Es tractava d’una conferència emmarcada dintre del Cicle Alfred Giner Sorolla de la Seu Nord de la Universitat Jaume I de Castelló
La professora titular de l’UJI de la Unitat Predepartamental de Medicina, dintre de l’àrea de Microbiologia, Rosa de Llanos Frutos, va oferir ahir divendres 13 de novembre a la Fundació Caixa Vinaròs la conferència “El delicat equilibri invisible. Una mirada al fascinant món de la microbiologia”. L’activitat formava part del cicle Alfred Giner Sorolla de la Seu Nord de la Universitat Jaume I, amb la voluntat de recordar la figura del destacat científic i investigador vinarossenc Giner Sorolla.
A través d’un llenguatge divulgatiu i proper de Llanos va detallar el món dels microorganismes format per bacteris, fongs, paràsits i virus, al mateix temps que desmentia algunes de les creences populars. Primer de tot va destacar que els microorganismes poden ser beneficiosos per a les persones com per exemple els llevats, fonamentals per al fer el pa o els bacteris per a la fermentació dels iogurts i especialment també per a la nostra digestió.
De Llanos va indicar que al cos humà hi ha aproximadament 39 bilions de microorganismes que formen part de la nostra microbiota i microbioma. En relació a la microbiota, són els que viuen en simbiosi en el nostre cos com els que hi ha allotjats a l’aparell digestiu, boca o zona genital, fonamentals per al nostre funcionament. Pel que fa al microbioma, també conviuen en el cos humà i en aquest cas canvien dependent de factors externs com la dieta, exercici o medicació, inclouen material genètic i també són fonamentals.
Al llarg de la vida, tant la microbiota com el microbioma, canvien i evolucionen depenent d’aspectes com el clima, les relacions personals, la dieta, el medi ambient o fins i tot la feina. En aquest sentit, quan hi ha un equilibri correcte, llavors s’anomena eubiosis, en canvi, si hi ha desequilibris es definix com disbiosis que pot generar malalties.
Resistència als antibiòtics
D’altra banda, durant la conferència de Llanos va fer especial incidència en els bacteris i sobretot en la resistència als antibiòtics, ja siga pel seu abús, tant en les persones com en els animals o també per fer un ús incorrecte. En aquest sentit, detallava que els bacteris contínuament evolucionen compartint entre ells material genètic, fent mutacions o fins i tot patixen infeccions de virus que els fan resistents als antibiòtics, insistint que un ús incorrecte dels medicaments els ajuda a millorar les seues resistències.
Tots aquests bacteris allotjats al cos humà i també en els animals es poden traslladar a través de l’ambient i passar d’unes persones a les altres, propagant d’aquesta forma la resistència als antibiòtics. Davant d’aquesta situació des del Govern Central s’ha creat el Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics amb mesures, com l’aplicació de noves molècules, vacunes o fins i tot l’ús de virus en bacteris, per intentar fer front a aquest problema sanitari de primer nivell.
Per últim, de los Llanos insistia en la necessitat educació, indicant que per part de la Universitat Jaume I s’ha creat el programa MicroMón per apropar als joves la cultura científica sobre la resistència als antibiòtics, amb la voluntat de conscienciar sobre un ús correcte del medicament, a més d’atraure nous investigadors.
Informació i foto: Fundació Caixa Vinaròs.
