La conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica redobla enguany l’esforç pressupostari en la lluita contra el “Delottococcus aberie” (“Cotonet” de Sud-àfrica) amb un substancial increment del 217% dels fons destinats tant a combatre la plaga com les seues conseqüències sobre la renda dels productors, segons ha destacat hui a Castelló el secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Roger Llanes.
Si l’any passat la partida va ascendir a 4,7 milions d’euros, en el present exercici el pressupost global se situarà en 10,2 milions repartits de la següent manera: 5,2 per a sufragar les actuacions concretes contra la plaga i altres 5 milions en concepte d’ajudes directes per als agricultors que hagen patit danys importants en les seues explotacions.
Llanes, acompanyat per la directora territorial de Presidència a Castelló, Eva Redondo, i pel director general d’Agricultura, Antonio Quintana, ha donat a conéixer les primeres dades sobre les prospeccions que efectua la Conselleria d’Agricultura per a conéixer l’evolució de la plaga.
Els resultats d’aquestes estimacions preliminars, tal com ha subratllat el secretari autonòmic, “ens permeten, fins i tot mantenint totes les cauteles necessàries, alimentar un cert optimisme sobre l’eficàcia de tota la bateria de mesures que el Consell ve aplicant des de 2015 contra el “Cotonet” de Sud-àfrica”.
Les prospeccions realitzades pel servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura revelen un descens de la incidència de la plaga. Així, a Camp de Morvedre, el percentatge de fruits deformats ha passat del 19%, en 2021, al 7,4% en 2022, mentre que a la Plana Baixa la caiguda d’aquesta mateixa variable ha sigut del 27% al 21%.
Quant a les accions de lluita biològica contra el “Cotonet”, mitjançant la solta massiva del parasitoide “Anagyrus” i del depredador “Cryptolaemus”, el nombre d’alliberaments que és dut a terme fins al moment ascendeix a 483, repartides en 309 punts, situats en 109 municipis de 20 comarques.
Sobre el “Cryptolaemus”, una cotxinilla que es mostra tremendament voraç i efectiva contra la plaga, Llanes ha anunciat que “enguany la Generalitat adquirirà quatre milions d’exemplars, és a dir, just el doble dels quals vam comprar l’any passat i això ens permetrà incrementar considerablement el radi d’acció dels alliberaments massius, que podrien abastar una superfície de més de 4.000 hectàrees.
En aquest sentit, ha destacat la línia de col·laboració que va posar en marxa la Generalitat amb entitats com a cooperatives, SATs o ajuntaments per a desenvolupar una xarxa d’insectaris col·laboradors que se sumen als que ja disposa la mateixa Conselleria a fi de contribuir a la cria d’aquests aliats naturals contra el “Cotonet” de Sud-àfrica.
“Fruit d’aquest procés -ha afirmart el secretari autonòmic- en 2021 aconseguim triplicar el nombre d’insectaris col·laboradors respecte a 2020 i en 2022 hem aconseguit augmentar un 18% aquesta col·laboració fins a aconseguir un número de 47 insectaris, la qual cosa augmentarà de manera apreciable la potència de foc contra la plaga”.
Repartiment de paranys amb feromona
Per part seua, el director general d’Agricultura, Antonio Quintana, s’ha referit a la mesura de control biotècnic que s’aplica contra el “*cotonet” mitjançant el repartiment de dispositius dotats amb feromones d’atracció sexual que es converteixen en un parany mortal per als mascles de “Delottococcus”.
Quintana ha explicat que «l’any passat vam distribuir entre els agricultors 1,7 milions d’aquesta classe de dispositius, i enguany el repartiment superarà els 2,3 milions, és a dir, un 38% més, i això farà possible abastar amb aquests paranys una extensió de quasi 11.000 hectàrees».
Totes aquestes mesures es complementen amb l’aplicació de tractaments fitosanitaris amb els productes indicats, com ara l’acetaprimid, el sulfoxaflor, el spirotetramat o els olis, així com amb les recomanacions per a l’adequat maneig del cultiu: eliminació de fruits danyats perquè no es convertisquen en reservori del “Cotonet”, barreres contra les formigues perquè no estenguen la plaga o extremar la higiene en calaixos de recol·lecció, eines de treball i magatzems.
