La Unió Llauradora i Ramadera alerta que llauradors i ramaders valencians afronten els mesos d’estiu amb uns costos de producció molt superiors als de fa sis anys, precisament en una època en la qual nombroses explotacions incrementen les seues necessitats d’aigua, energia, combustible i determinats inputs.
Les dades oficials del Ministeri d’Agricultura mostren que l’índex general de preus pagats pels béns i serveis utilitzats en l’activitat agrària se situa en 129,54, prenent 2020 com a base 100. Això significa que, en termes generals, els inputs agraris són prop d’un 30% més cars que en 2020, encara que alguns dels principals costos de les explotacions han registrat increments molt superiors.
Els carburants acumulen un encariment superior al 90% des de 2020, mentre que els fertilitzants són un 82% més cars i l’energia ha augmentat un 48%. També s’han incrementat de manera significativa els costos de conservació i reparació de maquinària (+39%), els productes fitosanitaris (+29%) i les despeses generals de les explotacions (+28%). L’escalada dels fertilitzants resulta especialment preocupant. Els nitrogenats costen ja més del doble que en 2020. La urea del 46%, per exemple, ha passat en un any de 52,69 a 72,84 euros per cada 100 quilos, la qual cosa suposa un increment del 38%. El sulfat amònic del 21% augmenta prop d’un 30% i l’abonament 15-15-15 ho fa quasi un 19%.
Aquesta situació adquireix especial rellevància durant l’estiu. En els cultius de regadiu, a les majors necessitats hídriques se sumen els costos energètics derivats del bombament, a més de la despesa en fertilització, tractaments fitosanitaris i utilització de maquinària. En els cultius de secà continuen pesant especialment el combustible, la maquinària, els tractaments i els fertilitzants. En les explotacions ramaderes, per part seua, els animals han d’alimentar-se, abeurar-se i atendre’s diàriament, independentment de les condicions del mercat, la qual cosa manté elevats els costos d’alimentació, carburants, electricitat, serveis veterinaris i manteniment.
LA UNIÓ adverteix a més que aquesta inflació dels costos agraris no es trasllada de manera homogènia als preus que perceben els productors. Mentre els carburants i els fertilitzants es troben un 90% i un 82% per damunt dels nivells de 2020, respectivament, els preus en origen de molts productes no compensen l’increment dels costos de producció. En aquest sentit, per exemple, els preus en origen i destinació d’alguns productes del camp valencià pateixen un diferencial del 321% en la carabasseta, del 385% en l’encisam, del 218% en el cogombre, del 263% en el pimentó roig, del 225% en el pimentó verd, del 245% en la tomaca d’ensalada, del 424% en la llima, del 147% en el meló i del 208% en el meló d’Alger.
En el cas dels productes ramaders, el diferencial arriba al 229% en la vedella de primera, al 348% en el corder, al 187% en el pollastre, al 423% en el porc i al 238% en el conill.
Aquestes dades, assenyala l’organització, evidencien la necessitat de reforçar el funcionament de la cadena alimentària per a garantir que els productors puguen cobrir els seus costos i obtindre una remuneració justa pel seu treball. LA UNIÓ considera que resulta més necessària que mai una aplicació efectiva de la Llei de la Cadena Alimentària que impedisca que la baula més feble suport de manera desproporcionada els increments dels costos.
El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, assenyala que “quan arriba l’estiu no podem apagar el camp. Els cultius continuen necessitant aigua, energia, tractaments i maquinària, i els animals cal alimentar-los i atendre’ls tots els dies. Produir aliments costa hui molt més que fa sis anys i molts d’eixos sobrecostos els assumeix directament el llaurador o el ramader”.
Davant aquesta situació, LA UNIÓ reclama la creació definitiva d’un gasoil professional agrari, específicament destinat a llauradors i ramaders i amb una fiscalitat reduïda i adaptada tant en l’IVA com en l’Impost sobre Hidrocarburs, dins dels marges permesos per la normativa europea.
L’organització considera necessari passar de mesures conjunturals o devolucions posteriors a un sistema estructural que abaratisca directament el combustible emprat per a produir aliments. “No té sentit que un carburant imprescindible per a produir aliments suporte una fiscalitat concebuda fonamentalment per al consum ordinari”, assenyala Peris.
LA UNIÓ reclama així mateix mesures estructurals per a reduir la factura energètica de les explotacions i del regadiu, mitjançant l’impuls de l’autoconsum i les energies renovables, l’emmagatzematge energètic, la modernització dels sistemes de reg i les inversions en eficiència energètica. També sol·licita actuacions davant el fort encariment dels fertilitzants, especialment els nitrogenats, així com el desenvolupament d’una estratègia que permeta reduir la dependència exterior de matèries primeres essencials per a la producció agrària.
“Si volem garantir la producció d’aliments i mantindre explotacions viables, les polítiques públiques no poden limitar-se a actuar sobre els preus finals; també han d’ajudar a reduir els costos estructurals de produir”, conclou Peris.
Informació i foto: La Unió.
