La Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears impulsaran una estratègia conjunta per a optar a fons europeus amb actuacions d’impuls a l’economia blava mitjançant el desenvolupament de projectes que afavorisquen la mobilitat sostenible, la conservació de la biodiversitat i la modernització del model turístic. A més, i amb la finalitat d’afavorir la reactivació del sector turístic, plantegen que la UE garantisca el dret a la mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes sufragant les proves PCR que necessiten per a efectuar els seus desplaçaments.
Així ho han anunciat el president del Consell, Ximo Puig, i la seua homòloga balear, Francina Armengol, després de la reunió que han mantingut en el Palau de la Generalitat, en la qual han participat també el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler; el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, Miquel Company; el director general de Coordinació de l’Acció del Govern, Ángel Poyatos, i el director balear de l’Oficina de Planificació i Coordinació d’Inversions Estratègiques, Joan Carrió.
El president ha destacat en roda de premsa que «l’aliança» entre les dues comunitats és «estratègica», necessària per a aprofitar de la forma més eficient els recursos que la UE posa a la disposició dels governs, i respon a un «alineament comú» en interessos i també a la coincidència d’enfocament en la manera d’abordar la superació de la pandèmia de COVID-19.
En aquest context, s’ha mostrat partidari que les proves PCR necessàries per als desplaçaments siguen finançades per la UE, una reivindicació que, com ha destacat, comparteix la comunitat balear. Tal com ha argumentat, si les vacunes són gratuïtes en l’espai europeu, també l’han de ser les proves que se li exigisquen a la ciutadania per a poder moure’s, a fi que no hi haja discriminació per raons econòmiques.
Puig ha anunciat a més que el diàleg i col·laboració institucional entre les dues comunitats tindrà la seua continuïtat aquest estiu, amb un cim valencià-balear, que se celebrarà, si les circumstàncies epidemiològiques ho permeten, a les Balears en els mesos de juny o juliol, i que s’obrirà a la participació d’agents socials, universitats i empreses.
La proposta conjunta per a afavorir l’economia blava, en la qual les dues comunitats han treballat en els últims mesos, identifica quatre línies de treball a partir de les quals es desenvoluparan projectes conjunts: el desenvolupament d’un clúster logístic intermodal que permeta impulsar el transport sostenible, el Corredor Mediterrani i la connexió Madrid-València-Palma; l’adaptació al canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat; la sostenibilitat, innovació i digitalització del model turístic i, finalment, la resposta als reptes i oportunitats que es plantegen en l’àmbit de la Formació Professional.
La iniciativa enllaça amb les prioritats de la Unió Europea per als fons del Next Generation i el New Green Deal perquè s’orienta cap a la transició energètica i ecològica, la lluita contra el canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat, la cohesió socioeconòmica i territorial, la digitalització i la innovació. Així mateix, encaixa en, almenys, sis de les polítiques palanca del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya.
Clúster logístic intermodal
La línia de treball relacionada amb el clúster logístic intermodal mediterrani i l’impuls a la mobilitat sostenible té com a objectiu modernitzar les connexions intermodals entre les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, tant de mercaderies com de persones, i potenciar la descarbonització del transport marítim, en el marc de les inversions del Corredor Mediterrani i reforçant la connexió Madrid-València amb Palma.
Per a això, es planteja explorar actuacions com la millora i modernització de les connexions intermodals, el reforç de l’eix logístic i de la connectivitat sostenible Madrid-València-Palma i l’increment de l’eficiència energètica i descarbonització del transport marítim.
A més, també es proposen accions per a afavorir la inversió en capital humà, amb la formació en logística, noves tecnologies i eficiència energètica per a personal especialitzat, embarcat i en port, així com per a impulsar la digitalització i intel·ligència artificial aplicades a l’eficiència energètica del transport marítim, al control de contaminació i a la reducció d’impactes ambientals provocats pel transport, i també a la millora de la seguretat marítima.
Corredor ecològic
La línia de treball relacionada amb l’adaptació al canvi climàtic i conservació de la biodiversitat busca crear un corredor mediterrani ecològic, una plataforma comuna per a fomentar la investigació i la sostenibilitat amb la finalitat d’impulsar la investigació sobre la mar i la cerca de potencialitats en la digitalització, aplicació d’intel·ligència artificial i robòtica.
Es pretén també el foment d’un clúster d’empreses en tecnologia marina i economia blava i l’atracció, retenció i retorn de talent científic, investigador i empresarial en les Illes Balears i la Comunitat Valenciana en les disciplines relacionades amb la ciència marina, el canvi climàtic i l’economia blava.
A més, l’espai marítim entre Illes Balears i Comunitat Valenciana compta amb dos actius ecològics de màxim interés: el corredor de migració de cetacis i les prades de posidònia.
Per això, es proposa l’estudi d’actuacions per a l’impuls de línies d’investigació conjuntes sobre adaptació al canvi climàtic, la contaminació marina o gestió d’espècies invasores i d’espècies amenaçades.
A més, també es planteja la presentació conjunta a convocatòries de finançament de projectes d’investigació, divulgació i formació, el desenvolupament d’un projecte de seguiment específic conjunt de la zona marina protegida ‘Corredor de Cetacis del Mediterrani’ o un projecte conjunt per a la protecció de les prades de posidònia i la conservació d’aiguamolls costaners, així com l’impuls de línies d’ajuda específica per a la recollida de residus i plàstics, presa de dades de fauna o conscienciació ambiental, entre altres.
Reactivació i modernització del model turístic
Pel que fa a la sostenibilitat, innovació i digitalització per a redefinir el model turístic i reactivar i modernitzar el sector, es pretén aprofitar els fons de recuperació com a catalitzador per a aconseguir un sector turístic competitiu.
Es desenvoluparà en aquest àmbit una estratègia que servisca per a esmorteir els impactes de la COVID-19, però també per a abordar els reptes als quals ja s’enfrontava el sector abans de la pandèmia.
Per a això, es proposen actuacions i projectes conjunts entorn del turisme sostenible, ajudes per a inversions i incorporació de noves tecnologies per a la descarbonització i eficiència energètica de les instal·lacions i negocis turístics i augment de capacitació i competències digitals enfocades al turisme de qualitat, a la diversificació i la sostenibilitat ambiental del sector turístic.
Formació Professional
Quant a la línia de treball basada en la resposta als reptes i oportunitats de la Formació Professional, es pretén, entre altres actuacions, la creació d’un fòrum permanent d’intercanvi i bones pràctiques formatives entre les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
S’actuarà en àmbits com el diagnòstic conjunt de noves necessitats formatives en sectors tradicionals i emergents, el disseny d’estratègies de formació per a la millora de la qualificació al llarg de la vida professional o la planificació d’estratègies específiques de formació i competències digitals per a joves i dones i per a col·lectius vulnerables (persones parades de llarga duració o aturades majors de 45 anys i dones víctimes de violència masclista) o la creació de sistemes compartits d’assessorament i orientació laboral.
