El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat en les Corts que el Consell està ultimant el Pla Ariadna d’emancipació juvenil, que es desplegarà en el marc de l’Estratègia Valenciana per a la Recuperació i comptarà amb finançament europeu per a mobilitzar fins a 2027 més de 1.800 milions d’euros per a garantir el futur d’una generació «atrapada entre dues crisis».
El responsable del Consell, que ha comparegut en la sessió de control per a respondre a les preguntes dels grups parlamentaris, ha subratllat que aquest ambiciós pla de recuperació, el primer destinat als i les joves a Espanya, compta amb la participació activa del Consell de la Joventut, i les seues aportacions serviran per a anar «més enllà de les actuacions centrades en l’ocupació, l’educació i l’habitatge», que tradicionalment han concentrat les actuacions d’aquest tipus.
Així, com ha concretat Puig, a més d’aquests eixos clau, el Pla Ariadna «plantejarà actuacions concretes dirigides a la millora de la salut mental i emocional de la població juvenil, l’oci i l’esport alternatiu, la mobilitat, l’àmbit rural i el voluntariat».
Per això, ha convidat a «formalitzar una gran aliança per la joventut» i ha subratllat que el Consell acull amb «braços oberts» les propostes que s’aporten, perquè no és només un projecte de govern, sinó també una aspiració del conjunt de la societat.
També ha ressaltat l’esforç realitzat pel Consell per la creació d’ocupació en aquest sector de la població, i referent a això ha manifestat que, fins a la pandèmia, s’havia aconseguit retallar en 20 punts les xifres d’atur juvenil que es registraven al juny de 2015, i que, amb l’actual crisi sanitària, encara és la segona comunitat que més ha reduït l’atur juvenil
A més, s’ha referit al fet que, entre 2016 i 2020, s’ha desplegat un gran esforç econòmic de la Generalitat per a facilitar als i les joves l’accés a una ocupació o a una acció formativa a través dels plans Avalem Joves i Avalem Joves Plus, amb una inversió de 409 milions, que duplica els 205 milions previstos inicialment, i que ha permés que 409.000 joves s’hagen beneficiat, dels quals 28.009 han accedit a una ocupació; i la resta, a formació o orientació.
D’altra banda, ha incidit, en què, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la valenciana és la quarta comunitat amb menor percentatge de joves que no s’han emancipat i també on menys ha crescut la dificultat d’emancipació des de 2014.
4,8 milions d’euros addicionals per a l’oci nocturn
Així mateix, ha anunciat que s’ampliarà la línia d’ajudes al sector de l’oci nocturn en 4,8 milions, la qual cosa suposa un increment del 60% sobre la dotació inicial i que permetrà arribar a entorn de 1.130 empreses i autònoms i autònomes més.
Tal com ha exposat, la Generalitat és la que més ajudes ha destinat al sector de l’oci nocturn, com un dels més afectats per les mesures de protecció enfront de la COVID-19.
En concret, ha assenyalat que, a més de les ajudes generals a les quals s’ha pogut acollir el sector, es va crear una línia específica amb 8 milions en ajudes directes que ha beneficiat a més de 600 persones autònomes i empreses d’oci nocturn: 143 discoteques, sales de festa i ball, amb una ajuda de 28.500 euros per local, fins a 100.000 euros, i 453 pubs, cafés-teatre i altres, amb una ajuda de 7.000 euros per establiment. D’aquest total, tal com ha especificat, el 93% (7,5 milions) ja està pagat.
Lideratge en creixement econòmic
El president ha remarcat també la «plena confiança» de la Generalitat en la capacitat de recuperació de la Comunitat Valenciana, que, com així ho acrediten els estudis dels laboratoris econòmics, ha tornat de manera ràpida a la senda del creixement fins a situar-se en una posició de lideratge a Espanya, la qual cosa permet plantejar l’objectiu «d’arribar en els pròxims mesos als 2 milions de persones afiliades a la Seguretat Social».
S’ha referit en aquest context a les dades del BBVA, que apunta al fet que la Comunitat serà la tercera autonomia on més creixerà l’economia en 2021, després de Balears i Canàries, i també la quarta que més ocupació generarà enguany, per damunt de la mitjana espanyola i a bastant distància de Madrid. També s’ha recolzat en què, segons el Centre de Predicció Econòmica, la Comunitat Valenciana serà la tercera amb major avanç en 2021.
En un altre ordre de coses, ha al·ludit també al treball realitzat pel Consell per a reconéixer i dignificar els drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals en la Comunitat Valenciana, amb dues normes de la importància de la llei integral de Reconeixement del Dret a la Identitat i l’Expressió de Gènere, també coneguda com la Llei Trans, i la Llei d’Igualtat de les persones LGTBI.
Ha destacat en aquest àmbit la rellevància de la xarxa d’oficines Orienta, creada a l’empara d’aquest marc normatiu, un servei de suport i assessorament a persones LGTBI que, entre 2019 i 2020, va realitzar quasi 10.000 atencions; d’elles, una de cada tres, a persones transsexuals, la qual cosa denota de posició de gran vulnerabilitat d’aquest col·lectiu.
En concret, en aquestes oficines, l’atenció a la població LGTBI ha augmentat significativament durant la pandèmia, la qual cosa portarà al fet que, per a la pròxima convocatòria, es reforcen les plantilles, especialment, per al seguiment psicològic i social. A més, a la fi de mes es constituirà el Consell Valencià LGTBI, per a començar a treballar en l’Estratègia Valenciana LGTBI.
