El president reivindica que la «vacuna» per a aconseguir situar a la ciència en el lloc que mereix és augmentar la inversió pública i la privada en I+D+i, amb l’horitzó d’aconseguir el 2% del PIB
«La ciència salva vides, famílies, ocupacions i, en definitiva, societats», de la mateixa manera que «l’educació forma, la sanitat protegeix, la dependència dignifica i les pensions sostenen», assenyala Puig
En la seua intervenció durant l’acte de proclamació dels Premis Rei Jaume I, el responsable del Consell ha insistit en la necessitat d’un pacte per la ciència que assegure «estabilitat» més enllà de conjuntures
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat donar a la ciència «el rang que mereix» com a «pota fonamental» de l’estat del benestar i ha reivindicat, com a «vacuna» per a aconseguir-lo, actuacions que aconseguisquen «retindre el talent, augmentar la inversió pública i privada, amb l’horitzó del 2% del PIB com a objectiu real i no teòric, eliminar les traves burocràtiques a empreses i facilitar l’emprenedoria».
El president, en la seua intervenció en el Va salar de Corts durant l’acte de proclamació dels Premis *Rei Jaume I 2020, ha indicat que «és hora que la ciència, la innovació i la investigació reben l’atenció que mereixen per part de totes les administracions, per decència i per intel·ligència».
«És hora que la ciència, la innovació i la investigació siguen considerades una altra pota fonamental del nostre estat del benestar», perquè «l’educació forma; la sanitat protegeix; la dependència dignifica i les pensions sostenen», i la ciència salva, salva vides, salva famílies, salva ocupacions, salva societats», ha dit Puig, que ha advocat per «reinicialitzar la nostra manera d’entendre la ciència com una prioritat a llarg termini» perquè és hora d’entendre-la «com una urgència».
Tal com ha defensat, la societat «anhela una vacuna que protegisca la salut i que permeta recuperar el benestar perdut, però el desenvolupament d’una vacuna no brolla del no-res» i «perquè un equip investigador realitze aquesta troballa, necessita finançament i suport».
«Crec, amb humilitat, que tots hem aprés la lliçó». «Era això», ha subratllat el president parafrasejant a Ortega y Gasset; «era això que cada any pregonen els Premis Rei Jaume I: per a protegir a la nostra societat, cal fer costat a la ciència i a la investigació».
«En la ciència hem de sembrar ja per a poder recollir quan siga peremptori; en cas contrari, la collita no arribarà a temps», ha assenyalat Ximo Puig, per a qui no cap ni el derrotisme ni la resignació. «No serà ràpid ni fàcil alçar-nos d’aquest colp rebut, però «no hi ha dreceres al progrés» i «aquest camí passa per incrementar el suport a aquesta nova pota de l’estat del benestar».
En aquest punt, ha tornat a reclamar un pacte per la ciència, perquè la investigació «no sap ni de conjuntures ni de legislatures», sinó que precisa «d’estabilitat».
Augment de l’11% en personal investigador
El president ha recordat, d’altra banda, que la Comunitat Valenciana ha augmentat el seu nombre d’investigadors i investigadores un 11% en tres anys, i que en 2018 va destinar l’1,05% del PIB a I+D+i. «Hem avançat, però encara queda molt camí per recórrer», ha manifestat Puig, qui s’ha referit a la posada en marxa en mesures pioneres com l’Estratègia Valenciana d’Intel·ligència Artificial o com el Pla GenT, amb el qual s’ha atret 51 investigadors i investigadores d’excel·lència a la Comunitat Valenciana.
El titular de la Generalitat també ha al·ludit a la pròxima creació d’una institució valenciana d’excel·lència internacional amb seu a Castelló, que s’estendrà per tot el sistema científic de la Comunitat per a atraure talent i al fet que l’Agència Valenciana de la Innovació, amb 27,1 milions de pressupost, continuarà creixent per a convertir-se en un far de la nostra economia postpandèmia.
«Si les retallades no són una eixida a aquesta nova crisi, menys encara poden ser-ho les retallades en ciència, investigació i innovació», ha abundat el president, que ha recordat: «La innovació ens ha salvat i ens està salvant vides. Per tant, no era el futur, era el present el que ens jugàvem amb el nostre desenvolupament científic i la nostra capacitat innovadora».
Hui, 32 anys després de la creació dels guardons, «només tenim una elecció: fer-los més cas als Premis Rei Jaume I i apostar per la ciència, per la investigació i per l’emprenedoria innovadora, perquè en això ens va la vida», ha assegurat Puig.
Persones premiades en l’edició de 2020
En la present edició el premi a la Investigació Bàsica ha recaigut en Francisco José García Vidal, doctor en Ciències Físiques, catedràtic i director del Condensed Matter Physics Center (IFIMAC), a qui es reconeix el seu treball durant 25 anys en l’àrea de la Nanofotònica. El jurat destaca «la seua destacada contribució en el camp de la *plasmónica i de la interacció de la llum amb materials nanoestructurats«.
Quant a la categoria d’Economia, ha rebut el premi Diego Puga Pequeñot, PhD in Economics, London School of Economics and Political Science, i actualment professor d’Economia en CEMFI. Diego Puga ha sigut guardonat amb el Premi Rei Jaume I 2020 per les seues contribucions en el camp de l’economia espacial. Destaca pel seu treball sobre l’evolució de les desigualtats regionals i, més recentment, per les seues contribucions utilitzant el Big Data, que estan canviant la forma tradicional d’abordar els fenòmens lligats a l’espai.
En Investigació Mèdica ha sigut guardonat Miguel Beato del Roser, doctor en Medicina, Habilitació en Bioquímica i cap de Grup del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Va crear el Centre de Regulació Genòmica que, sota la seua direcció, és un dels més reconeguts a Europa meridional. El jurat li ha atorgat el premi pels seus descobriments sobre com funcionen un tipus d’hormones que químicament són grasses i inclouen les hormones sexuals i el cortisol, l’hormona de l’estrés.
Fernando Maestre Gil és el guardonat aquest 2020 en la categoria de Protecció del Medi Ambient. Llicenciat en Biologia i doctor en Biologia, per la Universitat d’Alacant, és investigador, catedràtic d’Universitat (en excedència) i director del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global. Per al jurat, «la investigació del professor Maestre aborda el creixent problema de la desertificació enfront del canvi climàtic global, un problema que necessita solucions urgents en la protecció del medi ambient».
En el camp de les Noves Tecnologies, ha sigut reconeguda pel jurat la doctora en ciències químiques, Laura M. Encisam Gómez, que actualment exerceix com a professora d’Investigació CSIC i és cap de Grup en l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i en CIBERBBN. Amb el premi es reconeixen les seues importants contribucions al disseny i desenvolupament de nous biosensors essencials per a un diagnòstic clínic, primerenc i ràpid. De fet, la capacitat d’aplicar les seues innovadores eines de diagnòstic ha suposat un desafiament en el programa que està desenvolupant per a la detecció de la COVID-19.
Finalment, Verónica Pascual Boé, consellera delegada d’ASTI Mobile Robotics, enginyera Aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid, MBA pel CDI de París i Màster Executiu en Psicologia positiva aplicada al lideratge del IS Business School, ha obtingut el premi a l’Emprenedoria «per la seua gran formació, pels assoliments obtinguts per la seua empresa en un sector innovador i capdavanter com és la robòtica i pel creixement que li ha donat a la seua companyia familiar en els anys en què ha estat al capdavant».
