El Consell no autoritza el cistell emmalla i exerceix un nou revés contra una pràctica tradicional respectuosa amb el medi ambient que arrossega a milers d’aficionats
Vicente: «Compromís ha iniciat una croada política contra la tradició demostrant el seu vessant més sectari i integrista. Mentrestant, el PSOE, de perfil»
L’alternativa a la qual els aficionats al parany s’havien aferrat aquesta temporada per a recuperar aquesta activitat tradicional tampoc serà factible després que la Conselleria d’Agricultura, en mans de Compromís, haja negat l’autorització per al cistell emmalla. «És una nova maçada per als aficionats i una mostra més de la persecució a les tradicions que exerceix el Consell amb un Compromís sectari i integrista ajudat per un PSOE que es posa de perfil».
David Vicente, diputat provincial del PP a Castelló, elevarà al pròxim Ple de la Diputació una proposta de declaració institucional per a instar a la Generalitat a autoritzar les proves amb cistell emmalla com una via alternativa per a recuperar la pràctica del parany. «Creiem que si hi ha interés i desig de treballar amb el col·lectiu, hi ha vies alternatives per a poder mantindre aquesta tradició que en mans d’aquest Consell està sepultada».
«Proposarem una declaració institucional en el Ple del 28 de setembre que done un baló d’oxigen al col·lectiu, representat per Apaval, perquè el parany és una pràctica respectuosa amb el medi ambient encara que el Consell s’haja proposat demostrar el contrari», ha assenyalat.
La iniciativa cerca el consens «perquè aquesta província és defensora de la pràctica del parany. Tenim milers d’aficionats que sempre han cregut en una activitat sostenible i respectuosa amb l’entorn. Només així s’entén l’interés del col·lectiu a buscar alternatives que s’adapten al marc legal vigent i que permeten recuperar aquesta tradició heretada de pares a fills», ha afegit.
Per a Vicente, «seria una bona oportunitat per a demostrar que la Diputació està a favor de la tradició davant de polítiques sectàries que pretenen acabar amb la identitat de la nostra província. Un exemple el troben en el ‘bou al carrer’, posant tantes travetes com han pogut per a acabar amb un aspecte cultural del territori que cap partit polític té dret a dinamitar, com lamentablement està ocorrent».