Alan Branch (piano) Jesús Miralles Roger (violoncel)
A estes dates ja estàvem esperant el Festival de Música de Cambra que tots els anys ens regalen ‘Joventuts Musicals de Vinaròs’. En este cas, i de nou, ens van oferir un ‘Festival’, en la línia d’aquests passats anys. El marc, el clàssic, l’Auditori Municipal de Vinaròs, dissabte dia 28 d’octubre a les 19.30 hores. Fins ací tot bé, tot normal.
Mitja hora abans, ja es feia cua en la plaça Sant Agustí per a entrar a l’Auditori. Cosa rara en concerts de ‘Música de Cambra’. El concertista, violoncel·lista Jesús Miralles Roger, nascut a Vinaròs fa 37 anys ja tenia alguna cosa a dir. Justificava la llarga cua.
La presentació del concert va ser a càrrec de la vocal de Joventuts Musicals de Vinaròs Inma Redó, la qual va agrair l’assistència del públic, autoritats i alhora a l’Ajuntament per la seua col·laboració cada any en el muntatge.
Jesús, i gràcies a la seua mare Carmen Roger, podriem dir, es va iniciar en el món de la música. El coneixem de xicotet. Quan va entrar a formar part “l’Escolania de Montserrat”, ja se li veia que la seua carrera musical seria tot un èxit. Va estudiar, entre altres temes, cant, solfeig, piano, violoncel i orgue.
A la nostra ciutat el podem recordar afectuosament, quan el ben recordat rector de la parròquia de Santa Magdalena, mossén Miquel Romero, el convidava totes les nits, en els anys 90, a què tocara amb el seu ‘chelo‘, ‘El cant dels ocells’, bellíssima nadala de Pau Casals. Molts ens recordem d’eixos anys, en què Jesús era al principi més xicotet que el seu ‘chelo‘.
La veritat és que la seua carrera musical va “in crescendo”, s’ha fet un virtuós del seu instrument, i no sabem on arribarà.
Estava molt content de realitzar un concert a la seua ciutat, al seu poble i amb la seua gent. Per a això, va triar un superb, difícil i espectacular programa a base dels compositors; L.V. Beethoven, S. Prokoviev i F. Mendelsson, el qual es podria haver interpretat en qualsevol auditori tant d’Espanya com de l’estranger.
Acompanyat del pianista anglés Alan Branch, la seua interpretació va ser per a mi perfecta, virtuosa. El públic, que, per cert, va omplir tot l’auditori li ho va saber reconéixer, va ser ovacionat en diverses ocasions, i en el final, amb l’afecte que té a la seua ciutat i públic assistent, ens va regalar un parell de bises.
Gran concert per a guardar en la memòria, i ja a l’espera dels pròxims que ens presentaren les JJMM de Vinaròs.
Crònica i fotografia: Salvador Quinzá Macip.
