El moviment ‘Sí al Yasuní’ de l’Equador va aconseguir que es votara deixar sota el subsol el cru d’esta zona de l’Amazònia, coneguda per albergar la major biodiversitat del planeta
Han compartit experiències amb col·lectius valencians en defensa del territori com Acció Ecologista – AGRÓ, Per l’Horta o Rebel·lió Científica
Dos activistes del moviment ciutadà ‘Sí al Yasuní’ han visitat València este dimarts 24 d’octubre per a donar a conéixer la seua lluita ecologista, pionera en el món a aconseguir una consulta popular estatal contra l’extracció de petroli. Al matí, han donat una conferència en la *Facultat de *Dret de la Universitat de València i, a la vesprada, han participat en una trobada amb col·lectius ecologistes locals –Extinction Rebellion València, Per l’Horta, Acció Ecologista – AGRÓ, la Comissió Ciutat-Port, Rebel·lió Científica i Dones, veus i resistències-, amb els quals han compartit les seues lluites.
El moviment en defensa del Yasuní lluita a favor de la vida, de la biodiversitat i de la salut de les persones que ho habiten, enfrontant-se als interessos econòmics de poders fàctics i govern, que han argumentat la necessitat d’explotar el petroli per la suposada creació de llocs de treball (en quines condicions?) i per uns guanys econòmics milionaris (per a qui?). Un patró que s’ha repetit a València amb la ZAL, l’ampliació de la V-21, el Pla del Cabanyal, la depredació del Saler durant el franquisme o l’actual ampliació nord del Port.
El moviment ‘Sí al Yasuní’ acaba de marcar una fita històrica, convertint-se en un referent mundial de la lluita ambientalista, al ser el primer que aconsegueix la celebració d’una consulta popular vinculant sobre l’extracció de petroli en esta zona de l’Amazònia. Es va votar el passat 20 d’agost i va guanyar el sí a la seua protecció amb un 60% dels vots.
Activistes del moviment estan actualment donant a conéixer la seua lluita, els seus resultats i les seues perspectives de futur en una gira per l’estat espanyol. A València han estat Jorge Andrés Espinosa, cofundador de la plataforma Yasunidos, arquitecte i activista pels drets humans i de la naturalesa; i Zenaida Yasacama, la primera vicepresidenta dona de la Confederació Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE) i que forma part del poble kichwa de Pakayaku en Pastaza.
Què és el Yasuní i el Bloc 43?
Com ha explicat Yasacama, el Yasuní és “el parc nacional més gran de l’Equador, amb un milió d’hectàrees”, una superfície que equival a la meitat de la Comunitat Valenciana. És “la zona amb més biodiversitat del planeta” i està declarada Reserva de la Biosfera per l’ONU des de 1989.
Malgrat tot, alberga 8 blocs d’extracció de petroli, entre els quals està el 43. Integra 162.000 hectàrees que es van protegir amb el pla Yasuní–ITT a canvi d’una compensació econòmica de la comunitat internacional que mai va arribar; una excusa que va emprar el govern de Rafael Correa per a reactivar les extraccions.
A més de les conseqüències mediambientals de l’extracció de petroli en el Bloc 43, és el “territori ancestral de la nacionalitat Waorani i de pobles indígenes en aïllament, com els Tagaeri, els Taromenane i els Dugakaeri”. “L’explotació petroliera podria significar el seu extermini”, adverteix la vicepresidenta de CONAIE.
Les conseqüències de l’extracció de petroli en el Yasuní
Segons ha denunciat Yasacama, els impactes de les extraccions petrolieres són diversos: les exploracions requereixen estudis que utilitzen dinamita; l’obertura i treball dels pous impliquen desforestar per a construir carreteres; la infraestructura petroliera, com a plataformes, pous, centres de processament i generadors d’energia, creen perills per als animals i contaminen el medi ambient; i segons dades oficials del Ministeri de Medi Ambient de l’Equador, hi ha vessaments petroliers al país cada dia i en la zona Yasuní–ITT es van produir 18 vessaments entre 2016 i 2022.
Enfront de l’argument dels beneficis econòmics que reporten les extraccions, l’activista indígena denúncia que “els diners obtinguts de les explotacions quasi mai s’usen per a resoldre els problemes locals”. Una comparativa feta entre estes comunitats i Quito conclou que els avortaments prop dels pous són un 150% més freqüents; els casos de càncer, un 130% més; hi ha un 260% més de risc de mortalitat; i el 94% de la població perd els animals que els envolten (per contaminació del riu o per desforestació). A més, denúncia que el petroli “normalment ve acompanyat de corrupció i afebliment i fractures del teixit social de les comunitats”, que passen a tindre una “dependència de l’empresa petroliera que, quan es va, queden abandonades”.
