La publicació per part de la Unió Europea (UE) de les deteccions de plagues i malalties en les importacions citrícoles procedents de Sud-àfrica i altres països tercers ha empitjorat la guerra entre el sector citrícola europeu i el sud-africà.
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) tatxa “d’indignant” la reacció que ha manifestat l’Associació de Productors de Cítrics de Sud-àfrica (CGA, sigles en anglés), la qual, “en lloc d’acatxar el cap, reconéixer les seues reiterades intercepcions de fruites infestades de plagues i comprometre’s a millorar els controls per a garantir la seguretat fitosanitària dels seus enviaments a Europa, acusa la UE d’imposar unes normes irracionals contra la taca negra (Phyllosticta citricarpa) i sol·licita al govern sud-africà que presente un litigi oficial davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per proteccionisme”.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, afirma que “les excuses, les acusacions i les amenaces amb què responen els citricultors sud-africans davant les 22 deteccions de taca negra en el que portem de campanya (enfront d’una en 2022 i dues en 2021), l’única cosa que demostren és la incapacitat o la nul·la voluntat de complir les mínimes regles de seguretat fitosanitària que s’estableixen per a evitar l’entrada i propagació d’aquesta malaltia de quarantena”. Per això, el dirigent agrari demana a la UE que “no cedisca al xantatge de la CGA i tancament la frontera als cítrics procedents de Sud-àfrica mentre aquest país no vulga o puga garantir la seua seguretat fitosanitària”.
Davant les paraules de la CGA que la taca negra “és una qüestió estètica que solament afecta un percentatge minúscul de la fruita exportada com a resultat de les mesures de control”, AVA-ASAJA assegura que “es tracta d’una malaltia amb efectes devastadors que, segons l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), s’adapta perfectament al clima mediterrani. No en va, ja està expandint-se en la citricultura de Tunísia i s’acaba de detectar un positiu en carregaments d’Egipte”.
AVA-ASAJA també considera “molt greu que la CGA fins i tot arribe a qüestionar el sistema de control que determina el nombre de deteccions de taca negra”. El comunicat sud-africà assenyala que “s’ha establit un patró de classificacions errònies de CBS. A Bèlgica i Portugal les proves de CBS han demostrat ser poc fiables i han donat lloc a falsos positius. Per exemple, Portugal afirma haver interceptat CBS entre la fruita del Cap Occidental, si bé s’ha demostrat que aquesta plaga està completament absent a la província”. En aquest sentit, Aguado reclama que “es donen tots els aclariments respecte a aquest fals positiu i, en cas que la malaltia haja entrat al Cap Occidental, s’incloga entre els territoris afectats per la taca negra”.
Falsa arna
D’altra banda, l’organització agrària valenciana ressalta que “la CGA no ha fet cap esment a les dues deteccions de falsa arna (Thaumatotibia leucotreta) en sengles carregaments de taronges i aranges. Nosaltres sí que li donem la importància que mereix. Si s’ha produït una intercepció en taronges, això significa que Sud-àfrica no està fent bé el tractament en fred, perquè aquest mecanisme evitaria la presència d’aquesta plaga. I si s’ha produït una detecció en aranges, això ens porta a exigir una vegada més que el tractament en fred s’estenga a les aranges i les mandarines, en comportar el mateix risc fitosanitari”.
Aguado conclou que “la UE no pot semblar la dolenta de la pel·lícula. Totes les potències citrícoles estableixen les mesures que siguen necessàries per a tractar d’impedir la introducció de noves plagues i malalties. La UE no ha de baixar-se els pantalons davant els grans importadors de productes vegetals, sinó dir alt i clar ‘no a la mundialització de les plagues’ i ‘sí a la seguretat fitosanitària europea’, i més si cap quan la legislació comunitària és la més restrictiva fent ús de matèries actives fitosanitàries i, per tant, manquem de solucions efectives contra aquestes amenaces”.
