L’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i la Fundació Valenciana d’Agricultura i Medi Ambient (FUVAMA) han impulsat una investigació per a analitzar les propietats nutricionals de les taronges i les mandarines i els seus efectes beneficiosos sobre la salut, tenint en compte la seua interacció amb el genoma humà.
Totes dues entitats acaben de signar un conveni per a posar en marxa el projecte ‘Anàlisi nutrigenòmica de dietes suplementades amb cítrics’, que serà desenvolupat pel Grup d’Investigació en Genòmica Traslacional d’INCLIVA sota la direcció del Dr. Arturo López.
El projecte pretén realitzar diferents aproximacions experimentals, amb especial atenció a l’ús de tecnologies ‘ómicas’ de nova generació amb la finalitat de descobrir com dos fruits de la categoria dels cítrics (taronja i mandarina), de gran importància econòmica i gastronòmica a la Comunitat Valenciana, interactuen amb el *transcriptoma (conjunt de molècules d’ARN missatger i d’ARN no-codificant presents en una cèl·lula o teixit concret), i identificar així potencials noves aplicacions per a la salut humana.
FUVAMA va ser creada en 1997 per l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) –que és ‘Ambaixador d’honor d’INCLIVA’ pel seu suport a la investigació sanitària– amb l’objectiu d’impulsar la cooperació per al desenvolupament tècnic, cultural, econòmic i social del sector agrari i la millora de les condicions de vida en el medi rural. FUVAMA té un especial interés a promoure activitats que beneficien la investigació en salut.
En aquest sentit, ja va subscriure un conveni marc de col·laboració amb INCLIVA, al juliol de 2021, per a la realització d’activitats relacionades amb la investigació, el desenvolupament, la innovació, la formació i la divulgació especialment en el camp de la biomedicina, en el qual té el seu origen el present conveni, signat pel president de FUVAMA, Bernardo Ferrer, i el director gerent de INCLIVA, Vicente de Juan.
FUVAMA proporcionarà els cítrics necessaris per al desenvolupament d’aquest projecte d’investigació, que tindrà lloc al llarg de 2023. Una vegada obtinguts i analitzats els resultats, totes dues entitats difondran les seues conclusions a fi de generar un impacte positiu sobre la salut dels consumidors i el sector citrícola. Aquest programa compta amb una subvenció de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Existeixen nombrosos estudis científics que demostren un efecte beneficiós sobre la salut humana de determinats aliments i tipus de dieta, com la mediterrània, sustentats no sols en la seua excel·lent capacitat per a millorar la qualitat de vida, sinó també en el desxifrat de diferents mecanismes moleculars i cel·lulars sobre els quals actuen de manera específica alguns dels seus nutrients.
Un exemple concret de potencial terapèutic dels aliments són les anous, riques en àcids grassos omega-6, recomanades per a controlar la hipercolesterolèmia per tindre efectes sobre el perfil lipídic i disminuir els nivells de colesterol. Al seu torn, les propietats beneficioses dels aliments són causades pels micronutrients i macronutrients que els componen, com l’àcid oleic, present en l’oliva i principal component de l’oli d’oliva o el peix blau, ric en omega 3, indicat per a previndre malalties cardiovasculars, una de les principals causes de mort als països desenvolupats. Per tant, existeix un gran potencial terapèutic en els aliments que diàriament consumim que requereix conéixer quins són els principis actius responsables de les seues activitats biològiques desitjables.
La nutrigenòmica és una disciplina científica que busca entendre com els nutrients afecten l’equilibri entre la salut i la malaltia mitjançant la seua capacitat d’interacció amb el genoma. Recentment, s’ha identificat que diferents components bioactius dels aliments -com a vitamines, flavonoides o polifenols-, són capaços d’interactuar amb els nostres gens, modificant la seua expressió mitjançant mecanismes epigenètics, com la regulació dels patrons de metilació del DNA, o mitjançant la repressió/activació de determinades molècules d’RNA.
Per això, és cada vegada més evident que la ingesta inadequada o escassa de micronutrients, presents en la dieta mediterrània, com algunes vitamines, carotenoides o flavonoides específics, tots ells presents en gran quantitat de fruites, verdures i hortalisses, s’ha associat a patologies cròniques cardiovasculars i respiratòries, osteoporosis, obesitat, diabetis o càncer. És necessari, doncs, identificar els efectes beneficiosos per a la salut d’aliments que formen part de la nostra dieta tradicional, que ingerim regularment, a partir de la seua interacció amb el genoma humà, buscant ampliar la comprensió de les seues propietats potencialment terapèutiques i coadjuvants. Això obri la porta a la seua potencial ocupació en la regulació de processos que encara s’escapen al nostre control, com l’envelliment, l’obesitat, la neurodegeneració o els processos de degeneració muscular producte de malalties rares o del càncer.
L’objectiu principal d’aquest projecte és estudiar l’efecte a nivell transcriptòmica en un model animal (ratolí) sense patologies d’una dieta suplementada amb un cítric, siga la taronja o la mandarina, durant 30 dies. L’anàlisi es realitzarà en diferents òrgans, tots rellevants en diverses patologies humanes, comparant amb el mateix model ‘murino‘ alimentat amb una dieta estàndard no suplementada, per a establir posteriorment la potencial rellevància dels canvis observats en rutes patogèniques conegudes. Aquesta anàlisi, transcriptòmica es farà en diferents teixits del ratolí amb relació en patologies humanes com a fetge, renyó, cor, múscul esquelètic, cervell i pàncrees, per a identificar potencials efectes específics sobre aquests. La hipòtesi plantejada es basa en el concepte de la Modulació Gènica Terapèutica, per la qual és possible rescatar patrons d’expressió gènica anormals (associats a malaltia), influint en l’expressió endògena de determinats gens.
Els canvis moleculars significatius trobats s’analitzaran mitjançant estudis bioinformàtics per a identificar associacions amb vies de senyalització relacionades amb patologies humanes i servirà per a inferir noves hipòtesis d’investigació fins ara no plantejades per als aliments a estudi.
Els resultats permetran, d’una banda, definir efectes biològics desitjables específics per a cada òrgan i/o aliment en estudi, incloent-hi aspectes encara desconeguts, com una potencial activitat promotora de rutes anabòliques en múscul esquelètic, per tant, amb potencial activitat per a previndre o millorar fenotips atròfics en el context d’una malaltia, o que es comporten com a factors protectors enfront de defectes cardíacs o esdeveniments de toxicitat hepàtica o renal.
Així mateix, permetran identificar també noves rutes cel·lulars i grups de gens amb els quals interactua cada compost podent buscar, mitjançant comparacions bioinformàtiques amb bases de dades ja existents, si pot existir alguna connexió amb patologies concretes.
