setembre el primer tram de la pujada, amb efecte retroactiu des del dia 1. “L’objecte de la reunió de hui era fer-ho amb tota urgència perquè, a final d’este mes, es faça efectiu el primer d’eixos pagaments”, ha assenyalat Barrachina.
L’increment s’aplicarà en tres fases: 75 euros en setembre de 2026, altres 75 euros en gener de 2027 i 50 euros més en gener de 2028, com a mínim. El portaveu ha explicat que en 2028 la pujada “serà superior a eixos 50 euros que completen els 200 acordats”, ja que es negociarà una millora addicional en funció del pressupost vigent i de l’IPC. A més, els increments salarials recollits s’aplicaran també al professorat dels centres concertats.
Barrachina ha subratllat que són més de 83.900 els docents que, este curs, “tenen el major suport salarial i institucional que ha tingut mai l’educació pública valenciana”.
L’acord incorpora també sis dies de lliure disposició des d’este curs 2026/2027, tres en dies lectius i tres en dies no lectius, i reconeix per primera vegada el dret del professorat a la desconnexió digital.
El portaveu ha agraït a ANPE-CV i CSIF “el diàleg i l’acord aconseguit” i ha remarcat que esta ratificació “no és una mesura aïllada”, sinó que forma part de l’aposta educativa del Consell per a este curs.
Barrachina ha recordat que el curs 2026/2027 arranca amb 83.921 docents, 385 més que l’any passat, i 808.688 alumnes. A més, la plantilla continuarà creixent fins al curs 2029/2030 amb el Pla +Mestre, que preveu 5.000 nous docents en quatre cursos, 2.742 d’ells per a reduir ràtios, i l’estabilització de 10.000 places estructurals, amb una inversió de 469 milions d’euros.
“Hem aconseguit un rècord d’incorporació de docents i també el compromís que hi haurà 5.000 docents nous en els pròxims quatre anys”, ha afirmat.
El portaveu ha assenyalat que les ràtios continuaran baixant “amb calendari i amb pressupost” fins a arribar als 22 alumnes en el segon cicle d’Infantil i Primària, 25 en ESO i 28 en Batxillerat. També es reduiran en Formació Professional i en el primer cicle d’Infantil fins a la seua implantació completa en el curs 2030/2031.
Barrachina ha destacat el suport a les famílies, amb la gratuïtat universal de l’educació infantil de 0 a 3 anys, que beneficia ja 48.000 alumnes i compta amb una inversió de 163 milions; el transport escolar per a 45.100 alumnes; el Banc de Llibres, que arriba a més de mig milió d’estudiants; i les ajudes de menjador escolar, que arriben a 150.000 xiquets i xiquetes.
“L’esforç arriba des dels zero anys fins a la universitat, perquè la falta de recursos mai siga un obstacle per a l’adequada formació de qualsevol jove valencià”, ha assenyalat.
El portaveu ha recordat també que 40.000 alumnes valencians afectats per la dana del 29 d’octubre de 2024 rebran enguany ajudes directes de 500 euros per a material escolar. Este curs, a més, la mesura s’amplia a nous col·lectius, com l’alumnat de segon de Batxillerat i cicles superiors, els que van canviar de centre o residència i els que no van poder matricular-se a temps per causes justificades.
En matèria d’infraestructures, Barrachina ha assenyalat que este curs obrin 28 nous centres educatius i que el Pla Edificant compta actualment amb 422 obres en marxa, 40 més que fa un any. A això se suma el Pla EduClima, amb l’objectiu de climatitzar el 100 % de les aules valencianes en quatre anys.
El portaveu ha recordat que “veníem de huit anys en què el ritme de construcció s’havia desplomat al 23 % dels objectius en infraestructures”, davant d’un curs que arranca amb nous centres, més obres en marxa i planificació pressupostària.
Barrachina ha indicat que la Formació Professional viu “un curs històric”, ja que per primera vegada se superen els 100.000 alumnes matriculats en centres públics, amb 105.114 estudiants i 19 nous cicles formatius. Barrachina ha remarcat que totes estes mesures se sostenen amb “pressupost real”, amb una inversió educativa de 3.338 milions d’euros.
Així mateix, ha destacat la posada en marxa de les ajudes Impuls Universitari, Primera Matrícula Gratuïta, dotades amb 20 milions d’euros, perquè l’alumnat que aprove tot el seu primer curs no pague la matrícula universitària. Barrachina ha remarcat que totes estes mesures se sostenen amb “pressupost real”, amb una inversió educativa de 3.338 milions d’euros.
“El Govern de Pérez Llorca té pressupostos aprovats i en execució. Mentrestant, el Govern d’Espanya ja fa tres anys que no és capaç d’aprovar uns pressupostos generals de l’Estat”, ha afirmat.
Informe PISA
El portaveu del Consell també s’ha referit a les dades de l’informe PISA conegudes este dilluns, que avalua cada tres anys, estudiants de 15 anys en vora 90 països.
Barrachina ha assenyalat que els resultats són “pèssims” i que han d’analitzar-se tenint en compte “el marc educatiu en el qual s’ha format l’alumnat avaluat”.
“Estos alumnes van entrar en el col·legi el mateix any que el Botànic va entrar al Palau i van eixir de Primària amb el Botànic encara dins. El que es publica hui és el resultat d’un model educatiu fallit que va durar huit anys i que este Consell està corregint”, ha afirmat.
El portaveu ha apuntat també a “la modificació del sanchisme en les nostres normes educatives”, en referència a una llei que, segons ha assenyalat, permet passar de curs amb múltiples assignatures suspeses i ha rebaixat el nivell d’exigència.
“El Botànic es va dedicar a altres coses, no a educar els nostres fills. I a la vista estan els resultats”, ha afirmat Barrachina.
Davant d’esta situació, ha recordat que el Consell va començar a actuar “en juliol de 2024”, amb les primeres modificacions del currículum de Secundària “per a millorar la formació en matemàtiques, llengua i lectoescriptura, justament en la mateixa línia que hui denuncia l’informe PISA”.
Barrachina ha sostingut que la baixada generalitzada de resultats a escala nacional demostra que “ens trobem davant un problema que va més enllà d’una comunitat autònoma” i que obliga a revisar les polítiques educatives aplicades a Espanya durant els últims anys.
El portaveu ha subratllat que la Generalitat “no es limita a assenyalar el problema”, sinó que està actuant amb un pla específic per a reforçar la competència lectora i la competència matemàtica, i retornar a les matèries fonamentals el protagonisme que han de tindre en el sistema educatiu.
“Serà en els pròxims informes internacionals, quan l’alumnat haja cursat una part significativa de la seua trajectòria amb este nou model impulsat per la Generalitat, quan podrem avaluar realment els efectes d’estes mesures”, ha conclòs.
Informació i foto: Generalitat Valenciana.
