L’equip ha descobert bacteris beneficiosos en la boca que milloren la salut oral i la tensió sanguínia
Els resultats, publicats en les revistes ‘Scientific Reports’ i ‘Frontiers in Microbiology‘, confirmen que el nitrat és un factor estimulant per a la salut oral i cardiovascular
El grup d’investigació de Microbioma Oral de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), liderat per Alejandro Mira, ha patentat un compost prebiòtic i diversos probiòtics per a previndre les principals malalties orals: la càries, la periodontitis i l’halitosi.
Un prebiòtic és una substància que afavoreix el creixement de bacteris saludables o les seues funcions beneficioses, mentre que un probiòtic és un bacteri que, si s’administra en dosis adequades, pot millorar la salut.
La combinació d’una molècula bioactiva present naturalment en verdures juntament amb els bacteris orals identificats per l’equip d’investigació s’ha revelat eficaç enfront de les malalties orals
A més, és beneficiós per a previndre les malalties cardiovasculars i fins i tot podria tindre un efecte positiu en la diabetis. És la primera vegada que es descriu un tractament beneficiós per a totes aquestes patologies de manera simultània.
El desenvolupament ha sigut possible després que personal investigador de l’equip observara que diferents bacteris beneficiosos en la boca converteixen el nitrat (provinent principalment de verdures) a nitrit i òxid nítric (un conegut vasodilatador).
Els resultats nous de l’estudi, que acaben de publicar-se en la prestigiosa revista ‘Scientific Reports’, del grup Nature, demostren com el nitrat, a més de reduir la tensió sanguínia, pot millorar la salut bucodental, neutralitzant els àcids causants de la càries i eliminant bacteris patògens causants del sagnat gingival i el mal alé.
Per exemple, havent dinat una ensalada, els bacteris beneficiosos de la boca transformen el nitrat de les verdures en compostos beneficiosos per a la salut oral. Encara que els investigadors i investigadores han demostrat que aquest procés és molt ràpid i comença mentre es masteguen les verdures, gran part del nitrat es perd en engolir.
«Però ací és on el procés es torna fascinant perquè una part significativa d’aquest nitrat passa a la sang i és capturat per les glàndules de la saliva, que el concentren en la boca durant hores i, d’aquesta manera, el nostre cos utilitza aquests bacteris com una factoria per a convertir nitrat a nitrit, que el cos humà no és capaç de fer», ha explicat l’investigador principal de l’estudi, Alejandro Mira.
«Aquest nitrit – ha explicat Mira- serveix d’una banda per a millorar la salut bucodental, i per un altre per a produir òxid nítric, que redueix la tensió sanguínia, és utilitzat per les cèl·lules immunitàries per a destruir cèl·lules tumorals, i millora el rendiment esportiu, entre altres funcions».
«El seu paper és tan important, que si una persona elimina tota la seua *microbiota oral per l’ús excessiu de col·lutoris, es produeix un augment de la tensió sanguínia, i un empitjorament del rendiment físic», ha detallat el científic de Fisabio.
L’equip investigador va recollir saliva de 12 donants sans, que va ser testada in vitro amb una sola dosi de nitrat. Les mostres es van analitzar a les 5 hores (quan la major part del nitrat havia sigut reduït, i ja s’havia produït una part de nitrit); i a les 9 hores (quan tot el nitrat i la majoria del nitrit s’hi havia metabolitzat). Els investigadors/as van observar que el nitrat va reduir la producció d’àcid làctic, va incrementar els nivells d’amoni (un neutralitzador d’àcids) i va augmentar el pH en boca. Un augment de pH en la boca limita o prevé el desenvolupament de càries.
Així mateix, es va detectar el creixement dels bacteris nitrat reductors, Neisseria i Rothia associades a salut oral, al mateix temps que es va produir una reducció dels bacteris associats al desenvolupament de càries (Streptococcus, Veillonella i Oribacterium), halitosis i periodontitis (Porphyromonas, Fusobacterium, Leptotrichia, Prevotella i Alloprevotella).
«Concloem que el nitrat pot ser un factor estimulant per a la salut oral, amb el potencial de disminuir càries, periodontitis i halitosis. Hem vist que l’efecte del nitrat en el metabolisme ofereix resistència a l’acidificació resultant del consum del sucre, perquè redueix la producció de lactat i augmenta el de neutralitzadors d’àcid», ha destacat Bob Rosier, investigador predoctoral de *Fisabio, que ha realitzat la part experimental del treball.
«El nitrat és, per tant -ha afegit Bob Rosier– una molècula associada a la salut en la cavitat oral i, per això, suggerim que siga usat com a prebiòtic i també l’ús de ceps de bacteris nitrat reductors com probiòtics per a estimular els beneficis del nitrat per al metabolisme».
La identificació i selecció d’aquests bacteris beneficiosos s’ha realitzat per mitjà de cultiu al qual els investigadors han afegit una substància que vira de color davant la presència de nitrit, segons acaben de publicar els investigadors en la revista Frontiers in Microbiology. Alguns d’aquests bacteris són especialment bones en la producció de neutralitzadors d’àcid, i unes altres en òxid nítric.
«D’aquesta manera, es poden plantejar tractaments personalitzats preventius per a cada persona i així millorar la seua salut oral, i també sistèmica perquè les malalties cardiovasculars podrien tractar-se en part modificant de forma dirigida la microbiota oral de la o el pacient», ha assenyalat Bob Rosier.
A partir d’aquestes observacions, l’equip d’investigadors i investigadores ha desenvolupat un test diagnòstic que pot determinar si una persona disposa o no d’aquests bacteris beneficiosos i a bastament per a convertir el nitrat en nitrit.
El test consisteix en la presa d’una mostra de saliva en la qual es mesuren diferents compostos. Amb el resultat del mateix s’estima el risc de desenvolupar càries, periodontitis o mal encoratge, així com d’accident cardiovascular i altres malalties derivades del dèficit d’òxid nítric. En cas de ser necessari, el tractament prebiòtic o probiòtics podria ajudar a pal·liar aquest risc.
Els investigadors i investigadores busquen ara empreses del sector de la salut bucodental, del diagnòstic clínic o dels aliments funcionals interessades a desenvolupar i comercialitzar el kit diagnòstic i els productes contenint el prebiòtic i els probiòtics.
Patologies orals més freqüents
La càries és considerada com la malaltia infecciosa més estesa del món, ja que afecta el 80-90% de la població.
Per part seua, les malalties periodontals es caracteritzen per una inflamació i destrucció dels teixits de suport de la dent, produint-se a vegades, halitosis i, en casos avançats, la pèrdua dentària.
Les malalties orals no sols provoquen pèrdua de dents o dolor, sinó que una mala salut bucal influeix sobre altres malalties sistèmiques, com pot ser el càncer d’esòfag i estómac, i fins i tot en malalties cardiovasculars, diabetis i Alzheimer.
A Espanya, una de quatre persones adultes té periodontitis o *halitosis, la causa principal de les quals és l’activitat bacteriana de les genives i la llengua. «Tractar d’eliminar aquests bacteris ha sigut l’estratègia tradicional durant dècades, però no ha tingut èxit; la tendència actual és tractar de modular aquests microorganismes per a afavorir un ecosistema saludable, però fins ara no hi havia cap prebiòtic que poguera exercir aquesta funció. La nostra predicció és que aquest treball obri una nova ona de productes de salut bucodental basats en el nitrat, per exemple d’extractes de verdures, que complementen el paper del fluor», han conclòs els investigadors i investigadores