Com a alternatives a l’extracció de petroli, des de ‘Si al Yasuní’ proposen, entre altres mesures, la reducció de les exoneracions tributàries als grups més rics de l’Equador: en 2021 va suposar que les arques públiques deixaren d’ingressar 6.338,6 milions de dòlars, l’equivalent al 20% dels Pressupostos Generals de l’Estat. En canvi, els guanys de les extraccions del Yasuní suposen, en mitjana anual, menys del 0,5% anual. També plantegen l’impuls del “turisme de naturalesa” en esta zona, gestionat per i per a les indígenes.
La lluita ciutadana que ha aconseguit el primer referèndum del món
Fa més de 30 anys que les organitzacions socials de l’Equador van començar a parlar de “l’ectòpia” de protegir el Yasuní, ha explicat a València un dels cofundadors de la plataforma Yasunidos, Jorge Andrés Espinosa. Quan Corretja va decidir reprendre les extraccions petrolieres, va nàixer la idea de fer una consulta popular vinculant amb la pregunta: “Està d’acord que el Govern equatorià mantinga les reserves de petroli de l’ITT, conegut com a Bloc 43, en el subsol de manera indefinida?”.
Havien de presentar 500.000 signatures en tres mesos i van aconseguir 755.000, malgrat una dura campanya de boicot en què van acusar de violents als impulsors. No obstant això, el Consell Nacional Electoral va denegar les signatures presentades en 2013, al·legant que moltes no eren vàlides; després es va demostrar que havien sigut rebutjades sense base legal, per la qual cosa es van demanar disculpes públiques i el procés va acabar en la Cort Constitucional en 2023.
Finalment, es va votar el passat 20 d’agost, coincidint amb les eleccions presidencials de l’Equador, després de 10 anys de lluita i d’haver patit tota mena de repressions (agressions policials, detencions, punxades telefòniques, persecucions, amenaces, etc.). “El referèndum és innovador, no s’ha fet en cap lloc del món”, sosté Espinosa.
Des del govern i les grans empreses van al·legar que la producció de petroli aporta 1.200 milions de dòlars, encara que els defensors de protegir el Yasuní denuncien que esta riquesa mai ha arribat a les comunitats locals. A més, les ocupacions més qualificades i millor pagats són ocupats per persones d’altres procedències, mentre que els autòctons s’encarreguen dels treballs més durs i precaris.
Malgrat les pressions i repressió policial que han patit les activistes, va acabar guanyat el ‘Sí al Yasuní’ amb 5.541.585 vots a favor, el 58,95% (enfront d’un 41,05% que va votar en contra); estes xifres suposen, en paraules d’Espinosa, “el consens democràtic més gran de la història de l’Equador”: “Demostra que volem protegir el Yasuní, que estimem la naturalesa i que volem una transició ecològica”.
I ara, què?
Després de la victòria a favor de la protecció del Yasuní en una consulta popular vinculant, ara el govern de l’Equador està obligat al desmantellament de la infraestructura en el termini d’un any, a la reparació social i ambiental en el Bloc 43 i a elaborar un pla per al Yasuní, en el qual el moviment ciutadà creu que les decisions haurien d’emanar de les indígenes.
L’explotació és de la petroliera estatal Petroecuador, encara que és operada per una empresa xinesa, que està “pressionant” perquè no es complisca amb la voluntat popular. En tot cas, hi ha altres 235 pous petrolífers en l’àrea del Yasuní, per la qual cosa les defensores del territori apel·len a seguir en la lluita. “Els blocs restants han seguit en activitat petroliera contínua i existeix contaminació en la selva i en els rius que impedeixen que es puga cultivar els camps o que es puga pescar”, alerta Zenaida Yasacama. L’arquitecte Jorge Andrés Espinosa afig: “Les transicions energètiques fetes des del capitalisme, que necessiten fusta de bassa o liti, perpetuen la dinàmica de l’extractivisme del nord al sud global”.
Sobre Entrepobles
Entrepobles és una associació internacional independent, feminista i amb base social activista. Va ser constituïda en 1988 pels Comités de Solidaritat amb Amèrica Llatina. A través de la cooperació solidària, l’educació emancipatòria i la incidència política, promou la transformació social al costat d’organitzacions i moviments alternatius de tot el món; organitza activitats educatives i campanyes; acompanyen a defensores i defensors dels DDHH i ambientals de Llatinoamèrica.
També donen suport a les accions socials, legals i de denúncia que emprenen les comunitats per a defensar el seu territori i les seues formes de vida, i denuncien les pràctiques abusives de les empreses i fons d’inversió que recorren a l’assetjament, la repressió, la violència, la coacció i l’assassinat contra activistes.
