Les picades són una de les consultes més freqüents de dermatologia durant l’estiu, tant és així que els centres de salut de la Comunitat Valenciana han atés 14.510 persones enguany i, d’elles, més de la meitat (8.954 exactament) durant els mesos de juny i juliol.
Per províncies, la xifra total de persones ateses enguany per picades o mossegades d’insectes o artròpodes, com la paparra, es desagrega en 8.137 pacients a la província de València, 4.842 a Alacant i les 1.531 restants persones, a Castelló.
Els patrons de persones ateses per províncies i grups d’edat es mantenen constants respecte a exercicis anteriors. En concret, les persones menors de 19 anys són el grup d’edat més afectat per les picades de mosquit, seguit de les persones d’entre 40 i 59 anys (4.412 i 3.907 pacients respectivament).
Mosquits, paparra o meduses
Els grans protagonistes de les picades estivals són els mosquits, que no solen donar complicacions, llevat que siguen múltiples o de gran grandària. El seu diagnòstic és senzill, perquè es veuen diverses lesions pruriginoses en les zones exposades.
En la majoria de les ocasions no és possible identificar l’agent causal i, a més, és habitual que els pacients dubten del diagnòstic quan hi ha moltes picades i no han aconseguit veure què les ha causades, però si identifica clarament que la causant és una abella, s’ha de retirar l’agulló, netejar la ferida i, si existeix dificultat respiratòria, acudir al centre de salut.
Si el que pica és una mosca negra, mosquit, vespa o abella. El dolor dura 24-72 hores i després queden lesions inflamatòries residuals que desapareixen sense causar cicatriu en 5-7 dies, encara que a vegades poden deixar una hiperpigmentació transitòria.
“La majoria de picades de mosca negra, mosquit, vespa o abella no requereix tractament. Ara bé, si hi ha una reacció local exagerada, s’han d’aplicar cremes o pomades amb corticoesteroides, i antihistamínics orals per a la pruïja. Si aquesta teràpia no funciona, s’ha d’iniciar un tractament amb corticoesteroides orals”, segons explica Pablo Hernández, dermatòleg de l’Hospital General de València.
En el cas de la paparra, les persones expertes assenyalen que el més important és extraure-la completa amb pinces. En aquest sentit, s’ha d’agarrar l’insecte entre l’espai que queda entre la pell i la boca per a evitar que queden restes orgàniques que puguen causar posteriorment reaccions a cos estrany.
“Les paparres, a vegades, poden transmetre malalties el tractament de les quals és antibiòtic i que només s’han d’administrar una vegada confirmat el diagnòstic clínic i microbiològic per una persona experta”, afegeix Hernández.
A la platja, el més freqüent són les picades de medusa. En aquest supòsit s’ha de netejar la lesió amb aigua de mar, evitant fregar i tocar directament amb les mans. Després s’han de retirar les restes de tentacles o partícules de la medusa mitjançant un drap i, seguidament, posar fred sobre la picada.
“L’aplicació de fred local, evitant el contacte directe del gel amb la pell, s’aconsella en totes les picades per a frenar l’extensió de la inflamació local, excepte en aquelles causades per animals marins, com a meduses o peix aranya.
En aquests casos, es recomana la calor, amb cura de no causar cremades, perquè hi ha toxines en aquests animals que s’inhibeixen a temperatures entre 40-45°”, apunta el dermatòleg.
Acudir a urgències si falta la respiració
La majoria de picades es resol per si mateixa, però s’aconsella demanar ajuda mèdica si les reaccions locals són molt exagerades i ocasionen molta molèstia, quan la picada empitjora amb el pas dels dies, si es veuen afectades zones allunyades d’ella o hi ha sensació d’ofec. A més, qualsevol picada pot sobre infectar i arribar a requerir tractament antibiòtic, sempre després de la valoració del personal mèdic.
Per a previndre les picades, es recomana l’ús de roba que cobrisca les extremitats en les excursions al camp o passejos vespertins; calçat adequat en platja i/o muntanya i informar-se sobre els estats de bancs de meduses de la platja.
