La Unió Llauradora ha realitzat anàlisi sobre cítrics importats i comercialitzats en supermercats i hipermercats valencians els resultats dels quals posen de manifest les diferències entre les exigències fitosanitàries que suporten els productors europeus i les condicions aplicables als productes procedents de països tercers. Els resultats són rellevants i significatius. Un total de 10 de les 12 mostres analitzades, el 83%, contenen residus d’almenys una matèria activa actualment no aprovada a la Unió Europea o no autoritzada com a fitosanitari.
Les mostres es van comprar el passat 9 de setembre en botigues de Grup Carrefour, Consum i Mercadona. Dels 12 lots analitzats, 9 constaven com a procedents de Sud-àfrica, en dos no figurava l’origen i un apareixia etiquetat com a espanyol, encara que l’informe qüestiona aquesta identificació per la varietat i les característiques de la fruita.
Les anàlisis revelen una altra dada rellevant com és el de la presència simultània de residus de nombroses matèries actives en una mateixa fruita. En les mostres analitzades s’han detectat entre un mínim de 4 i un màxim de 9 matèries actives diferents en una mateixa mostra. Per tant, no es tracta únicament de deteccions aïllades d’una substància, sinó de la presència simultània de residus de diversos productes fitosanitaris.
LA UNIÓ assenyala que aquesta multiplicitat de residus no suposa per si mateixa un incompliment normatiu, ja que cap dels residus detectats supera individualment el seu LMR. No obstant això, considera que la presència de fins a 9 matèries actives diferents en una mateixa mostra justifica reforçar el control a cítrics importats. Cal ressaltar a més la hipocresia de la distribució comercial, en demanar com a molt dos o tres restes de matèries actives en els cítrics que els venem, en contraposició amb els importats.
Entre les matèries actives identificades, tres centren especialment l’atenció de LA UNIÓ, com la metoxifenocida, espirotetramat i 2-fenilfenol o ortofenilfenol. La metoxifenocida no està aprovada a la UE des de l’1 d’abril de 2026 i apareix en 7 de les 12 mostres, el 58%. L’espirotetramat -el conegut Movento– no està aprovat a la UE des de l’1 de maig de 2024. Els seus residus o metabòlits apareixen en 9 de les 12 mostres, el 75%. Per part seua, el 2-fenilfenol o ortofenilfenol, utilitzat principalment com a fungicida de postcollita, no està autoritzat com a fitosanitari a la UE des de l’1 de gener de 2020. Apareix en 3 de les 12 mostres, el 25%. La seua possible consideració com a biocida constitueix una figura jurídica diferent i no equival a una autorització fitosanitària.
LA UNIÓ diferència dos conceptes per a interpretar correctament els resultats. Cap dels residus detectats supera els Límits Màxims de Residus establits per la normativa europea. El LMR determina la quantitat màxima legal d’un residu que pot ser present en un aliment, mentre que l’aprovació d’una substància determina si pot ser utilitzada pels llauradors europeus com a producte fitosanitari. Per això, una substància que no està aprovada per a utilitzar-se a la UE pot deixar residus en un aliment importat i aquests continuar sent conformes amb els LMR europeus.
Els productors europeus estan sotmesos a una reducció progressiva de les substàncies actives disponibles per a protegir els seus cultius. Al mateix temps, han de competir en el mateix mercat amb productes procedents de països tercers que poden contindre residus d’algunes d’eixes mateixes substàncies, com és el cas del Movento. Per a LA UNIÓ, no es tracta d’afirmar que els cítrics analitzats siguen il·legals o insegurs, ja que els resultats no mostren superacions dels LMR. La denúncia se centra en la diferència entre les regles de producció aplicables als llauradors europeus i les que regeixen per als seus competidors de països tercers. En aquest sentit, LA UNIÓ demana accelerar la modificació del reglament pel qual la UE planteja fixar un límit màxim de residus (LMR) de substàncies no autoritzades en el seu territori fins al nivell més baix detectable en laboratori, conegut com a «zero tècnic» per als productes agrícoles importats. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “Si Europa prohibeix o deixa d’autoritzar una substància als seus llauradors, ha d’abordar també les condicions en les quals admet residus d’eixa mateixa substància en els productes importats. Per això reclamem reciprocitat real en les normes de producció i en la política comercial europea”.
LA UNIÓ traslladarà aquests resultats de les analítiques a AESAN, la Conselleria d’Agricultura i els organismes competents en consum i sanitat, i reclamarà que s’intensifiquen els controls sobre els productes importats. L’organització exigirà a més que les institucions europees avancen cap a una política de reciprocitat que impedisca que les majors exigències imposades als agricultors europeus es convertisquen en un desavantatge competitiu.
“Les mateixes exigències per a tots. El que els nostres llauradors ja no poden utilitzar no pot convertir-se en un avantatge competitiu per als productes importats”, assenyala Carles Peris. LA UNIÓ reclama també a la gran distribució que controle i certifique que els cítrics importats que compren s’igualen a les exigències europees en les formes de producció que compleixen els llauradors valencians i no s’aprofiten d’una mala regulació de la normativa europea. “Han de triar a qui defensen, si al consumidor aplicant els estàndards més estrictes europeus o per contra defensen a les grans empreses i productes de fora produïts amb matèries actives prohibides ací”, conclou Peris, qui fa una crida als consumidors perquè “no compren cítrics de països tercers perquè els nostres tenen més garantia sanitària”.
Informació i foto: La Unió.
